Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  04.10.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Unió, entre el fre de Duran i l'opció del territori pel sí-sí

Moltes executives locals i comarcals s'han pronunciat a favor del doble sí a la consulta sobre la independència · Demà es fa un consell nacional per decidir la posició del partit en la segona pregunta

Men?ame
 

S'acosta el 9 de novembre i els partits que havien mantingut una posició indefinida sobre la segona part de la consulta --ICV, EUiA i Unió-- comencen a prendre partit. Bé, potser no prenen partit del tot, sinó que donen 'llibertat de vot' als seus militants perquè decideixin per ells mateixos què votaran. Aquest és el cas d'ICV i d'EUiA, a proposta de sengles direccions. Demà serà Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que es decantarà pel sí a la independència o pel no. O aquesta és la previsió que té el consell nacional convocat expressament per a prendre aquesta decisió.

Les bases territorials, pel sí-sí

Els dies previs al consell nacional de demà s'han reunit les executives locals i comarcals per a definir la seva posició en aquesta votació. I una part molt significativa ja ha anunciat públicament que havia decidit de donar suport al doble sí a la consulta. És a dir, les bases territorials d'Unió s'han pronunciat d'una manera prou àmplia a favor de la independència. No es pot calcular l'abast real d'aquests posicionaments perquè tan sols se saben els que ho han anunciat públicament a les xarxes. S'han mostrat favorables al sí-sí les executives comarcals o intercomarcals de Tarragona, la de Terres de l'Ebre, el Vallès Oriental i l'Occidental, l'Anoia i Osona, entre més.

Duran: evitar la votació?

En canvi, és ben sabuda la voluntat de Josep Antoni Duran i Lleida d'optar per un encaix de Catalunya dins d'Espanya. Duran ja ha anunciat que promou un 'moviment' o plataforma de centre que defensi l'entesa amb l'estat. En cas de convocar-se eleccions, caldrà veure quina decisió pren Duran i quina és la reacció del seu partit. Demà, una estratègia de Duran pot ser d'evitar que es voti l'opció del partit per la segona part de la pregunta de la consulta del 9-N. Segons fonts internes del partit, Duran tem que el consell nacional imposi el vot pel sí-sí i ell quedi fora de joc.

A la seva carta setmanal, Duran va dir ahir que allò que més desitjava una part de l'estat 'i d'altres que no són estat' és que 'un cop trencat el PSC, també es trenqui Unió' per la consulta del 9-N. Duran va subratllar que tot i que alguns havien optat públicament pel doble sí, 'Unió, com Catalunya, és molt transversal i sense fer soroll també hi ha qui opta pel sí-no', i fins i tot 'hi ha qui creu que no s'ha plantejat prou correctament el contingut d'aquesta consulta'.

L'entorn que pressiona

Aquests últims dies han aparegut diverses preses de posició favorables a la independència en l'entorn d'Unió. Dijous es va presentar el manifest (pdf) 'Socialcristianes i socialcristians pel sí-sí', que posa pressió a la direcció del partit. El manifest ja té desenes d'adhesions, entre les quals la de l'editor Quim Torra i el periodista Xavier Pérez Esquerdo. Aquestes últimes hores s'hi ha afegit l'historiador i monjo de Montserrat, Hilari Raguer.

'Creiem que la resposta que millor garanteix el desenvolupament personals dels catalans, la seva dimensió comunitària com a nació, i l'aportació fraternal que Catalunya pot fer a la resta de pobles és l'assoliment de la independència política de Catalunya, i que per tant votarem sí-sí', diu el manifest.

El text reivindica, a més de l'objectiu d'una Catalunya independent, la definició d'un nou país basat en 'uns valors morals que trobem en la tradició cristina i la I·lustració que ha han forjat Europa'. I en aquest sentit defineix quatre punts: 'un nou país defensor dels drets civils: conviccions fermes en una societat diversa; construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal; sòlid des d'un punt de vista ètic i moral i radicalment democràtic'.

Men?ame