La feina feta i la que ens queda per fer… també a les primàries

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa uns dies, parlant amb gent, amb companyes i companys de Compromís, em deien que el més important ara mateix era aclarir el reglament de les primàries, quan jo deia que allò que importa és la feina feta i per fer als municipis, a les comarques, a les diputacions i les Corts, tant on teníem responsabilitat de govern com en aquells llocs on estàvem a la oposició. Pensant-ho bé, i per si de cas aquests companys tenen la raó, i crec que és molt possible perquè a més no és excloent ni incompatible amb la meua idea, em vaig decidir a escriure sobre el tema.

Segons tinc entès, una elecció primària és una elecció en la qual els votants sota una determinada jurisdicció seleccionen al candidat o candidata que un partit o coalició electoral presentarà a una elecció pública posteriorment.

En altres paraules, és una forma democràtica de triar el candidat que un partit presentarà a un procés electoral determinat. Mirant per Internet i pels meus llibres de quan estudiava la Llicenciatura d’Història i els d’ara d’Antropologia Humana, trobe definicions i experiències sobre les ‘Primàries’ arreu del món. Sembla que fins ara han estat més comuns als Estats Units, no sols per a les eleccions presidencials sinó per a escollir també els candidats a representants, senadors, batles i governadors, entre altres, i els seus orígens es remunten al moviment progressista. El primer partit a dur-les a terme va ser el Partit Progressista, de Theodore Roosevelt, i el van seguir els partits Demòcrata i Republicà….

Dit açò, ara que coneixem una mica d’història, pensem: quin tipus de primàries volem? Volem unes primàries tancades, en què únicament els militants inscrits en el partit hi poden votar, no els independents, tot i que és la forma més habitual almenys entre els partits de l’estat espanyol? Volem les conegudes com a semitancades, en què igual que en les primàries tancades els únics habilitats per a votar són els membres registrats en un partit polític, encara que als votants ‘no afiliats’ o simpatitzants també se’ls permet votar?

Trobe que a Compromís, tots volem unes primàries obertes, en què un votant registrat pot votar en qualsevol primària de qualsevol partit independentment de la seua afiliació a un partit, evitant això sí qualsevol ‘assalt’ o raiding. També podem parlar de les primàries globals: permet els votants votar per candidats per càrrec, sense importar l’afiliació de partit. Ideal per al vot per Internet o electrònic com van fer a #Ontinyentparticipa.

Fins i tot de l’eliminatòria: semblant a la que va fer Equo, on el vot no està limitat a un partit i els candidats amb més vots avancen a les eleccions generals sense importar l’afiliació partidària. Les eliminatòries varien d’unes primàries ja que una segona ronda només es necessitaria si cap candidat no aconsegueix obtenir la majoria en la primera ronda per al cap de llista i el mateix amb més rondes per a la resta de la llista.

En qualsevol cas i per a anar acabant, crec que hi haurà gent que estarà d’acord amb mi quan dic que tots volem que siga un procés obert, transparent i participatiu que lluny de polaritzar les bases les il·lusione i les encoratge, per això les primàries no podem tenir noms i cognoms previs, això és, cal fer unes primàries amb un únic sistema i àmbit territorial, tant per al cap com per a la resta de la llista.

En referència a la reserva de pluralitat o quotes, a dia de hui i donades les circumstàncies, ha de ser proporcional al percentatge de cadascun dels partits que conformen la futura federació. Això és, comptar amb la Gent de Compromís (GdC) perquè tinga el protagonisme que li pertoca en funció de la seua representació i la seua gran feina feta fins ara. I sempre sense perdre de vista que Compromís ha de celebrar un congrés refundador com a un únic partit en un futur no massa llunyà i oblidar així les quotes i els episodis de desencontre per aconseguir entre totes i tots #mescompromis que pose per davant el projecte i lideratges comuns i oblidar capelletes i lideratges personals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any