Vítol al nostre país

El senyor Alberto Fabra (El Breu), per no creure, no creu ni en el càrrec de Molt Honorable que ell ostenta. Segurament es reconeix millor com a delegat de Gènova que té com a tasca finiquitar el 'poder valenciano' (ucronia estòlida d'uns quants polítics provincians de la terreta) de fireta. La liquidació del que queda d'autonomia s'ha de fer, si pot ser, amb  diplomàcia castellanista, 'que se note el efecto sin que se note el cuidado', però el problema és que aquest conseller delegat de la franquícia del PP al País Valencià està sol dins el seu ramat i té molts problemes per a pasturar la 'Mesta de Levante'.

Ha de bregar, amb escassos fidels àulics, al partit (trencat), a les institucions i als jutjats. La seua sort i la del PP és que el principal partit de l'oposició ja fa quasi vint anys que està fent el Camí de Sant Jaume i encara no ha arribat a cap processó del seu país. El pacte del pollastre (Zaplana, Lizondo i Federico Felix, president d'AVE) morirà de vell, devorat pels seus èxits i excessos, però finarà i l'eutanàsia se l'aplicarà ell mateix, ajudat per una incipient força política de caire valencianista i progressista. Costarà, serà llarg, però caurà, caurà la falla com una bacora de Sant Joan, amb esclat de llum i color, i el 'País' dirà: Vítol!