Per què el Tribunal Constitucional és l’àrbitre menys imparcial per al 9-N?

  • La composició del tribunal i el currículum dels magistrats traspua anticatalanisme

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
29.09.2014 - 18:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Constitucional espanyol s’erigeix en àrbitre en el conflicte entre el govern català i l’espanyol sobre la consulta del 9 de novembre. Però aquest àrbitre no té pas una posició neutral en aquest conflicte, si ens fixem en la manera com es trien els magistrats que el conformen i, encara més, si repassem l’historial polític i acadèmic de cadascun d’ells. D’entrada, el tribunal ja ha avançat la reunió per admetre els recursos del govern espanyol contra la llei i contra el decret i deixar-los suspesos.

El sistema de designació dels magistrats fa que el Tribunal Constitucional espanyol sigui poc garantista i que, a la pràctica, contravé un dels principis que la constitució preveu per a aquest tribunal, és a dir, la independència política dels magistrats.

Dels dotze magistrats que té, amb mandats de nou anys, quatre són designats pel congrés i quatre pel senat, per una majoria de tres cinquenes parts en ambdues cambres; dos els designa el Consell General del Poder Judicial (els membres del quals són designats a proposta dels grups de les corts espanyoles) i dos més els designa directament el govern espanyol.

Això fa que els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, s’hagin repartit les majories dins del Tribunal Constitucional, i, de fet, els magistrats tenen l’etiqueta de progressistes (si són afins al PSOE) o de conservadors (si són afins al PP).

‘Els guardians de la unitat’

‘És un òrgan clarament polític i fet per a la política. Els guardians de les lleis s’han convertit en els guardians de la unitat’, explica a VilaWeb l’advocat i professor de Dret Constitucional Antoni Abat. ‘L’estat espanyol segueix un model de tribunal concentrat i únic. És un model semblant al del TC alemany i l’italià. L’italià amb el cas de Sardenya ha actuat igual, i ha aprofitat el cas per recentralitzar el sistema regional italià, que anava vers un nou federalisme’, afegeix.

Però, a diferència del cas espanyol, els magistrats del Tribunal Constitucional alemany són designat a parts iguals entre el Bundestag (el parlament) i el Bundesrat, el consell federal, que esdevé una autèntica cambra de representació territorial (no pas com el senat espanyol).

Segons Abat, en un cas com el de la consulta de Catalunya, el model més adequat seria el canadenc. ‘Perquè en un litigi en què hi ha el Quebec hi ha sempre tres magistrats quebequesos que hi participen’, apunta.

En el cas del Tribunal Constitucional espanyol, en comptes de cercar persones que tinguin una trajectòria professional i una reputació que els doni un prestigi per a ocupar el càrrec, els dos partits majoritaris s’han anat repartint les quotes en el TC i han anat col·locat gent que fos afí a les seves posicions polítiques. N’és una bona mostra fer un repàs als últims magistrats designats, ara fa un any, començant pel president mateix del tribunal.

El president, militant del PP

El tribunal es va renovar l’estiu de l’any passat, i ja va prendre la decisió de supendre la declaració de sobirania del parlament. Els membres del tribunal han deixat clar que és un òrgan altament polititzat, en favor del PP. El president, Francisco Pérez de los Cobos, va protagonitzar una gran polèmica quan es va saber que militava en el PP quan ja fou designat magistrat (i ell així ho va reconèixer).

Pérez de los Cobos no únicament va ser militant del PP (hi va pagar la quota d’afiliat entre el 2008 i el 2011), sinó que va deixar escrites posicions obertament contràries, si no hostils, al nacionalisme català. En efecte, l’any 2006, el nou president del TC va escriure el llibre ‘Parva Memoria’, on hi havia fragments com ara aquest: ‘A Catalunya no hi ha cap acte polític digne sense una o més manifestacions d’onanisme.’ En el mateix text deia: ‘Els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya.’

Contra la immersió i oposats a tocar el Valle de los Caídos

Entre el grup de magistrats dits consevadors hi ha Santiago Martínez-Vares, designat pel Consell General del Poder Judicial i que ha signat resolucions judicials contra la immersió lingüística a Catalunya. També hi ha Pedro González-Trevijano, entre el sector conservador, que va tenir un càrrec en el govern d’Aznar: sots-director del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. A més, fou un dels tres experts de la comissió constituïda per tractar sobre el futur del Valle de los Caídos, i es va oposar a la recomanació de treure’n les despulles del dictador.

D’un ultra vinculat a la FAES a l’artífex de la persecució de Batasuna

Però qui tenia un perfil encara més polititzat, i molt pròxim a Aznar i a la fundació FAES, era el magistrat Enrique López, ex-portaveu del CGPJ. López no va durar pas gaire com a magistrat, perquè va dimitir el mes de juliol passat per haver estat enxampat conduint una moto sense casc i begut.

López no amagava pas la proximitat ideològica amb la línia més dretana i conservadora del PP. Escriu articles periòdicament al diari La Razón i participa en programes de cadenes com ara Intereconomía i Libertad Digital TV. Tothora es declara gran defensor de la unitat i la indivisibilitat d’Espanya, alimenta el discurs segons el qual Espanya té dos mil anys d’història i remunta el concepte d’Espanya a l’època de l’imperi romà, en articles com ara aquest. ‘La nostra constitució aporta una idea de subjecte constituent caracteritzat per l’homogeneïtat i indivisibilitat, alhora que es constitueix en vincle polític que canalitza la lleialtat ciutadana i el patriotisme’, escrivia en aquest altre article recent. I en els programes de mitjans audiovisuals ha defensat la cadena perpètua revisable que va proposar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i ha atacat amb duresa els escarns de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Els valedors del PP que havia tingut Enrique López són ex-dirigents com ara Ángel Acebes, Federico Trillo i José María Michavila, i ha participat en desenes de seminaris de la fundació FAES, encapçalada per l’ex-president del govern espanyol, José María Aznar.

En substitució de López, el govern espanyol va imposar el fiscal Antonio Narváez, que havia estat impulsor de la persecució judicial de l’esquerra abertzale, presentant demandes d’il·legalització contra qualsevol projecte polític que es presentés després de la il·legalització e Batasuna.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any