16.10.2014 - 20:22
La periodista i escriptora Pilar Rahola creu que el 9-N serà ‘la festa de la desobediència’ i pronostica que abans de les eleccions municipals hi haurà unes plebiscitàries de llista conjunta, ‘amb molts noms propis de la societat civil’. Ho ha explicat en la presentació de la seva novel·la ‘Mariona’, ambientada en l’època ‘desconeguda i intensa’ del segle XIX. Rahola s’ha manifestat decidida a conrear l’escriptura de ficció. ‘El segle XIX és el segle on Catalunya desapareix i torna a recuperar-se’, ha afirmat. Per això, ‘el que va passar aleshores fa que ara el poble català s’esforci per votar’.
Després de vendre més de vint mil exemplars de ‘El carrer de l’embut’, Pilar Rahola continua el camí de la ficció novel·lística amb ‘Mariona’ (RBA), on transporta al lector a la Barcelona de mitjan segle XIX per mitjà d’una jove que el 1824 és a punt de casar-se. Els seus plans s’espatllen quan la història i la política hi fan acte de presència.
Rahola volia fer una novel·la ‘d’un personatge de mirada petita’. Per això, Mariona comença essent ‘una noia menestral que vol viure en pau amb el seu marit’, i acaba essent ‘devorada i revolucionada pels esdeveniments, que li destrueixen la idea de vida que tenia’.
Per l’autora, el segle XIX té una gran importància en la Història. ‘Aquest segle és l’inici de la modernitat —diu—. No tenim gaires escriptors que hagin posat calidoscopi a aquesta època’.
‘És un segle apassionant: amb bullangues, epidèmies, bombardeigs, revolucions industrials’, afegeix. Aquest és el motiu pel qual l’escriptora vol homenatjar aquest segle, ‘explicant la història al públic català amb petits trossos d’aquesta’. També remarca la intenció de recuperar amb la novel·la grans personatges que ‘avui només són un nom de carrer o estacions de metro’.
Així mateix, reconeix la influència rebuda d’escriptors com Benito Pérez Galdós o Mercè Rodoreda, a l’hora de tractar tan a fons el creixement personal dels protagonistes.
‘La determinació per la novel·la va de veres’
‘Escriure ficció és com un bàlsam després d’estar tot el dia a les trinxeres, de manera que he dedicat unes dues hores diàries cada matí a crear la novel·la durant un any i mig’, explica.
Assegura que ‘la seva determinació per la ficció va de veres’. Per tant, ja té al cap una tercera novel·la, aquesta vegada ambientada al segle XXI. ‘Ara no és el moment d’escriure un assaig sobre què ocorre a Catalunya, perquè és necessari més perspectiva en el temps’, reconeix.
