Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  08.09.2014  16:36

Autor/s: Guillem Llin

Vuit més tres igual a zero

Men?ame
 

Com tots els anys, el dia de la pujada del Crist, la família de Mariano es va ajuntar tota a dinar. Però enguany, en haver canviat les normes el patriarca de la família, l'encontre va acabar en pa i ceba.
 
Fins ara, com a bons demòcrates (o almenys, això és el que semblava) que ho porten fins a les últimes conseqüències, els iaios, els pares, la tieta fadrina que tenen, els fills i les nores o els gendres, han votat tots què volien per a dinar. El iaio Mariano, la seua dona, el pare Filibert i la mare votaven sistemàticament que volien fer bullit. Els fills dos i quatre, i la nora quatre, volien macarrons; la filla major i el gendre volien gaspatxos; la tieta votava putxero, i la resta, paella. Al remat, sempre feien paella perquè l’alternativa era paella o bullit, i no sembla que aquest siga el millor dinar per un dia en què es reuneixen tots al voltant de la taula.

Enguany, però, com ja havia amenaçat la vespra d’ajuntar-se el iaio Mariano i el pare Filibert que l’opció que més vots traguera seria la que guanyaria i no es parle més, resulta que amb els vots d’ells dos i de la iaia (la dona de Filibert, olorant-se el pitjor, va canviar el vot a paella), han fet bullit per dinar. De res no han valgut les protestes de la resta de comensals, l'afirmació que això és canviar les normes amb el partit ja començat, o que una majoria minoritària no té perquè representar forçosament el sentit de la majoria.

Els iaios i els pares deien que així volien regenerar la família, que últimament estava un poc dispersa i no feien tot el que cal per reunir-se. Volien donar-li un to de credibilitat. De serietat. Però la cosa va acabar malament. Des de qui se’n va anar abans d’hora i no es va quedar ni a fer-se el café amb l’escusa –o la raó– que enguany feia molta basca, fins els fills que van acusar el pare i l’avi de dictadors i que no els esperaren mai més a dinar. La mare, amb trellat, va dir que si han de regenerar que siga per a bé, per anar a millor, no a pitjor.