14.09.2014 - 11:46
Aquests dies s’han publicat molts vídeos relacionats amb la V de l’Onze de Setembre o amb el procés d’independència. ‘Desobeïm’ és un vídeo de la campanya ‘Independència per canviar-ho tot‘ que promou la CUP i l’esquerra independentista. Recupera imatges de les lluites socials de l’últim segle i apel·la a la desobediència com a mitjà per a ampliar les conquestes democràtiques i socials. Proposa recuperar el ‘fil roig’ de la història i renega de l’autonomisme que ‘ha gestionat durant 30 anys’ el país.
«Va ser un hivern. Els carrers van esclatar i el poble va fer la vaga més preciosa de totes. Desobeint, i afrontant de cara la por a la repressió. Així va ser com vam guanyar la jornada laboral de 8 hores i tots els drets socials. Va ser un hivern de 1919.
I van venir mals temps. Els pendons vermells de torn van deixar d’embolicar-se amb la senyera i van pactar amb Espanya lleialtat a canvi d’ordre. Aquell ordre que els permetia continuar vivint damunt les costelles del poble. Els mals temps del 23.
Però va tornar l’abril. I vam tornar a desobeir. Vam desobeir la llei espanyola però sobretot vam desobeir el seny trampós del regionalisme conservador. I va ser així com va venir la República i se’ns va obrir el camí cap a la llibertat.
I va ser un estiu del 36 que vam aturar el cop feixista al carrer. Sols, el poble. Contra el poder. Contra tota llei i tot ordre. I va començar a aflorar una vida nova que el feixisme criminal es va encarregar de segar. Però vam resistir, fins al final, fins a les darreres passes damunt els molls del port d’Alacant, aquell març del 39.
I va arribar 1977. Però aquesta vegada no vam desobeir. Era millor el pacte, ens deien, mentre es repartien el pastís entre franquistes i opositors respectables. I d’allà va venir la Constitució, i el seu article 8 que fa de l’exèrcit el garant de la unitat d’Espanya. I el seu article 145, que prohibeix la federació dels Països Catalans. I la guerra bruta al País Valencià, i els pactes de la vergonya a Catalunya. I la màfia institucionalitzada.
I ara? Ara és l’hora de la desobediència. No tornarem a deixar que ens enganyin amb un nou pacte. No permetrem que els que han gestionat l’autonomisme durant 30 anys ens diguin ara què està bé i què està malament.
La nostra paraula no la segrestarà ni el president de La Caixa i cap altre oligarca de torn. I que ho tinguin clar, la nostra independència serà la fi dels seus privilegis.
Renunciarem a la nostra llibertat per complir una «legalitat» que no hem votat, i que va ser imposada sota amenaça militar?
La nostra independència és enemiga del seu ordre, i de les seves fronteres imposades, i dels seus privilegis de classe, i del seu robatori continuat.
La nostra independència és alegria, és igualtat, compromís, lluita i il·lusió! És uns Països Catalans millors per a la seva gent.
És el fil roig que rebrota perquè no se n’ha anat mai.
No permetrem que ens tornin a segrestar la paraula. No ens faran creure! Ara sí que no ho faran! Les urnes al carrer i la voluntat popular al poder! És el poble qui més ordena!»
