Notícies

Dimecres  10.09.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Quim Arrufat: 'La consulta és el veritable acte de sobirania que podem fer com a poble'

Entrevista al diputat de la CUP, que analitza algunes possibilitats que es presenten aquests dos mesos vinents

Men?ame
 

La CUP defensa des de fa temps la desobediència civil en cas que el govern espanyol no permeti la consulta. Per al diputat de la CUP Quim Arrufat, 'aquesta oportunitat no la tornarem a tenir si avortem el projecte de la consulta'. En aquesta entrevista, descarta ara per ara un govern d'unitat i insisteix en la necessitat de mantenir-se ferms enfront de les mesures a què pugui recórrer l'estat espanyol. Sobre l'assistència del president Mas aquesta Diada al Fossar de les Moreres, etziba: 'Que no vingui al fossar qui no hagi de complir fins al final el seu compromís amb la llibertat nacional del poble català.' També reflexiona sobre el referèndum d'Escòcia ('Amb la victòria del sí nosaltres guanyaríem mitja partida') i sobre la irrupció recent de moviments com Guanyem i Podem.

Falten dos mesos per al 9 de novembre, i aquestes últimes setmanes hem sentit veus, algunes des del govern, qüestionant que la consulta s'hagi de fer si no té l'aval del Tribunal Constitucional...
—Que hi hagi veus discordants dins el govern ens preocupa molt, perquè l'acord de data i pregunta que respon a mobilitzacions majoritàries l'ha de dur a terme l'executiu. Per l'operativitat de la consulta i pel compromís amb l'execució dels acords, el govern hauria de posar fi a dissonàncies internes. I rellevar-los del seu càrrec, sobretot ara que comença el compte enrere definitiu cap a la consulta. 

Quines hipòtesis preneu en consideració d'ara fins al 9-N? 
—Nosaltres voldríem que el govern executés el compromís polític i democràtic de fer la consulta el 9 de novembre, per damunt de la legalitat espanyola. La resposta de l'estat espanyol és previsible des de fa temps, i el govern ha d'organitzar tots els preparatius de la consulta. S'han de preveure tots els buits que es pot trobar si l'estat prohibeix la consulta. És cert que la té prou organitzada, però nosaltres treballem en alguns detalls que no s'han reforçat prou o que no s'han previst per assegurar que la consulta es faci. Donem molta importància a fer la consulta perquè aquest és gairebé l'únic i veritable acte de sobirania que podem fer com a poble de Catalunya: anar, poble i institucions, a una convocatòria, digui què digui la legalitat espanyola. És el punt de ruptura que conté tot procés d'independència. Si l'estat hi va permanentment en contra, en algun moment s'ha de trencar la legalitat espanyola, i el moment és ara. Aquesta oportunitat no la tornarem a tenir si avortem el projecte de la consulta. 

Dieu que hi ha serrells de la consulta que no s'han previst. A què us referiu?
—Preferim no fer-ho públic fins que el govern no anunciï els preparatius i continuar treballant en el marc de la llei al parlament. En tot cas, per exemple, som partidaris que es prevegi la implicació del Parlament de Catalunya una vegada la consulta hagi estat convocada i previsiblement suspesa. Que no sigui un diàleg entre el govern català i l'espanyol, sinó que el parlament prengui decisions. Això donaria més cobertura al govern.  

Heu comentat la hipòtesi que considereu més òptima, que és la desobediència civil. Quina és la hipòtesi menys desitjable? 
—Que demanin que la consulta tingui condicions. Hem sentit el president i algunes altres veus del govern, i fins i tot alguna formació política com ICV, justificar que s'avorti la consulta per decisió pròpia, fins i tot abans d'haver-se convocat, si hi ha un seguit de condicions que no es compleixen. Aquest missatge, internacionalment, és absolutament nefast, i el món és qui ens ha d'observar i captar un missatge únic i clar en aquest procés que comença l'11-9 i acaba el 9-11. 

Justament pensant en la credibilitat davant la comunitat internacional, deu ser important de fer una consulta amb prou garanties, no?
—Hi ha graus d'importància diferents. Òbviament, hi ha d'haver unes certes condicions per fer la consulta, però hi poden ser si el govern està determinat a tirar-la endavant malgrat les prohibicions de l'estat espanyol. Potser l'estat espanyol recorrerà a un grau de prohibicions, intervencions i repressió tan elevat que farà impossible la consulta, però quedarà molt clar el missatge: que estem disposats a arribar fins al final. Ho fem amb mobilitzacions massives, amb un convenciment democràtic enorme i una capacitat d'explicar-nos gegantina, però que ho fem pacíficament no vol dir que ens ho creguem menys. I hem de traslladar a la comunitat internacional el missatge que estem disposats a arribar fins al final, perquè no farà perillar la seva pau per pronunciar-se sobre unes mobilitzacions que, quan arriba l'hora, aquí ningú no se les pren seriosament. Ja ho sabem, que l'estat espanyol ens dirà que no. I si ho fa amb tanta repressió que ens impossibilita de fer la consulta, haurem guanyat la meitat de la victòria. Però començar a alertar tothom, abans de la convocatòria de la consulta, que si no hi ha totes les garanties democràtiques nosaltres mateixos ja desistirem de fer-la és cavar-se la pròpia tomba. A més de trencar el compromís adquirit de fer la consulta. 

Feu referència a la possible repressió del govern espanyol. Rajoy diu que ja té preparats tots els mecanismes per a impedir la consulta. Què us imagineu que pot arribar a fer, més enllà de portar un recurs al Constitucional?
—Pot fer moltes coses perquè té un estat sobirà. Té tots els aparells i majories per impulsar allò que vulgui. És una barbaritat i un llistat de despropòsits, i encara més en relació amb els principis democràtics, però a l'estat espanyol no li pressuposem aquest nivell democràtic ni una mínima separació de poders. Pot haver treballat per dividir partits signants de l'acord per deslegitimar les majories parlamentàries; haver comprat parts dels partits; recórrer i suspendre la llei de consultes i el decret de convocatòria... També pot haver-hi una estratègia d'ús polític de casos de corrupció, com ara el frau fiscal, i utilitzar-los convenientment en dates clau per minar el procés; i fer servir els mitjans de comunicació espanyolistes en aquest sentit. Pot arribar fins i tot a la intervenció de determinades parts de la Generalitat i retirar-li competències com ara Mossos d'Esquadra o funció pública; pot amenaçar els funcionaris de la Generalitat dient-los que qualsevol col·laboració amb una consulta cautelarment suspesa pot implicar la seva inhabilitació. I també pot inhabilitar els diputats que hagin donat suport a determinades votacions que es puguin fer al parlament en aquests dos mesos en suport de la consulta. 

Hi ha un repertori molt ampli de mesures repressives. I nosaltres hem de mantenir-nos ferms. De totes les mesures que pot haver pensat l'estat espanyol, jo crec que en pensa fer servir molt poques perquè està convençut que abans que ells hagin de recórrer a gaires mesures nosaltres ja ens haurem dividit, ens haurem fet enrere i haurem posat preu a la consulta. I això ho hem d'evitar de totes passades.  

Sobre aquesta necessitat d'unitat, si la situació empenyés a un govern format pels partits que defensen la consulta, la CUP hi entraria?  
—Hem analitzat del dret i del revés per què hauria de caldre un govern d'unitat aquests dos mesos. I no veiem per quina raó la CUP hauria d'entrar en un govern d'unitat ni quin és el paper que hauria de fer-hi. L'acord polític per la consulta és ferm, la col·laboració hi és si és per a fer la consulta i només per a fer la consulta. Si no ens ho expliquen d'una altra manera, entrar en un govern d'unitat ho veiem més aviat com una crida del president a una lleialtat al seu govern que no s'ha correspost en aquests dos anys. Perquè ha tingut una línia política de la qual la CUP discrepa absolutament, una política que porta el país i les seves classes populars a la ruïna. No veiem la utilitat d'un govern d'unitat ni el nostre paper allà dins. I tampoc no respondrem a crides per a un suport polític incondicional a un govern amb què, a excepció de l'acord de la consulta, discrepem radicalment. 

Encara que fos un govern amb l'únic objectiu de fer la consulta i que tots els partits pel dret de decidir s'hi afegissin?  
—No diem que no de manera cega. N'escoltaríem les raons i analitzaríem si realment és necessari o no, i si això salva una consulta o no. Ara, si és tot una operació per a sortir reforçat i utilitzar la necessitat de la unitat per la consulta per donar suport al govern, no hi participarem. Hem de tenir una raó jurídica i política molt clara, tant si és per a entrar en un govern com per a fer altres passos. Hem de veure-hi unes raons objectives, clares i transparents que constatin que això serveix per a alguna cosa útil i que som necessaris i imprescindibles perquè vagi endavant. No volem que facin servir la unitat per la data i la pregunta per a uns altres fins. Nosaltres discrepem radicalment de les gestions que s'han fet sobre el deute, la sanitat pública, l'educació pública i les privatitzacions.

Demà és la Diada Nacional. Fa anys que l'esquerra independentista ho commemora al Fossar de les Moreres, on enguany es traslladaran els actes institucionals. Què us sembla que el president Mas assisteixi aquesta Diada al fossar? 
—Fa més de trenta anys que l'esquerra independentista va encunyar un seguit de símbols i referències. Una d'aquestes va ser la recuperació del Fossar de les Moreres com a lloc de celebració i afirmació de lluita política. El fossar com a centre espiritual en contraposició a ideologies més regionalistes, com a centre per a reivindicar la llibertat dels Països Catalans i la recuperació de les llibertats democràtiques. Que cada vegada hi hagi més forces i actes institucionals que reconeixen aquesta simbologia és una victòria en l'hegemonia política. Ara, el fossar també es va triar per un motiu: perquè 'al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor'. Que no vingui al fossar qui no hagi de complir fins al final el seu compromís amb la llibertat nacional del poble català. Que no perverteixi el símbol erigit durant tots aquests anys que ha esdevingut el fossar. 

La setmana vinent Escòcia votarà en referèndum sobre la seva independència. Quines conseqüències creieu que pot tenir aquí una victòria del sí? 
—El sol fet que es prepari un referèndum a Escòcia ja ha servit de molt: perquè algunes posicions immobilistes del nacionalisme ho veiessin diferent i per fer comparacions i donar exemple. I si guanyés el sí, l'estat espanyol es posaria molt nerviós perquè nosaltres guanyaríem mitja partida. Mentre aquí s'impediria la consulta i continuaria el debat, allà anirien fent passos per convertir Escòcia en estat, i desdramatitzaria tots aquests atacs i mentides que pesen sobre nosaltres. Seria mitja victòria que el sí guanyés a Escòcia. En tot cas, ho decidirà la gent d'Escòcia lliurement, cosa que a nosaltres no ens deixen fer. 

Per l'any vinent hi ha previstes eleccions municipals. A Barcelona ha irromput amb força el projecte Guanyem, i s'ha parlat molt de quins vincles tindrà amb la CUP i ICV. Preveieu d'arribar a cap acord amb el moviment encapçalat per Ada Colau? 
—Aquest curs polític té tres moments clau. Un és la consulta i el moviment popular de desobediència que ha de forçar-la i que implicarà un moment de ruptura política important. Un segon moment serà el de les eleccions plebiscitàries, perquè tant si hi ha consulta com si no, hi haurà alguna mena de plebiscit en forma d'eleccions, i aquest també serà un moment excepcional d'obertura de procés constituent en el qual la CUP haurà de fer formulacions polítiques d'acord amb aquest context. En tercer lloc, hi haurà unes eleccions municipals que han de ser un aflorament massiu de projectes populars amb programes de ruptura política, construcció d'alternatives des de baix i de qüestionament del règim des del municipalisme. 

En aquest esquema general, la formulació de Guanyem ens sembla correcta, però ha començat pervertida per una condició que no entenem: que ICV n'hagi de formar part. Això ha tingut un paper negatiu perquè ha pervertit un debat del tot necessari i pertinent que proposava Guanyem per la seva banda, però també la CUP de Barcelona a través de la Trobada Municipalista i més espais, i que posaven damunt la taula la necessitat d'organitzar un espai popular en termes de nova política, d'intervenció institucional, però també al carrer. Ens sembla un error estratègic de primer ordre situar ICV enmig del debat. Fa uns quants mesos que, en comptes de parlar de com construir majories socials i organitzar una alternativa política, parlem de com rescatar la vella política i encabir-la dins la nova. Si persisteix la idea d'incorporar ICV i els debats van en aquesta línia, a la CUP li serà molt difícil de confluir-hi, perquè discrepem en determinades formes de fer política. Però igualment tot el camp és obert. Debatem i parlem de la possibilitat de crear aquests espais municipals d'alternatives polítiques més que necessaris. 

Un altre moviment que ha aparegut recentment i que va ser la sorpresa de les passades europees és Podem. Què en penseu? Creieu que us perjudicarà en termes electorals? 
—No ho crec, perquè són projectes polítics força diferents. Coincidim en l'anàlisi del règim, de com ha anat tot i de quina ha estat la cultura política, però les propostes són molt diferents. Podem és una estructura de partit creada per una direcció molt clara que pren les decisions des de Madrid. Aspira a guanyar un electorat que fins ara votava partits del règim i ho fa en una operació molt ràpida per a conquerir les institucions de l'estat i obrir un procés constituent espanyol per canviar-lo des de dalt. Les CUP, en canvi, tenim una cultura política diferent. Venim dels moviments socials, entenem que la lluita a la institució és per reforçar el moviment i viceversa, i que una cosa no s'ha de supeditar a l'altra; que hem d'anar conquerint poder institucional a mesura que construïm l'alternativa popular que sustenti aquesta representació institucional. Això són ritmes diferents. I hi ha una altra qüestió, i és que nosaltres som independentistes. Podem és un projecte hispanocèntric, que vol crear una Espanya més progressista, i en això no ens posaríem mai d'acord. Ara, en l'àmbit municipal pot ser que hi hagi assemblees d'uns i altres que puguin confluir. D'acord amb les enquestes no ens pren vots, perquè apel·len a un electorat diferent, vénen d'una tradició diferent i tenen uns objectius polítics diferents. 

Men?ame