Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  20.10.2014  16:11

Carta de sindicalistes espanyols en favor del dret de decidir

Una trentena d'activistes i delegats sindicals aragonesos i madrilenys carreguen contra el manifest de personalitats d'esquerres contra la independència

Men?ame
 

Una trentena d'activistes i delegats sindicals de l'Aragó i de Madrid s'han mostat favorables al dret de decidir del poble de Catalunya i contraris al manifest fet públic fa deu dies per sindicalistes, professionals i alguns intel·lectuals de l'esquerra catalana en contra de la independència. 'Els firmants d'aquell manifest estan molt preocupats per la unitat del poble, però de quina unitat del poble parlen, quan a una part del poble, el català, se li nega el dret de decidir el seu futur?'

Els sindicalistes aragonesos i madrilenys, en un text obert a adhesions, diuen: 'És habitual d'escoltar alguns dirigents de l'esquerra, 'demòcrates' de tota la vida i fins i tot no pocs ultraesquerranistes, defensar apassionadament el dret d'autodeterminació dels pobles, la unitat dels treballadors i els pobles i les seves fermes conviccions internacionalistes contra els nacionalismes. Però quan els pobles resolen d'autodeterminar-se comencen els problemes. La seva lògica 'progressista' es mostra tan democràtica com la de qualsevol demòcrata burgès: reconeixen el dret, però no l'exercici del dret mateix.'

'Tots tenim dret de feina, d'habitatge, d'una vida digna. Quina constitució democràtica no reconeix aquests drets? Però quan un desocupat, un desnonat de casa o un pobre reclama on són els seus drets, el govern de torn, la patronal i els 'demòcrates' s'encarreguen de fer-li entendre en què consisteix la democràcia sota aquest sistema capitalista i aquest règim monàrquic: una cosa és el dret i una altra l'exercici del dret mateix. L'únic dret real és el de la propietat privada dels mitjans de producció i, en canvi, la resta són formals. El mateix passa a aquesta esquerra amb el dret de l'autodeterminació: està molt bé… fins que un poble exigeix d'exercir-lo.'

El text continua: 'Els defensors de la 'unitat' i el 'internacionalisme' parlen del nacionalisme en general, procurant de no fer distincions. El problema és que no es pot explicar el nacionalisme català, basc o gallec sense fer esment del nacionalisme més gran, el que anomena nacionalistes els altres, però que amaga el seu propi, el nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que és el reflex de l'Espanya reaccionària, la que va mantenir i manté la seva unitat a la força, l'Espanya de l'església, els oligarques i banquers, els latifundistes i els generals, sotmesa als 'grans', a la Troika i els imperialismes més grans, però despòtica i arrogant amb els 'petits'. L'altre nacionalisme, el català, quan és professat pels sectors populars, és l'embolcall de la indignació social i reflex de la reivindicació d'un dret negat durant molts segles i esclafat per la força quan ha calgut.'

I reblen: 'No distingir entre aquests dos nacionalismes és la posició típica dels nacionalistes espanyols, tant si s'embolcallen amb la bandera groga i vermella com amb la republicana. A tots els preocupa per damunt de tot les fronteres nacionals i poc o gens les fronteres de classe i democràtiques. Acaben així essent els defensors de la unitat forçada d'Espanya i treballant en les files del moviment obrer per a posar els treballadors i el poble al servei del nacionalisme gran i opressor. Així són, en nom de la 'unitat', els principals defensors de la divisió. Són els qui en nom d'arraconar Mas i Rajoy llancen als seus braços els treballadors i el poble.'

'Qui cregui de veritat en la unitat dels treballadors i dels pobles per a posar fi junts a la Troika, els banquers i els corruptes, per a capgirar aquest règim monàrquic i el sistema capitalista, sols pot situar-se en una banda: en la de la defensa del dret de Catalunya de decidir. I si la voluntat de la majoria del poble català és la independència, ha de defensar amb totes les forces aquella decisió contra tots els qui vulguin impedir-la.'

'Sols així, des d'una posició que té molt de democràtica i poc de nacionalista, es pot forjar una unió lliure entre pobles lliures. Per això la nostra preocupació no ha de ser si Catalunya decideix d'independitzar-se. La nostra gran preocupació ha de ser que aquest dret es pugui exercir i ningú no ho impedeixi, com passa ara. Com més es negui al poble català el seu dret de decidir, més clar se li deixarà que la independència és l'únic camí per a decidir, perquè a Espanya no es pot.'

Els sindicalistes conclouen: 'Els internacionalistes, els defensors de la unitat de la classe obrera i dels pobles no podem de cap manera estar al costat del nacionalisme espanyol. Si Catalunya s'independitza continuarem al seu costat, defensant la seva decisió. I des del respecte absolut a aquesta decisió continuarem batallant per la lliure unió amb la resta de pobles de l'estat espanyol, per una Federació de Repúbliques Ibèriques, on la república catalana brilli en peu d'igualtat amb totes les altres, lluitant junts contra la UE del capital i per una Europa dels treballadors i els pobles.'

Men?ame