Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  18.09.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany (Edimburg)

Els catalans que (també) voten a Escòcia

Parlem amb uns quants residents a Escòcia, que comparen els dos processos i l'actitud antagònica dels moviments unionistes català i escocès

Men?ame
 

Per a votar al referèndum d'avui a Escòcia n'hi ha prou d'acreditar que hom resideix al país i que hi paga impostos. Per aquesta raó molts catalans residents a Escòcia s'han registrat per poder-hi votar. Això sí, ho viuen amb una sensació particular: 'És molt trist que pugui votar aquí i que avui no sàpiga si podré votar, o quan o com, al meu país, que és Catalunya.' És la reflexió de Ramon Inglada, professor universitari de traducció i interpretació, que avui votarà que sí, i que espera poder tornar-hi el dia 9 de novembre al Principat. Com ell, més catalans voten avui a Escòcia sense saber ni tan sols si s'han de comprar un bitllet de tornada a Catalunya al novembre.

De les converses amb ells se n'extreuen dues conclusions: que els escocesos s'interessen pel procés català i que confien que podrem votar igual que ells, malgrat les distàncies que marca Alex Salmond; i dues grans diferències entre ambdós processos: el govern central i el moviment unionista. Si el govern de Londres ha pactat el referèndum amb Escòcia i els unionistes veuen amb total naturalitat la convocatòria i el dret de votar, 'a Catalunya ni tan sols deixen espai a la discussió i el debat', com diu Jordi Caixàs, periodista i historiador, que fa dos anys que viu a Edimburg. 'No hi ha comparació, són dos mons diferents', diu. Per l'Arnau Padró, programador informàtic establert a Escòcia fa mig any, 'des d'aquí és frustant de veure els esforços que destinem a intentar tan sols poder votar, que es podrien destinar a coses molt més productives'.

Alguns catalans han decidit de no votar

Però, tot i tenir-hi dret, no tots han decidit d'exercir el dret de vot. En Jordi considera que l'escocès 'no és el seu referèndum', igual que la presidenta del Centre Català d'Escòcia, Meritxell Ramírez, que, d'altra banda, deixarà de viure a Escòcia d'aquí a dos mesos. En canvi, la Queralt Badia, politòloga, explica, en una línia semblat a la de l'Arnau, que efectivament ha hagut de fer un procés de reflexió, però que finalment ha decidit de votar i votar que sí. 'Els dos governs, britànic i escocès, han acordat que jo pugui votar i els ho agraeixo, i entre les dues opcions em sento molt més identificat amb els arguments del sí i de la classe obrera escocesa', diu l'Arnau, que confia que el nou estat escocès servirà de mirall per a molts altres futurs estats, com ara Catalunya.

Un precedent

Sigui com sigui, i passi què passi, ningú no nega que aquest referèndum serà un precedent de gran importància per al procés català. 'Aquí poden votar i això, només això, ja és una lliçó', diu en Ramon. I afegeix: 'Si a més a més guanya el sí, l'exemple a seguir serà claríssim.'

Més cròniques des d'Escòcia:

Un dia amb els partidaris del no

Els barris obrers de Glasgow, decisius (vídeo)

'No em puc imaginar que algú prohibeixi un referèndum'

'Merkel dirà a Rajoy que no faci el ximple amb Escòcia'

Més informació:

Escòcia accepta el govern català com a observador oficial del referèndum

Guia per al seguiment del referèndum d'Escòcia

Les preguntes clau del referèndum d'Escòcia

Xavier Solano: 'Escòcia ja ha guanyat'

Editorial de Vicent Partal: Espanya negocia amb Escòcia: una gran notícia

Els vídeos més divertits i compartits de la campanya del sí a Escòcia

Men?ame