Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  07.09.2014  11:27

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

El Canal d’Urgell

Francesc Pascual (1993)

Men?ame
 

El canal d’Urgell, el tresor més preuat de la Plana, fa una colla d’anys que porta a terme els resvestiments. Abans, l’aigua solcava el Pla mitjançant una ampla sèquia cavada a la terra amb els terraplens pertinents que amb massa regularitat donaven disgustos a la pagesia perquè segons com baixava el cabal s’esbotzaven i aquell devessall es perdia inútilment. Reparar els desperfectes costava dies i treballs, quan més necessaris eren els recs.

A més, sempre hi havia filtracions, ja que la conducció era en terra amarada i no tenia aturador.

Un dia d’estiu sense l’aigua de rec es pagava massa car.

Després de cent anys d’administració estatal (les suors, la sang i les altres misèries els va posar el contribuent) l’Estat central va retornar el canal als usuaris per tal que l’administressin.

***

La Plana és excitant, d’un verd intens en primavera que eixampla el cor. La realitat la contrastes més quan els ordis són torrats. El tall del canal marca els cultius: els de secà abans d’arribar-hi i l’abundància a sota el terraplè. És una realitat que fereix, ja que el desnivell és imperceptible, si bé determinant.

***

Potser sí que la Plana abans de l’aigua no era tan esgarrifosa com ens l’han pintada amb la sequera i el poc endolcir de quatre oliveres, els ametllers i el sègol. Ara bé, la verdor de la fertilitat actual certament l’ha transformada. Aquest imponderable jardí que hem pogut farcir amb l’aigua, tan palès des [del Pilar] d’Almenara, era impensable per als nostres besavis. L’esforç d’aquells homes que van intuir el progrés potser no es va veure compensat en vida seva. El padrí sempre ho deia: «Qui ho ha vist i ho veu». I ell ja regava, encara que al començament deuria ser difícil pels salobres i patamolls.

Francesc Pascual, El jardí de la boira, Lleida, Pagès, 1993, p. 39, 78 i 81 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.