18.09.2014 - 06:00
Avui els ciutadans amb dret de vot d’Escòcia han d’elegir si volen quedar-se al Regne Unit o bé separar-se’n. Si optessin per aquest segon camí, que cada vegada sembla més possible, Escòcia seria el seixanta-unè territori que deixaria de dependre administrativament de Londres. Són seixanta els països dels cinc continents que s’han independitzat –sobretot el segle passat– de l’imperi britànic, que en el moment culminant va arribar a controlar un 22% de la superfície terrestre.
L’imperi, com s’explica en aquest complet apuntament del bloc Fronteras, es va començar a forjar al segle XVI en terres americanes i posteriorment es va estendre per la resta de continents, d’Oceania a l’Àsia i l’Àfrica. A la Wikipedia n’hi ha una llista completa i a Global Post, un mapa.
A banda els Estats Units, que van proclamar la independència respecte del Regne Unit el 4 de juliol de 1776, la resta de països se n’han separat fa menys d’un segle. Egipte i la República d’Irlanda van independitzar-se’n el 1922, l’Irac el 1932; Jordània el 1946; l’Índia i el Paquistan el 1947; Israel, Myanmar i Sri Lanka el 1948; el Sudan el 1956; Ghana i Malàisia el 1957; Xipre, Nigèria i Somalilàndia el 1960; Kuwait, Sierra Leone, Sud-àfrica i Tanzània el 1961; Jamaica, Samoa, Trinitat i Tobago i Uganda el 1962; Kenya el 1963; Malawi, Malta i Zàmbia el 1964; Gàmbia i les Maldives el 1965; Barbados, Botswana, Guyana i Lesotho el 1966; el Iemen el 1967; Maurici, Nauru i Swazilàndia el 1968; les Fiji el 1970; Bahrain, Catar i els Emirats Àrabs Units el 1971; les Bahames el 1973; Grenada el 1974; Papua – Nova Guinea el 1975; les Seychelles el 1976; Dominica, les Salomó i Tuvalu el 1978; les Kiribati i Saint Lucia el 1979; Vanuatu i Zimbabwe el 1980; Antigua i Barbuda i Belize el 1981; el Canadà el 1982; Saint Kitts i Nevis el 1983; Brunei el 1984, i Austràlia i Nova Zelanda el 1986.
Actualment, el Regne Unit encara manté una dotzena de petits territoris pendents de descolonitzar: Anguilla, les Bermudes, les illes Caiman, Gibraltar, les Malvines, Montserrat, Pitcairn, Santa Helena (amb Ascensió i Tristan da Cunha, l’indret habitat més aïllat del planeta), Turks i Caicos i les Illes Verges Britàniques, a més de les bases militars d’Akrotiri i Dhekelia (a Xipre), els territoris de l’Antàrtic i de l’oceà Índic (BIOT) i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.
Notícia relacionada:
Els qui van deixar d’ésser espanyols (12-10-2010)
Andorra, un dels vint països del món que la Gran Bretanya no ha envaït mai (20-11-2012)
