Rafa Xambó: ‘RTVV podrà tornar a emetre el 9 d’octubre de l’any vinent’

  • Entrevista al sociòleg, un dels autors del llibre 'Reset RTVV', que proposa de refundar l'ens públic

VilaWeb
VilaWeb
Bel Zaballa
09.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 9 d’octubre de fa vint-i-cinc anys començaven les emissions de Ràdio Televisió Valenciana. I l’aniversari es commemora sense senyal, car el govern d’Alberto Fabra va tancar-ne les emissions el novembre de l’any passat. En aquest context, un grup de comunicadors aplegats en el col·lectiu Ricard Blasco ha publicat el llibre ‘Reset RTVV’, que proposa una refundació de RTVV. N’és un dels impulsors el sociòleg i músic Rafa Xambó —membre del consell d’administració de l’ens—, que parla en aquesta entrevista de la proposta de tornar a engegar la ràdio i la televisió públiques valencianes. És del parer, com els grups de l’oposició, que RTVV hauria de tornar a emetre la Diada de l’any vinent, i fer que el dia d’avui quedi en la història de les emissions de l’ens com una excepció. També afirma, categòric: ‘Aquest Nou d’Octubre marca un final d’època i la fi del PP.’

Heu volgut recuperar la figura de Ricard Blasco posant el seu nom al vostre col·lectiu?

—És el primer i més gran investigador de la comunicació al País Valencià. Havia participat de jove en el congrés d’intel·lectuals antifeixistes, va ser el poeta que va inaugurar la col·lecció Espiga, és l’únic que ha fet un llibre d’introducció al cinema valencià, va descobrir el primer film en català —que es va fer a València—, tenia l’arxiu de cinema primitiu valencià més important. Va morir el 1994 pràcticament oblidat, i és simbòlic que ens posem el seu nom. Jo faria l’analogia amb allò que hem fet el col·lectiu de músics posant-nos el nom d’Ovidi Montllor. Reivindiquem la figura de Ricard Blasco i alhora denunciem la responsabilitat de les autoritats polítiques en la desatenció als nostres homenots. 

A ‘Reset RTVV’ feu una proposta de refundació i reobertura de Canal 9 i Ràdio 9. En què consisteix?

—Considerem imprescindible un pacte entre valencians, no únicament entre uns partits sinó un pacte civil. Una complicitat col·lectiva perquè allò que ens ha passat no ens torne a passar mai més. És a dir, que puguem gaudir i tenir uns mitjans de comunicació públics, que són garantia de democràcia, de defensa de la llengua, d’educació. El desafiament que tenim davant és recuperar un instrument que havia estat mal usat i bastir-lo de nou per encarar els nous objectius. Per fer-ho, cal implicar al màxim la societat valenciana en un pacte civil i una proposta de reconstrucció de RTVV i del sector audiovisual, que ha quedat absolutament destruït. 

Com es faria? 

—Nosaltres proposem un seguit de mesures de caràcter econòmico-empresarial sobre com s’ha d’organitzar la nova empresa. Per exemple, una de les qüestions fonamentals és que, com a empresa pública, ha de ser finançada amb recursos públics —més allò que puga captar de publicitat i venda de programes—, però amb la prohibició expressa d’endeutar-se. Això no ha de tornar a passar. També ens sembla necessari que hi haja redaccions integrades: en el context actual no té sentit que hi haja una redacció de ràdio i una altra de televisió, i fins i tot una de dedicada a programes concrets. Cal una redacció integrada en què es faça de tot i es treballe tant àudio com vídeo i xarxes. El multiformat exigeix una estructuració diferent. No podem pensar a tornar a activar RTVV en clau industrial del segle XX.

Us heu fixat una data perquè RTVV torni a obrir?

—Coincidim amb la proposta majoritària dels grups de l’oposició que estaria bé que, simbòlicament, fos el 9 d’octubre de l’any vinent. Ara fa vint-i-cinc anys de RTVV i és el primer Nou d’Octubre que Canal 9 no podrà explicar res. Que enguany siga l’any excepcional i que l’any vinent torne a funcionar. Encara que potser no podrem estar al nivell òptim de funcionament, obrir la finestra no és tan complicat, perquè la xarxa i el múltiplex els tenim. Per tant, amb la modèstia que siga però amb tota la dignitat i qualitat del món, el 9 d’octubre de l’any vinent es poden començar a fer emissions, i a partir d’aleshores anar millorant progressivament. Si més no, obrir la finestra el 9 d’octubre. 

Ens hem quedat amb un sistema comunicatiu pobre i reduït, sense cap mitjà en llengua pròpia. En som prou conscients, de què significa això per a la societat?

—Tothom blasmava RTVV, a la majoria no li agradava i molts l’havien dessintonitzada, però de sobte, quan Fabra va anunciar que la tancava, la societat va reaccionar. Es va adonar que una cosa és tenir una mala televisió —que sempre es pot fer bona— i una altra no tenir-ne. Teníem un instrument magnífic en mans d’una gent podrida, eixa era la qüestió. I crec que la societat valenciana se’n va adonar ràpidament. Ho indiquen la mobilització de suport i les dues grans manifestacions que es feren després del tancament. Ara aquest llibre és també una proposta de debat sobre la necessitat de RTVV. Que la gent entenga que, de la mateixa manera que necessitem un bon sistema de salut, educatiu o de serveis socials, també necessitem uns bons mitjans de comunicació públics. És la garantia bàsica de la democràcia. Les persones no poden prendre decisions si no tenen la informació pertinent. El poder sempre ha estat interessat a controlar la informació, i per això els mitjans públics han de ser independents del poder polític. Sobre això, fem propostes concretes, que s’han experimentat en uns altres llocs, com ara que el mandat dels càrrecs directius no coincidesca amb el mandat legislatiu. Que no torne a passar que un conseller vaja a dir a un cap d’informatius què ha de dir. Ho entenem així i crec que és el compromís que han entès els grups de l’oposició, els quals tenen la possibilitat, després de les eleccions, de bastir una nova RTVV. 

Les enquestes indiquen que el PP baixa en caiguda lliure. I en aquest context, pocs mesos abans de les eleccions municipals i a les corts, enguany commemorem el Nou d’Octubre… 

—És ben simbòlic que l’única finestra per la qual puga aparèixer aquest Nou d’Octubre el president Alberto Fabra siga una TDT local, la de Levante TV. El discurs, la processó cívica i el lliurament de premis ara serà una noticieta a Televisió Espanyola, i perquè porten Felipe VI. És el súmmum de la provocació i l’insult, i al mateix temps un clar indicador de la seua desesperació. Aquest Nou d’Octubre és la fi del PP. Donar el premi de la Generalitat al nou rei Felipe VI, quan Felipe V ens va llevar els furs, un rei que no ha fet cap mèrit en relació amb el País Valencià, i en un moment en què tenim en el repartiment dels pressupostos generals de l’estat un dels percentatges més baixos (és una de les qüestions en què es veu més clarament, per dissort, el mapa dels Països Catalans). Donar un altre premi a Adolfo Suárez, santificat com el pare de la transició, però que ací va avalar, a través del seu vice-president Abril Martorell, un dels episodis més lamentables i foscos de la transició espanyola: la mal anomenada ‘batalla de València’, és a dir, la persecució i l’anticatalanisme més salvatge que va suportar el valencianisme progressista i l’esquerra. I finalment, el premi a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, una acadèmia secessionista que nega la unitat lingüística, que és plena de dinosaures i sense cap interès intel·lectual ni artístic. Tot plegat sona a final d’època. Reparteixen els últims regalets als seus abans de quedar-se sense res. Tot el món ha entès que se’ls ha acabat i que la primavera vinent aniran fora.

I compteu amb una correlació de forces de les esquerres valencianes? Les enquestes apunten a una irrupció de Podem que podria arribar a ser tercera força, i Compromís ja els ha ofert un acord. 

—Crec que serà possible. Podem encara no ha decidit com actuar respecte de les eleccions municipals i autonòmiques. Em sembla que l’estratègia principal del nucli dur de Podem —Pablo Iglesias i companyia— es troba més aviat en clau espanyola. El que més els preocupa ara és no ficar la pota en les municipals i autonòmiques, i que no se’ls infiltren un grapat d’oportunistes, cosa que és prou habitual en els moviments que creixen molt ràpidament. Crec que l’oferta de Compromís és interessant i l’aprofitaran. Em sembla que EUPV també va en la mateixa línia. No sé si finalment hi haurà una llista única per a les autonòmiques. Pense que sí que hi haurà llistes locals —que tindran moltes diversitats—, però que a les eleccions parlamentàries probablement siga més factible una entesa entre Compromís i Podem que no entre Compromís, Podem i EUPV. Això és una apreciació meua: el model de Compromís és més pròxim al de Podem, mentre que el d’EUPV encara presenta problemes per a dinàmiques més obertes. Si Podem no es presenta, cosa molt probable, els seus vots anirien a Compromís i EUPV. Si es presenten, no crec que ho facen sols, sinó que cercaran l’aliança més fàcilment amb Compromís. Llevat que hi hagués prou habilitat per a aconseguir una sola candidatura de tots (Podem, Compromís i EUPV). 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any