La il·lusió del Partit Popular

La gran majoria de les persones donen a la il·lusió un sentit positiu. Són sensacions positives sobre si mateix, sobre les ganes de viure, i amb la il·lusió es produeix un fet molt important: s’incrementa el potencial en la creació de futur. No obstant això, la il·lusió es pot perdre per molts motius, per exemple a causa d’un cúmul de diverses decepcions. Quan no s’aconsegueix allò que s’espera, a vegades hom es desil·lusiona. Quan hom està il·lusionat tot flueix, però des de la sensació de buit i falta d’il·lusió, és difícil.

En una perspectiva política, es veu clarament la fluixedat de l’ànim, del desig i de l’argumentació. La falta de motivació repercuteix en la societat que esperava molt més dels representants polítics. Jo, personalment, trobe a faltar els polítics populars d’antany, aquells capaços de defendre i argumentar coses impossibles; els qui apreciem el debat polític els trobem a faltar. Com pensa el Partit Popular recuperar la il·lusió? amb treball perseverant? doncs no. Amb la potenciació de les seues capacitats i fortaleses? doncs tampoc. Amb l’aprovació de lleis classificades per la resta de partits com a atemptats contra la democràcia? doncs sí.

Amb l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat pensaven solucionar-ho però, després de vuit mesos, aquesta ha quedat reduïda a la mínima expressió pràctica. Ara, agafant-se a la defensa de la democràcia, volen blindar les batlies en què manen amb una llei, una llei que, en resum, diu que el batle siga aquell més votat. Ells saben que la dreta és una pinya i només un partit, mentre que l’esquerra està fraccionada. Seran capaços d’aprovar-la unilateralment? Personalment, pense que sí, encara que tinc clar que, si sempre ens volen vendre les dificultats de governabilitat dels ajuntaments per les coalicions entre partits, no sé com governaran amb un alcalde en minoria.

A la fi, la falta d’il·lusió repercuteix en els serveis públics que rebem tots els ciutadans, i això és el que més ens fot.