Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  18.09.2014  06:00

El 'think tank' més inflluent del món considera que Catalunya pot seguir els passos d'Escòcia

Considera que el model de vells estats europeus entra en crisi · Remarca la viabilitat dels estats petits

Men?ame
 

Tant si guanya el sí com si guanya el no a Escòcia, és important el context en què s'ha fet el referèndum i en què l'independentisme ha rebut un ampli suport en aquest país. Ho diu el Brookings Institute nord-americà, un dels 'think tanks' més influents del món, en un article titulat 'Per què Escòcia no serà l'última regió europea a cercar la independència'. S'hi analitza la situació que ha portat molts escocesos al punt de desconnexió amb Londres. I s'hi explica que aquest fenomen, basat en la reacció a un centralisme polític anomenat 'complex de Napoleó', es reprodueix en més estats europeus, com ara l'estat espanyol. 'No és sorprenent que una altra regió europea amb una forta identitat, Catalunya, sembli que hagi de seguir el mateix camí.'

L'article explica la forta concentració de poder polític i econòmic a Londres i l'àrea d'influència de la ciutat: 'Per a la gent d'Escòcia, Londres pot semblar un altre país. De fet, també ho és per a molts anglesos, incloent-hi els de les Midlands i del nord. Les grans extensions de zones rurals d'Anglaterra i del nord estan tan convençudes com Escòcia que els polítics de Londres no fan cas dels seus interessos.'

Diuen els autors de l'article que el Partit Conservador de David Cameron 'ha contribuït a la divisió política de la capital i el sud amb la resta del país'. Però la diferència entre aquestes regions angleses maltractades i Escòcia és que els escocesos 'poden fer una cosa que la resta del Regne Unit no pot fer: independitzar-se de Londres'.

L'articulista sosté que en el moment històric actual les regions no necessiten pas l'antiga metròpoli dels grans estats per a anar endavant; és a dir, que els estats petits poden ser viables si cedeixen una part de les competències o de la sobirania a entitats suprastatals com ara la Unió Europea. I per a exemplificar la viabilitat d'estats petits posa l'exemple de Luxemburg.

Acaba dient: 'Tant si el moviment d'independència escocès reïx com si no, Escòcia no serà pas l'última regió europea a cercar una solució semblant. S'ha mostrat la via per la qual cada regió que té una identitat, ambició política i un greuge envers la capital pot cercar la independència, o, si més no, molta més autonomia, dins l'abraçada protectora de la UE.' I és en aquest context que esmenta Catalunya.