06.10.2014 - 19:58
L’edició digital en català del diari El País es va presentar a Barcelona ahir, un 6 d’octubre, trenta-quatre dies abans del 9-N. S’ha fet al MACBA, amb un desembarcament de representants de partits polítics i gent vinculada als mitjans de comunicació. Força gent vinguda amb AVE o pont aeri (‘el catalán se parece al francés’). S’hi destacaven la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Tot un acte d’estat. No sembla pas casualitat la data escollida per a la presentació, en un moment de màxima tensió entre el govern espanyol i el català, i amb el diari de referència del progressisme espanyol en plena ofensiva contra el 9-N.
No és pas cap casualitat, per més que hi hagi insistit el director del diari, Antonio Caño, que ho ha atribuït a un atzar del calendari. Ha dit que amb l’edició en català volien fer ‘un contingut diferenciat i pròxim al lector de Catalunya’. I ha citat l’editorial especial dedicat al naixement d’Elpais.cat, que diu que ‘les llengües són eines per a la construcció de societats plurals i obertes, en comptes d’armes al servei de causes ideològiques’.
Fa tan sols dos dies, aquest mateix diari publicava un altre editorial, que avui no ha citat ningú; un text que també es posava ‘al servei d’una causa ideològica’ molt concreta. Deia coses com que els partits catalans per la consulta eren presoners ‘de la pressió populista del carrer’ i es referia a la gent que s’havia mobilitzat com ‘els radicals mobilitzats’. Una bona part de la gent a qui s’adreça El País en català ha estat qualificada de populista i de radical en un sol editorial.
El País ha posat la directa i l’acte d’avui ha estat un pas més en aquest sentit, amb el president del grup Prisa, José Luis Cebrián, encarregant-se d’atiar el record de les conseqüències del Sis d’Octubre de 1934, ‘pròleg de la guerra civil’, advertint que calia complir ‘les normes i les lleis’. Flanquejat per Sáenz de Santamaría i Mascarell –que hi ha anat en representació del president Mas– ha deixat anar: ‘Catalunya no té poder per a ser independent.’ I ha proposat que hi hagués en canvi una reforma de la constitució que permetés a Catalunya ‘un reconeixement institucional que eviti mals majors’.
El refredament de la mirada de Santamaría
Dret al faristol, Cebrián ha parlat en català, un català llegit en alfabet fonètic, com de Bruce Springsteen. Tothom se l’escoltava amb gravetat. Josep Rull (CDC), Oriol Amorós (ERC) i Joan Herrera (ICV), a la segona fila. També hi eren Ada Colau, Rafael Ribó, Francesc de Carreras, Joan B. Culla, Javier Cercas, Joan Manuel Serrat, Raimon i molts més. Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Alícia Sánchez-Camacho drets a primera línia. La presidenta del PP català i la vice-presidenta espanyola bescanviaven mirades de complicitat.
Abans de Cebrián ha parlat el conseller de Cultura. I justament la mirada de Sáenz de Santamaría era un baròmetre per a mesurar la pressió atmosfèrica quan Mascarell començava a fer una defensa aferrissada de la immersió lingüística, com a símptoma d’èxit de la llengua catalana i, per extensió, de la societat catalana en conjunt. El mig somriure de la vice-presidenta espanyola s’ha anat desdibuixant. Hi hauria tempesta. I quan Mascarell ha parlat ‘del moment de molta efervescència política que viu Catalunya’ la mà dreta de Rajoy ha alçat les celles. Sánchez Camacho es ventava. ‘Això que passa a Catalunya no és un problema d’identitat. Té a veure amb la manera com ens governem, amb la distribució del poder. Si no ho entenem, confonem el debat. Si ho entenguéssim, interpretaríem més bé què passa a la societat catalana.’ Aplaudiments moderats de Sáenz de Santamaría, obligada per la circumstància. Camacho ni se’l mirava, girant el cap enrere.
Sáenz de Santamaría ha fet un discurs breu, lloant les bondats que un país tingui molts mitjans de comunicació i ben diversos, ‘per contrastar opinions i contrastar idees’. I ha llançat un parell de dards a Mascarell, assegurant que ‘el català també és la meva llengua, perquè una part del nostre equip el parla’. Un versió ‘light’ d’aquell ‘jo fins i tot parlo català en la intimitat’.
