Gemma Calvet: ‘Si omplim la V, la consulta del 9-N serà imparable’

  • Entrevista a l'advocada i diputada d'ERC sobre els procediments legals i polítics de la convocatòria de la consulta sobre la independència

VilaWeb
Pere Cardús i Cardellach
02.09.2014 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La voluntat política de fer la consulta del 9 de novembre sobre la independència i la mobilització en massa de l’Onze de Setembre seran determinants per a l’èxit del procés sobiranista. Ho afirma en aquesta entrevista l’advocada Gemma Calvet, diputada d’ERC, que va ser la representant dels republicans a la comissió d’elaboració de la llei de consultes no referendàries. El parlament l’aprovarà després de la Diada i el president Mas convocarà la consulta a l’empara d’aquesta llei. El govern espanyol ja ha anunciat que presentaria un recurs en contra al Tribunal Constitucional i que aquest tribunal suspendria automàticament llei i convocatòria. Tindrà raons jurídiques per a fer-ho? Hi ha escletxes legals desconegudes? Què s’ha de fer si es confirma la suspensió? En parlem amb Gemma Calvet (Twitter), que posa tot l’èmfasi en la mobilització popular.

La llei de consultes és plenament constitucional?
—Aquesta llei ha estat elaborada des d’una concepció jurídica absolutament vinculada al marc constitucional i estatutari. Des d’allò que permet la interpretació jurídica i a l’empara de l’article 122 de l’estatut, que es tradueix en dos nivells de participació: el referendari i el de les consultes no referendàries. En aquest sentit, és avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que estableix que el referèndum és vinculat al dret de participació política i la consulta, al dret de participació democràtica. Tots dos nivells són inclosos en la constitució espanyola.

El recurs contra la llei ja ha estat anunciat pel govern espanyol. N’esteu segura que no hi haurà cap punt que jurídicament pugui afavorir la suspensió?
—El motiu pel qual s’anuncia un recurs abans de llegir el text de la llei és clarament polític. A l’estat espanyol es prenen decisions polítiques d’esquena al principi del pluralisme polític, base de la democràcia. En aquest sentit, la llei de consultes permet a la ciutadania d’expressar-se i d’emetre la seva opinió per vies democràtiques sobre el futur de Catalunya i moltes més qüestions. A més, també permet al govern d’escoltar la gent per saber què pensa.

Però aquestes consideracions no interessen al TC…
—El Tribunal Constitucional no pot anar en contra de la pròpia sentència –aquella que tombava la declaració de sobirania aprovada al parlament–, una sentència que reconeixia el dret de decidir i el principi democràtic. Què és el principi democràtic, si no escoltar la gent? Tanmateix, si em demaneu si podrem superar un judici al Constitucional, he de dir que ara mateix tot fa pensar que el tribunal es decantarà per la motivació política. El nacionalisme espanyol no permet de reconsiderar i ni tan sols preguntar sobre el marc territorial de l’estat.

La llei permet que es convoqui una consulta sobre la independència? El PSC diu que no ho permet.
—És que allò que es pregunta és el futur polític de Catalunya. I això es pot preguntar de la mateixa manera que un municipi podrà preguntar sobre l’energia nuclear sense tenir competència sobre la matèria. És a dir, si es vol escoltar la ciutadania, no es poden constrènyer les preguntes a la mínima expressió. Aleshores es dilueix la democràcia. Les consultes es fan per ampliar la democràcia, no per reduir-la.

El seu argument serà aquest: la Generalitat no té la competència sobre les fronteres estatals i no pot fer una consulta sobre res que no sigui competència seva…
—La pregunta que farem demana a la ciutadania sobre el futur de Catalunya en un sentit concret. La gestió del resultat d’aquesta consulta serà atribuïble al president de la Generalitat. Amb el resultat de la consulta, el president haurà de decidir com actua en relació amb l’estat espanyol. S’obrirà un període que pot incloure una negociació. Però abans cal establir el principi democràtic i per això cal una consulta.

El decret de convocatòria ha de tenir cap característica especial per fer-ho difícil al TC?
—És que jo penso que la decisió ja és presa. És presa i anunciada. Qualsevol esforç que fem per gesticular jurídicament és una mica ingenu. Això és evident. Però com que la llei és ben feta i plenament constitucional i estatutària, el decret i la pregunta s’empararan en aquesta llei. El decret i la pregunta sorgeixen de la necessitat d’escoltar la ciutadania com una obligació dels poders públics. Si el poder públic té l’obligació d’escoltar la ciutadania i a Catalunya hi ha un clam evident que demana d’expressar-se en una qüestió determinada, no hi pot haver cap raó per impedir-ho.

Depèn de la mobilització?
—És molt important que l’Onze de Setembre sigui una mobilització en massa que marqui un punt d’inflexió. El clam del carrer marcarà la força de les institucions per fer la consulta. La Generalitat té competència i obligació d’escoltar la ciutadania. El resultat de la consulta tindrà una altra dimensió perquè no és vinculant. El Tribunal Constitucional no pot impedir que la Generalitat escolti la voluntat dels catalans. A partir de l’opinió expressada en clau de voluntat individual en la consulta, caldrà establir les eines i els mecanismes polítics i jurídics per fer-la efectiva.

La llei deixa clar qui podrà votar? O això ho delimitarà el decret de convocatòria?
—La llei estableix un mínim garantible que el decret pot ampliar. El decret no pot limitar els criteris de la llei sobre qui pot votar. Cada decret de convocatòria d’una consulta, sigui local o nacional, haurà d’establir quines persones són cridades a votar. Aquests mínims inclouen els majors de setze anys –com a novetat–, uns mínims de temps de residència per a comunitaris i extracomunitaris, i tots els catalans residents a l’estranger amb l’últim padró a Catalunya que es registrin per expressar la seva voluntat de votar. No es pot pressuposar la condició de ciutadania d’aquestes persones, sinó que són ells que han d’expressar el seu vincle amb Catalunya. La consulta s’ha d’entendre com un vincle comunitari i democràtic.

En aquest mínim garantit per la llei van quedar exclosos els catalans residents a l’estat espanyol. Per què?
—Això és per impediment jurídic. Si fóssim un estat independent, tots els catalans residents a l’estat espanyol podrien participar. Però ara tenim un problema d’ordre legal. El concepte jurídic de veïnatge civil no facilita la participació dels catalans que viuen a la resta de l’estat espanyol. Ho hem estudiat molt des de la perspectiva legal i no hem trobat cap solució per a fer-ho possible.

Qui s’haurà de registrar per poder votar?
—Tan sols s’hauran de registrar els residents a l’estranger. Ho hauran de fer en un registre de participació especial per a l’ocasió. No és el registre que ja té obert el Departament de Governació establert per la llei dels centres catalans a l’exterior. Són dos registres diferents.

Què haurà de fer el govern si el TC suspèn la llei i la convocatòria?
—Això és una decisió política. Nosaltres constatem que la voluntat política de l’estat i del Tribunal Constitucional és reiteradament hostil a l’evolució democràtica de Catalunya. Recordem perfectament la sentència de l’estatut, que ho posa de manifest amb molta claredat. Per tant, caldrà prendre decisions polítiques amb coratge. La força que pugui tenir la política institucional per prendre aquestes decisions vindrà de la contundència del missatge del carrer, especialment aquest Onze de Setembre. Per això és tan important que s’omplin els carrers per conquerir la voluntat popular amb una gran V. Si ho aconseguim, la consulta del 9 de novembre serà indeturable. El missatge que s’enviï a la comunitat internacional i a l’estat espanyol serà decisiu per a fer la consulta.

Quines conseqüències legals pot tenir desobeir la sentència o la suspensió del TC?
—Tot allò que pugui passar, des del que és més desitjable –que permetin la consulta– a la pitjor hipòtesi –en una interpretació molt dura de la llei–, tot això anirà molt determinat per la mobilització de l’Onze de Setembre. És molt important, per a la presa de decisions polítiques aquí, allà i més enllà, l’expressió popular de compromís que hi pugui haver aquest Onze a Barcelona. L’escenari de la consulta es crearà el dia 11. Hi ha sectors interessats a fer veure que el clam popular per la independència s’ha diluït i que el procés es desinfla. Cal que la resposta sigui clara i contundent.

Si la mobilització és gran, no hi haurà conseqüències legals a la desobediència?
—No hem de perdre de vista que l’estat espanyol forma part de la Unió Europea i que determinades represàlies són impensables en el context democràtic europeu. També cal recordar que dos mesos abans del 9-N s’haurà fet el referèndum escocès. I tampoc no hem d’oblidar que el dret de decidir ja és una conquesta com a principi democràtic. Les resolucions del Constitucional del Canadà sobre el Quebec o de la Cort Penal Internacional sobre Kossove són precedents molt importants. Som en un estadi molt diferent de temps passats. Hem de confiar en la democràcia.

El parlament ha aprovat la compareixença urgent de l’ex-president Pujol. Creieu que el cas Pujol pot afectar el procés d’independència?
—Són dues realitats polítiques diferents i han de ser viscudes d’aquesta manera. El procés sobiranista és un procés que té un moviment transversal molt fort i majoritari al darrere, mentre que el cas Pujol és un trist episodi obert a partir de la seva confessió. És un cas que marca el final d’una etapa i que ens obliga a fer net. Nosaltres exigim que expliqui la seva confessió i tot allò que tingui a veure amb les responsabilitats polítiques que hi puguin tenir relació. Jo crec que la gent ho viu com a realitats diferents, encara que hi hagi mitjans i sectors interessats a barrejar-ho tot.

Us fa por que esclatin més escàndols d’ara al 9-N que facin perillar l’estabilitat del procés?
—Ara és un bon moment per a fer net. Tot allò que hagi de sortir que surti. Cal que s’esvaeixi qualsevol ombra de dubte sobre l’honestedat de la política catalana. Cal que el president Pujol s’expliqui. Si l’estat espanyol fa servir una informació que fa temps que té per mirar de desestabilitzar el procés sobiranista, des del punt de vista jurídic, polític i ètic és lamentable i vergonyós. I posa en evidència la qualitat democràtica de l’estat espanyol. Però no hem de permetre que es tapi res ni que es confongui la política amb un sistema d’enriquiment. Aquest tema, per nosaltres, és essencial. La política és un servei públic, i ha de ser neta i honesta. Hem de passar d’una vella manera de fer política a una nova manera. La gent ho vol i s’ha de fer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any