Anna Pérez: ‘M’he despertat tard, però m’he despertat del tot’

  • Avui comença la sèrie 'Independentistes de l'àrea metropolitana de Barcelona'

VilaWeb
Andreu Barnils
24.09.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Anna Pérez té quaranta-quatre anys i viu a Santa Coloma de Gramenet. Baixeta, discreta, no parla si no preguntes. Enginyera de telecomunicacions, és la primera protagonista d’una sèrie de VilaWeb sobre independentistes de l’àrea metropolitana. Cada setmana veurem una d’aquestes històries, explicada en primera persona, per tal d’acostar-nos al recorregut vital i ideològic de tants i tants nous independentistes.

Pérez és militant de l’Assemblea Nacional Catalana i Procés Constituent, en les seccions locals de Santa Coloma, i dedica gran part del temps a treballar per la independència. Aquesta és la seva història:

«Els meus pares són andalusos i tant la meva germana com jo ja vam néixer aquí. La meva catalanitat barra independentisme ha anat evolucionant, cremant etapes. Per exemple, recordo que aquí a Santa Coloma això del català no era fàcil. Jo el sé bé perquè sóc de la primera generació que va aprendre’l correctament a l’escola. Va ser a 2n o 3r d’EGB, que vaig començar a rebre les primeres classes de català. Només una assignatura, era. Abans de la immersió. Però, per exemple, la meva germana, que té quatre anys més, no l’escriu i jo sí. Ella no va tenir les classes de català i jo sí. Recordo, anys més tard, el primer dia que vaig anar a la universitat. Ho vaig veure clar: amics nous, vida nova. Per això vaig començar a parlar en català als desconeguts des del dia u de la universitat. Entre els passos que he fet jo sola, aquest és clar: ‘O parlo català d’entrada, o em parlaran sempre en castellà’, vaig pensar. I sent de Santa Coloma encara més. T’explico això perquè vaig fer-ho conscientment.

Acabada la Universitat, he treballat de ‘telecos’ molts anys. Tretze o quinze anys. Així com hi ha gent que són activistes de tota la vida, jo m’he despertat tard, però m’he despertat del tot! T’ho explico: va coincidir que a l’última feina, on treballava d’enginyera, van fer un ERO, i tancaven l’R+D on treballava. Però jo n’estava fastiguejada, de la meva feina. I em van donar l’empenta perquè em digués a mi mateixa: perdo el temps. He començat a voler canviar la societat i no m’agrada que es mercadegi amb la meva feina. És veritat que guanyes un salari, però ells et fan fer feina absurda, que no ajuda gens la societat. Ara mateix he decidit, perquè m’ho puc permetre, amb alguns estalvis i sense fills, no mercadejar més amb la meva feina. M’he format en audiovisuals, que he estudiat i m’agrada molt. I ajudo amb classes de català i informàtica. Vull dir que no paro de treballar. Demà hem quedat en tres moments diferents amb gent de l’ANC i Procés. Treballar sí, però mercadejar, no. El salari, tal com està muntat, no m’agrada. Ja veurem com m’ho organitzo més endavant.

Jo milito també al Procés Constituent perquè a mi la Catalunya d’avui no m’agrada. En part és perquè som dins Espanya. Claríssim. Però això és només una part. No hem de donar la culpa de tot als altres. Jo vull una Catalunya independent diferent i millor, més social i més igualitària. Vaig decidir militar al Procés Constituent perquè vol una república catalana més social i igualitària. I a l’ANC perquè lluita directament per la independència. I, com que és tan transversal, és molt difícil que prengui una posició tan marcada com Procés Constituent. I ho entenc. A l’ANC hi ha de tot. Ara, l’ANC de Santa Coloma és molt d’esquerres. Directament. Volem gairebé tots la ruptura.

Quin dia em vaig fer independentista? Ja era molt a prop de la línia. No per mi, sinó per les coses que veia. Papers de Salamanca, això, allò… Al final dius: ‘Mira tu, si no m’hi volen, doncs res.’ Però va ser la sentència contra l’estatut, sí, que em va fer acabar de decantar i fer-me independentista. Jo sóc a l’ANC de Gramenet per la Independència i pràcticament és l’únic espai del meu dia a dia on l’independentisme predomina. A tota la resta, al meu entorn, hi predomina clarament i majoritàriament el no independentisme. Més que l’abstenció, l’unionisme. Directament. Vull dir que sóc escèptica amb els indecisos. No en conec cap.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any