09.09.2014 - 06:00
Patricia Smith és la secretària a Edimburg de la campanya Radical Independence. Aquesta campanya ha aplegat els activistes provinents de l’esquerra ideològica a favor del sí a la independència d’Escòcia. Smith té seixanta-vuit anys, és professora de teatre retirada i fa trenta anys que és activista política. Ha militat en les campanyes ‘Stop the War’, ‘Occuppy’ i de solidaritat amb Palestina. Pocs dies abans del referèndum l’entrevistem per telèfon.
—Confieu en les enquestes que diuen que el sí passa davant per primera vegada?
—No sóc experta en enquestes, però sí que reflecteixen allò que he anat notant darrerament. El primer senyal que vaig tenir que passava alguna cosa extraordinària a Escòcia va ser tres setmanes enrere, quan vam anar a un partit de futbol entre dos equips locals d’Edimburg. Tenia dubtes sobre com aniria. Doncs va ser increïble: no vaig trobar cap no entre la gent. Em va xocar molt. Eren gent humil, seguidors de futbol, no polititzats, i el sí hi era predominant. Vam donar-los cartolines amb la paraula ‘Yes’ perquè, si volien, les alcessin en el minut 18 del partit [el referèndum es fa el dia 18 de setembre] i la gent no va dubtar-ho ni un instant. Va ser reconfortant. Llavors vaig adonar-me que passava alguna cosa inhabitual. Parlo de sensacions nascudes de les meves experiències. L’ambient al carrer és fantàstic. No ho tenim fet, encara hem de treballar dur. Però crec que ens en sortirem, sí.
—Voteu sí, però no sou votant de Salmond
—No sóc votant de Salmond, no. De fet, una de les raons per què va néixer Radical Independence és per convèncer la gent que aquí no es tracta d’un individu ni d’un partit, sinó de l’oportunitat de tenir l’Escòcia que ens agradaria. Crec que tot el ventall de campanyes a favor del sí han ajudat molt. Tenim Laboristes per la Independència, Empresaris per la Independència i Radicals per la Independència, que es concentra en els votants d’idees progressistes. Lluitem contra el canvi climàtic, i contra la guerra. Bàsicament treballem les zones obreres, i ens hem concentrat a registrar tota aquesta gent. Que poguessin votar. Això ens obsessionava i hi hem dedicat molta energia.
—Qui forma part de Radical Independence?
—Des de socialistes revolucionaris a anarquistes, passant per anticapitalistes, però també reformistes i progressistes més moderats. És un moviment divers. Si de res estic orgullosa és d’haver unit l’esquerra.
—Heu estat independentista tota la vida?
—Durant dècades la meva posició ha estat que tota nació té el dret d’autodeterminació. Però no havia fet campanya fins dos anys enrere. Vaig veure que teníem una oportunitat meravellosa. El fet de tenir un parlament propi va canviar la meva manera de pensar. De fet, va canviar la política d’Escòcia. L’any 2003 veies diputats alternatius al parlament escocès. Poquets, però hi eren: els verds, els radicals, els socialistes. Això va ajudar a canviar la meva opinió.
—Des de Catalunya elogiem l’esperit democràtic de David Cameron. Ho veieu igual?
—Des de la campanya ‘Better Together’ han fet tant com han pogut per espantar la gent. Ells mateixos ho admeten obertament. Però coincideixo amb vós. En el fons és un joc molt net, i només depèn de nosaltres. Ja hi comptes, amb els entrebancs. Jo m’estimaria més una altra mena de joc: que oferissin idees més positives per convèncer-nos de quedar-nos. Però no ho han fet. Només ens diuen que malament que ens anirà.
—Un cop lliures, Escòcia donarà suport al dret dels catalans de decidir el seu futur, espero…
—Ha ha! Totalment. I tant que sí. Jo sóc partidària que tothom pugui exercir el dret d’autodeterminació. Crec que és molt important com a individu, i com a nació, tenir autonomia. Aquí a Escòcia la gent s’hi ha involucrat fins a límits mai vistos. La gent creu que pot canviar les coses. Per tant, sí: als catalans us desitjo el millor futur.
