Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  21.09.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

La nostra llengua és un dret universal?

Men?ame
 

Diuen que l’ensenyament és un dret universal i igual per a tothom. Però els fets demostren que no és així. I tot i que el ministre Wert, referint-se al presumpte frau fiscal de Messi, i el ministre Montoro en relació al cas Pujol, hagen dit que 'la ley es igual para todos', això també és fals.
 
Al País Valencià 14.000 xiquets i xiquetes (segur que aquesta xifra ja ha augmentat) no poden estudiar en valencià perquè la Conselleria d’Educació no els ho permet. Una Conselleria que hauria d’afavorir la nostra llengua, i que paradoxalment va en contra de la voluntat dels pares de 14.000 alumnes que volen un ensenyament en valencià per als seus fills. I és que, incomprensiblement (o ben comprensiblement) la Generalitat no ofereix prou places en valencià. Així, es permet el 'luxe' de tancar aules en valencià a l’escola pública.

És també paradoxal que haja estat el Tribunal Superior de Justícia valencià qui obligara la Conselleria a aplicar el programa d’ensenyament en valencià als col·legis Rei En Jaume de Xirivella i Sant Cristòfol de Picassent. Un programa que la Conselleria havia denegat. Per cert: el conseller Ciscar deia en referència a eixes sentències que 'el gobierno siempre acata y cumple las sentencias'. El conseller no recorda els reiterats actes de desobediència de la Generalitat a les sentències sobre la titulació en valencià i a la unitat de la llengua?

Però a diferència del que els passa a 14.000 xiquets valencians (o més) que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en castellà puga imposar l’espanyol a tota l’aula. A més, el Sr. Wert ofereix 6.000 euros als pares que no vulguen l’ensenyament en català i opten per buscar una escola en castellà. Quan farà el mateix el Sr. Wert amb els pares que volen l’ensenyament en valencià i la pròpia Generalitat els ho impedeix? Els donarà també 6.000 euros perquè puguen portar els seus fills a una escola en valencià?

I és que, com deia el germà marista Lluís Serra (Secretari de la Unió de Religiosos de Catalunya) el govern espanyol (i jo afegiria que també el valencià) busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat lingüística, la desprotecció i l’arraconament del valencià, el bloqueig del seu reconeixement a Brussel·les i la reducció de l’àmbit de difusió de TV3. De fet, la nova llei d’educació del Sr. Wert (denunciada fins i tot per Frederic Mayor Zaragoza, ex-director general de la UNESCO) margina clarament el valencià.

Per això el professor de Didàctica de la Lengua y Literatura Española de la Universitat Jaume I de Castelló tenia 'arguments' quan es permetia mostrar el seu menyspreu pels valencians, manifestant a classe que 'es una absoluta inutilidad estudiar valenciano'.

És també una actitud de menyspreu envers el valencià la que mostra RENFE a la seua pàgina web, on diferencia el valencià (Viatgers, horaris, estacions d’origen, No has trobat la teua estació? Ací pots) i el català (Viatgers, horaris, estacions d’origen, No has trobat la teva estació? Aquí pots). Per què Renfe no posa també a la seua pàgina web els horaris i la informació en andalús? Qui tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes barbaritats) que s’entretinga a comparar els dos textos, per a veure les 'grans' diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.
 
El germà marista Lluís Serra contava que el 12 de maig de 2013, en la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la cultura dels indígenes), un capellà d’aquell país li digué: 'No saps com m’agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà'.
 
I encara diuen que el castellà mai no va ser una llengua d’imposició.