Més de 5,4 milions de catalans cridats a votar

  • El govern ha encarregat 10.800 urnes i més de 6,7 milions de paperetes per la consulta del 9-N · Més de 2.500 ciutadans s'han inscrit al registre de catalans a l'exterior ·

VilaWeb
Redacció
28.09.2014 - 12:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després de signar convenis i protocols per a desplegar la logística del 9-N, el govern ha presentat avui més detalls tècnics de la consulta. El govern preveu que –són encara dades provisionals– hi hagi 2.718 locals de consulta a tot Catalunya on podran votar els 5,4 milions de catalans de més de setze anys que consten al registre de població de l’Idescat i que és, han explicat, una rèplica dels padrons municipals.

El registre de l’Idescat també contempla els ciutadans estrangers que viuen a Catalunya; ara bé, aquestes persones, de la UE o extracomunitàries, hauran de sol·licitar expressament el seu dret a vot per acreditar els anys de residència que contempla la llei de consultes i el decret de convocatòria amb un volant d’empadronament per tal de poder dipositar el seu vot a l’urna el 9-N. Per als ciutadans de la UE s’ha de justificar mínim un any de residència, i la resta, tres. Per això, Governació no ha facilitat quants són els estrangers amb dret a vot a Catalunya pel 9-N perquè aquest col·lectiu té fins el 7 d’octubre per presentar la documentació. 

El govern ha previst que hi haurà 8.130 meses que contindran 10.800 urnes. S’han encarregat cabines per garantir el secret de vot. En total n’hi haurà 5.200 per poder marcar la resposta de cada ciutadà a la butlleta. S’imprimiran 6.700.000 butlletes en castellà i català; i 8.600 més en castellà, català i aranès; hi haurà també 7 milions de sobres. Segons Governació, cada urna ha costat 3,02 euros, que entre d’altres aspectes que ja es van detallar aquest dissabte als annexos del decret de convocatòria enfilen el pressupost per a la consulta als gairebé 8,9 milions d’euros. 

Un altre dels col·lectius que té dret a vot són els catalans que de forma permanent viuen a l’estranger. S’havien d’inscriure, abans que se signés el decret, al registre de catalans a l’estranger. Ho han fet 2.547 persones, una xifra que des de Governació s’ha reconegut baixa pel nombre de persones que es calcula que hi viuen. Els ciutadans que s’han inscrit al registre de catalans a l’exterior hauran de votar de forma anticipada –no presencialment el 9-N–, i els que no s’hagin inscrit en aquesta llista ja tancada, no tindran l’opció de votar.

Més xifres: el dispositiu humà

Governació també ha explicat que es preveuen que hi haurà 24.390 membres titular de les meses –tres persones per mesa: president i dos gestors. La composició es farà per sorteig entre els ciutadans amb dret a vot i s’estableix per llei la renúncia, sense penalització, mitjançant un escrit a la comissió de seguiment.

En qualsevol cas, la vicepresidenta ha deixat clar que no s’està fent ‘res malament’ perquè segons el Consell de Garanties Estatutàries la llei de consultes és estatutària i constitucional. ‘No crec que hagi de protegir a ningú, perquè la llei ens empara a tots. Hi ha qui es dedica a predir, jo els explico pas a pas: ho farem bé i estarà tot a punt’, ha reblat Ortega. 

Es preveuen també 48.780 suplents i 4.834 representants de l’administració. Treballaran 9.200 policies –6.200 del cos de Mossos i 3.000 dels cossos locals–, i hi haurà 1.000 coordinadors municipals. 

Els ajuntaments

La vicepresidenta ha assegurat que no se sent interpel·lada per les declaracions als mitjans d’alguns alcaldes negant-se a col·laborar amb la consulta. Ha afirmat que necessita ‘comunicació oficial’ per saber-ne el posicionament com per exemple el cas de les mocions aprovades per majoria a 847 municipis. És el cas de Badalona, per exemple, que va prosperar pels vots de l’oposició –l’equip de govern és del PP. ‘Puc assegurar que no serà per locals de participació que la gent no podrà exercir el seu dret a vot’, ha afirmat en roda de premsa. ‘El govern garantirà que tothom pugui tenir un lloc de participació’, ha insistit en afirmar que tracta a tots els ajuntaments per igual i que tots tenen per tant, des d’aquest dissabte, deu dies per confirmar o donar una alternativa a l’espai que preveu, per habitual, el departament de Governació i que ja es pot consultar al web de la campanya institucional que s’ha posat en marxa. ‘Si no diuen res, el departament assignaria altres llocs per poder donar resposta’. 

De moment, Ortega s’escuda en les mocions a favor de la consulta que han tirat endavant 874 ajuntaments, 37 consells comarcals i les quatre diputacions. 

La vicepresidenta ha informat també que ja hi ha un municipi que aquest dissabte va notificar a Governació que cedia els espais proposats pel Govern. És l’ajuntament de Viladasens (Gironès), el primer de confirmar els locals de votació per als seus poc més de 250 habitants. 

Òrgans de control i calendari

Un altre dels aspectes claus per a Governació és els òrgans de control que vetllaran per a la consulta, hi haurà una comissió de control permanent formada per set juristes i politòlegs. Els noms exactes, majoritàriament de juristes, s’estan consensuant aquests dies entre els grups parlamentaris perquè s’ha d’aprovar dimecres al ple. Mentrestant, i ja reunits aquest diumenge al matí, alguns dels membres que formen part de la comissió de control de la ILP –exceptuant els que són magistrats– ja s’han constituït per començar a funcionar i ‘cobrir els primers dies’ mentre no es designa els set membres permanents en seu parlamentària. 

Segons el govern, algunes de les funcions d’aquesta comissió, per tant, provisional, és ja començar a nomenar qui formarà part de les comissions de seguiment: els òrgans que vetllaran territorialment a les set demarcacions: Alt Pirineu i Aran (91 locals i 121 meses), Barcelona (1.331 i 5.106), camp de Tarragona (271 i 792), Catalunya Central (303 i 655), Catalunya Central (303 i 655), Girona (389 i 803), Lleida (231 i 423) i Terres de l’Ebre (102 i 230). 

També es permetrà l’acreditació a organitzacions interessades, des de partits amb representació parlamentària per defecte, fins a entitats que acreditin vinculació amb el sentit polític de la consulta. Tal com ja apuntaven els annexos del decret, es podrà votar de forma presencial i per dipòsit del 20 al 25 d’octubre. 

La vicepresidenta ha explicat que el calendari és just però que hi ha temps per complir terminis i arribar al 9-N. Segons el calendari, el sorteig de meses es podria a fer a mitjans d’octubre i sortirà publica al DOGC i a exposició pública municipal els locals de votació el 12 d’octubre.

Ortega ha explicat també els mitjans que tenen els ciutadans per informar-se sobre la consulta. A través d’internet, el govern a creat el web 9nconsulta.cat, una pàgina amb la informació bàsica que busca presentar la informació de manera clara i senzilla. L’espai explica qui té dret a votar, com ho ha de fer i on. La vice-presidenta ha informat que la pàgina ha rebut gairebé 60.000 visites des d’ahir al migdia, moment en què es va posar en marxa.

Tota la informació sobre el 9-N: Guia per a votar a la consulta del 9-N

DOCUMENT: Decret de convocatòria de la consulta (PDF)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any