Colau, Bosch, Fernández i Camats amb col·lectius dels pobles indígenes, contra el 12-O

  • Unitat contra el feixisme i el racisme organitza a Sants una jornada d'activitats 'per la convivència en la diversitat'

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
12.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els últims anys algunes empreses, institucions, municipis, centres educatius i entitats han començat a no fer festa el 12 d’octubre, ‘un dia en què no hi ha res a celebrar’. Justament amb aquest lema i per a protestar contra les manifestacions que els grupuscles nazis i franquistes fan cada any i el lligam de la festa nacional espanyola amb el colonialisme i el genocidi a Amèrica, Unitat contra el feixisme i el racisme ha organitzat una jornada d’activitats ‘per la convivència en la diversitat’ al barri de Sants (vegeu la programació ací).

Després de tot el matí d’activitats per a infants i adults a la plaça de Sants, han organitzat un acte a les Cotxeres de Sants amb la música de Pukaj Wayra, Roigé, Rosa Sánchez i NaVil. També hi haurà parlaments d’una colla llargs de polítics, activistes i organitzacions dels pobles indígenes: Ada Colau (Guanyem Barcelona), Alfred Bosch (ERC), l’Assemblea Bolivariana, Áurea Martín i Mª José Navarro (Tanquem els CIEs), Beatriu Guarro (SOS Racisme), laCampanya veïnal de La Verneda contra el Tramuntana, Carlota Falgueras (Assemblea solidària contra els desallotjaments) Poble Nou · David Companyon (EUiA), David Fernández (CUP-AE), Dolors Camats (ICV) Espacio del Inmigrante del Raval, Eugeni Rodríguez (FAGC), Fatou Faye Secka (activista antiracista), Ferran Pedret (PSC), Iolanda Maurici (UCFR), Jordi Falcó (Centre Social de Sants), Momodou Wurrie Jallow (activista antiracista), Montse Armengou (Documentalista de TV3) i el Movimiento del pueblo mapuche.

El rebuig de molts catalans a la celebració

La commemoració del 12 d’octubre és criticada tant pel seu lligam directe amb el colonialisme i el genocidi a Amèrica com pel caràcter espanyolista i militarista de la celebració. Fa més de vint anys que pel 12 d’octubre els col·lectius de solidaritat amb els pobles indígenes es mobilitzen contra la diada i partits polítics com Esquerra, per la seva banda, solen mostrar el rebuig a la festa amb botifarrades populars.

També fa molts anys que col·lectius antifeixistes es manifesten a Barcelona en contra de les concentracions que grupuscles nazis i franquistes.

El 12 d’octubre, la controvertida festa nacional espanyola

El 12 d’octubre l’estat espanyol celebra la seva festa amb una gran desfilada militar com a acte central. Es tracta d’una data carregada de controvèrsia. Actualment és anomenada Dia de la Festa Nacional, però també es va anomenar durant una bona part del franquisme Dia de la Hispanitat i, originàriament, Festa de la Raça. I no sols s’observava i s’observa a Espanya, sinó també en uns quants països americans –i amb denominacions ben diverses– en commemoració del començament de la colonització espanyola d’Amèrica.

A l’Argentina, per exemple, s’anomena Dia del Respecte a la Diversitat Cultural i a Xile, Dia de l’Encontre dels Dos Mons, mentre que a Nicaragua i Veneçuela el 12 d’octubre és el Dia de la Resistència Indígena.

A partir de peticions llançades per hispanistes americans a la darreria del segle XIX, el rei Alfons XIII d’Espanya va establir el Dia de la Raça el 1918, una denominació que es va mantenir fins l’any 1958, quan es va canviar per Dia de la Hispanitat. La data del 12 d’octubre, oficialitzada per un monarca borbó, seguida de manera desigual per la república i exaltada pel franquisme (al costat del 18 de juliol), fou ratificada com a Dia de la Festa Nacional d’Espanya pel PSOE el 1987.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any