Guia per a votar a la consulta del 9-N

  • Les preguntes i respostes imprescindibles de la consulta sobre el futur polític de Catalunya

VilaWeb
Redacció
28.09.2014 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els catalans han estat convocats a votar en una consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre d’enguany. Ahir el president Artur Mas va signar el decret de convocatòria (pdf) després d’haver estat aprovada la llei de consultes (pdf) el divendres 19 de setembre. Us expliquem tots els aspectes que cal tenir en compte de la consulta del 9-N:

Què votaran els catalans?

La consulta sobre el futur polític de Catalunya es convoca després d’uns anys de creixement important de l’anhel independentista en la societat catalana. Els partits favorables a la consulta van acordar una data —el 9 de novembre— i una pregunta, que té un format encadenat amb tres opcions possibles. La pregunta i les opcions de resposta són les següents: ‘a) Vol que Catalunya esdevingui un estat? Sí o no; b) Vol que aquest estat sigui independent? Sí o no.’ Únicament es pot respondre la segona pregunta en el cas d’haver respost ‘sí’ a la primera.

Qui pot votar?

El decret de convocatòria determina tres col·lectius com a ‘persones cridades a participar’ a la consulta. En tots els casos cal ser major de setze anys el dia de la votació, el 9 de novembre.

Primer col·lectiu: els qui tinguin condició política de catalans. Els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a Catalunya i llurs descendents que mantinguin la condició política de català s’han d’haver inscrit prèviament en el registre de catalans residents a l’exterior.

Segon col·lectiu: els qui siguin nacionals d’estats membres de la UE, inscrits en el registre de població de Catalunya, que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

Tercer col·lectiu: els qui siguin nacionals de tercers estats, inscrits en el registre de població de Catalunya, que acreditin residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

El segon i tercer col·lectius poden manifestar fins el 7 d’octubre la voluntat de participar en la consulta.

Quines modalitats de vot hi haurà?

Hi ha dues modalitats de vot: presencial ordinària i anticipada per dipòsit. La votació presencial es farà el 9 de novembre de 2014 entre les 9.00 i les 20.00. La votació anticipada per dipòsit es farà entre els dies 20 i 25 d’octubre de 2014, ambdós inclosos.

Qui podrà votar per la modalitat anticipada per dipòsit?

La forma anticipada per dipòsit es reserva a uns quants casos concrets: els catalans residents a l’estranger de manera permanent; els residents a Catalunya que es trobin a l’estranger temporalment; els interns en centres penitenciaris o centres de menors de Catalunya; les persones amb un nivell de dependència acreditat per certificat mèdic oficial que no puguin desplaçar-se als locals de consulta el dia de la votació presencial ordinària; i els qui disposin d’una cita d’hospitalització prevista per a la setmana del 9 de novembre de 2014.

També ho podran fer els treballadors mobilitzats el dia de la votació presencial ordinària per al dispositiu organitzatiu de la consulta o per al funcionament de serveis i infrastructures socials crítiques corresponents únicament als col·lectius següents: les forces i cossos de seguretat; els bombers, el personal de protecció civil i d’emergències i els agents forestals; el personal sanitari i farmacèutic de guàrdia; el personal de l’àmbit públic o privat directament implicat en les operacions de la consulta durant el dia 9 de novembre de 2014; el personal de centres penitenciaris i de justícia juvenil; el personal essencial per al funcionament continuat d’organismes d’infrastructures crítiques, com el sector elèctric, les telecomunicacions o el subministrament d’aigües.

On es podrà anar a votar?

El govern ofereix la web 9nconsulta2014.cat per consultar per municipi la llista de col·legis electorals on es pot anar votar el 9 de novembre. I també una llista amb els punts de votació a l’estranger.

A més, us oferim també aquesta llista provisional de tots els punts de votació del 9-N.

Cal registrar-se per votar?

El decret de convocatòria concreta que els catalans residents a l’estranger i els nacionals dels altres estats esmentats als col·lectius segon i tercer han de manifestar la voluntat de participar en la consulta d’acord amb el que estableix l’article 6.4 de la llei de consultes populars no referendàries. Han de sol·licitar la participació en la consulta presentant personalment una petició a la comissió de seguiment de l’àmbit territorial que els correspongui per raó de domicili entre els dies 1 i 7 d’octubre.

La documentació que cal presentar-hi és aquesta:

—Sol·licitud de vot de les persones estrangeres residents a Catalunya.

—Targeta d’identitat d’estrangers o número d’identitat d’estranger.

—Document acreditatiu emès per l’ajuntament.

Trobareu ací tota la informació relativa a aquesta sol·licitud.

Per què cal haver-se inscrit prèviament al registre de catalans residents a l’exterior?

Per a la consulta, el registre funcionarà com un cens electoral. En unes eleccions, els qui tenen dret de vot són els qui consten en el cens anterior a la convocatòria. En el cas del 9-N, el procediment serà el mateix. En el cas dels residents a l’estranger, cal que s’hagin inscrit al registre abans de la convocatòria. Així és com ho justifica el govern: ‘Som conscients que la tramitació no és fàcil, però hem buscat el mètode que doni el màxim de garanties possible perquè sigui difícil d’impugnar.’

Els casals catalans, les seccions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l’exterior i les delegacions del govern han fet una campanya per a explicar a tothom com fer els tràmits. El registre de residents continuarà obert, però els qui s’hi inscriguin després de la signatura no podran votar el 9-N.

Qui ha d’optar per aquest mecanisme?

Els catalans residents a l’estranger inscrits en el cens consular (CERA i/o PERE) han d’haver-se inscrit al registre de catalans residents a l’exterior. En canvi, els inscrits al cens consular com a residents transeünts i els qui mai no han anat a l’ambaixada ni al consolat, valdrà més que el 9 de novembre vagin a votar al municipi del Principat on són empadronats.

Com votaran les persones amb discapacitat visual?

Les persones amb discapacitat visual de més del 33% poden sol·licitar la documentació de suport en sistema Braille per assistir-los en la votació al número de telèfon gratuït 900 100 186, entre els dies 30 de setembre i 18 d’octubre de 2014. 

Quan comença la campanya?

La campanya comença l’endemà de la publicació del decret de convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’acaba a les zero hores del dia 9 de novembre de 2014. En els locals on es faci la votació no hi podrà haver material de propaganda referent a l’objecte de la consulta. Així mateix, els membres de les meses i els representants de l’administració no podran exhibir cap emblema d’organitzacions interessades ni relacionat amb cap de les opcions que són objecte de la consulta. Els representants de les organitzacions interessades únicament podran portar l’emblema de l’organització que representen.

Com es formaran les meses de votació?

Els ajuntaments han de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de locals i meses de consulta del seu municipi en un termini de deu dies a partir de la data de publicació del decret de convocatòria, per tal que aquest departament faci pública, com a màxim el dia 12 d’octubre de 2014, la relació definitiva prevista a la llei de consultes.

L’administració de la Generalitat farà un sorteig per a escollir els membres de les meses de consulta, i els notificarà la designació. Les persones designades disposen de cinc dies per comunicar formalment la seva renúncia a la comissió de seguiment corresponent, la qual ho ha de posar en coneixement de l’òrgan convocant per tal que cobreixi les vacants. Els membres titulars i suplents de les meses de consulta hauran de presentar-se al local de consulta designat a les 8.00 del dia 9 de novembre de 2014. Les meses es constituiran a les 8.30.

Les meses de consulta es podran constituir amb un mínim de dos membres, un dels quals actuarà com a president o presidenta.

Quin és el calendari dels preparatius de la consulta?

El govern ha posat a disposició dels ciutadans una segona pàgina web amb informació més tècnica sobre tots els preparatius de cara a la consulta del 9 de novembre. Entre els documents que presenta, hi ha un calendari detallat de totes les actuacions que impliquen els preparatius. El document distingeix per colors les accions, segons que corresponguin als ajuntaments, al govern, als particulars, a les comissions o a les organitzacions socials interessades.

Informació relacionadaCalendari sobre la consulta.

Quin és el període de difusió institucional?

El període de difusió institucional comença amb la convocatòria de la consulta i s’acaba una vegada celebrada. Es regeix per la llei que regula la publicitat institucional i, en allò que afecta la publicitat institucional per ràdio i televisió, per la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya. El govern de la Generalitat de Catalunya farà una campanya informativa de caràcter institucional d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana. La Generalitat ha activat una web informativa sobre la consulta, 9nconsulta2014.cat. Conté informació amb preguntes que poden ser recurrents sobre la consulta i documentació històrica, entre més. També permet de descarregar les paperetes del 9-N.

Com justifica la convocatòria de la consulta el decret signat per Mas?

El decret exposa que l’objectiu de la consulta és saber l’opinió del cos electoral sobre el futur polític de Catalunya, segons els termes de la pregunta escollida, amb la finalitat que la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon. El decret diu: ‘La Generalitat de Catalunya, en tant que sistema institucional pel qual s’articula l’autogovern català, té atribuïda la competència exclusiva en matèria de consultes populars en els termes que estableix l’article 122 de l’estatut d’autonomia.’ I afegeix: ‘Aquesta capacitat connecta amb el dret subjectiu estatutari, alhora que mandat adreçat al legislador, dels ciutadans de Catalunya de participar en els afers públics.’

Com es pot participar en la campanya de la consulta?

La campanya ‘Ara és l’hora‘, impulsada per l’ANC i Òmnium, s’ha proposat un nou objectiu: arribar a totes les cases del país amb un porta-a-porta per la independència i esbrinar com s’imaginen els catalans el nou país. Per fer-ho, necessiten cent mil voluntaris, que seran ‘imprescindibles per a garantir l’èxit del 9-N’. La intenció de la campanya és parlar i escoltar tothom, per mitjà del porta-a-porta ‘més festiu i participatiu’. Heus ací una guia pràctica per a saber tots els detalls de la nova campanya i com s’ha de fer per participar-hi.

Quins partits faran campanya i en quin sentit?

CDC i ERC han anunciat que s’afegien a la campanya ‘Ara és l’hora’, organitzada conjuntament per l’ANC i Òmnium Cultural. Malgrat les tensions entre els dos líders pel cas Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras uneixen les forces per encarar la recta final cap el 9-N. Es preveuen actes conjunts de totes dues formacions arreu del territori.

Pel que fa a la resta de forces partidàries de la consulta, ICV-EUiA descarta d’afegir-se a la iniciativa conjunta. Volen fer una campanya pròpia demanant a la ciutadania que exerceixi el dret de vot. El lema escollit és ‘Som lliures. Catalunya=Llibertat’, un eslògan que, segons el partit, vol fer entendre al govern espanyol que Catalunya és un ‘subjecte polític’ amb dret de decidir.

La CUP també s’afegeix a CDC i ERC a la campanya unitària per la independència, ‘sempre que la iniciativa la porti la societat civil’. La CUP també s’ha afegit a la plataforma Esquerres pel Sí-Sí, una iniciativa de la qual també forma part ERC, Procés Consituent i alguns sectors d’ICV. A l’àmbit municipal també ha començat la campanya ‘Desobeïm pel referèndum, la independència i els Països Catalans’, juntament amb moviments locals de l’esquerra independentista. Entre més accions previstes, hi ha una concentració davant els ajuntaments si es prohibeix la consulta.

A hores d’ara encara no és clar que farà exactament el PSC. Tot i donar suport a l’aprovació de la llei de consultes, només han deixat clar que no faran campanya pel 9-N si el Tribunal Constitucional suspèn la consulta. El mateix camí que, a priori, també seguiran els partits contraris a la votació, PP i Ciutadans. Pel que fa a Unió Democràtica, es podria decantar finalment per oferir llibertat de vot. El 5 d’octubre farà un consell nacional en què es prendrà la decisió.

Quina és la posició dels partits catalans en vista d’una possible suspensió pel Tribunal Constitucional espanyol?

CDC proposa de ser fidels a la llei catalana aprovada pel parlament català. Evita de parlar de desobediència i s’estima més de parlar d’obediència a la llei de consultes i a la declaració de sobirania. ERC diu que s’ha de fer cas omís de la decisió del TC. Considera que s’han de posar les urnes digui què digui el tribunal espanyol. Unió es mostra partidària de les vies exclusivament legals i alguns dirigents s’han manifestat contraris a desobeir el Tribunal Constitucional si suspèn la llei i la convocatòria. ICV-EUiA posa condicions a l’hora de fer la consulta si la llei i la convocatòria han estat suspeses pel TC. Els màxims dirigents d’aquesta força política han expressat la voluntat que la consulta es faci en el marc d’unes garanties democràtiques que hi donin validesa. La CUP ha deixat clar des del primer moment que la consulta s’ha de fer al marge de l’opinió dels dotze magistrats del màxim tribunal espanyol. És la formació que més ha insistit en la desobediència civil com a mecanisme per a donar la veu al poble sobre el futur polític de Catalunya. Sigui com sigui, tots aquests partits, que van signar l’acord de la data i la pregunta, seran convocats pel president Mas per prendre una decisió conjuntament sobre el camí a adoptar.

La resta de formacions —PSC, PP i Ciutadans— han deixat clar que voldrien que les institucions catalanes acatessin la decisió que prengui el Tribunal Constitucional espanyol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any