13.09.2014 - 06:00
D’aquí a una setmana els ciutadans d’Escòcia votaran si volen ésser independents. ‘De Catalunya al Kurdistan, passant pel Quebec, els moviments nacionalistes i separatistes d’Europa i tot el món es miren de ben a prop el referèndum escocès, de vegades molt més que no pas els britànics mateix, que sembla que s’acabin de despertar tot just davant la possibilitat que Escòcia pugui trencar la unió’, destaca el New York Times, que s’ha fixat en les nombroses nacions que aspiren a tenir una oportunitat com la d’Escòcia.
A ‘From Kurdistan to Texas, Scots Spur Separatists‘, la periodista Katrin Bennhold investiga tot de moviments independentistes que no sols segueixen al detall el procés escocès, sinó que s’han significat en favor del sí al 18 de setembre. Com tots els flamencs, bascs, catalans, sud-tirolesos, corsos, bretons, frisons i suecs de Finlàndia, diu l’autora, que es desplaçaran a Escòcia per assistir a la votació la setmana vinent. ‘Fins i tot Bavària (que s’autodenomina la ‘setena economia europea’) hi enviarà una delegació’, afegeix.
Però no sols moviments europeus, s’interessen per Escòcia aquests dies. Des del Kurdistan, el professor universitari Naif Bezwan hi afirma que ‘crearà un precedent mol important’. I és que, com destaca Bennhold, la història ofereix ben pocs exemples de nacions que es divideixen consensuadament: ‘El divorci de vellut entre txecs i eslovacs el 1993 n’és un, com també el referèndum sobre la independència de Noruega repecte a Suècia el 1905. Però majoritàriament, els estats nació opten per la guerra en qüestions de fronteres.’ D’aquests exemples, n’hi ha massa.
La periodista comenta també que el referèndum a Escòcia ha generat esperances entre moviments separatistes menys coneguts, com el texà i el taiwanès.
Sigui quin sigui el resultat del referèndum, molts nacionalistes diuen que Escòcia ja ha guanyat, conclou Bennhold. ‘Tenen l’oportunitat de decidir el seu propi futur’, declara Andoni Ortuzar, president del Partit Nacionalista Basc: ‘Això és l’autodeterminació nacional. I això és el que demanem.’
