01.09.2014 - 16:41
Amb l’arribada de setembre comença un nou curs polític que desembocarà el dia 24 de maig de 2015 amb les eleccions municipals i, en certs casos, autonòmiques. Uns comicis i elsi altres seran, ahora, el tret d’eixida per a les eleccions generals, que hauran de ser el mateix any.
És en aquest punt, quan es parla de modificar la llei electoral cinc minuts abans de començar el partit i al gust d’uns pocs, que ens adonem de l’engany de la política i de la democràcia. Perquè amb totes dues expressions pot colar-se un partit en el govern que de democràta solament en té el nom. Corrupte i profundament antidemocràtic, governen per dir als ciutadans què està bé i què està malament, tutelant-nos i amb la convicció que som una espècie de deficients mentals. Quan la ciutadania es rebel·la, ja se sap que si cal donar suport a un general feixista i colpista, se li dóna sense majors problemes. Així, és lògic que el PP encara, encara, encara no haja condemnat el cop d’estat del feixista Franco.
Ara el colp d’estat sembla que vulga perpetrar-lo, dins la democràcia, el mateix PP. Estic segur que a l’hora de la veritat aquest viatge no el farà tot sol. Perquè a CiU i PNB no els desagrada gens la idea per tant com n’ixen guanyant. Igual com ERC i Bildu. Quins d’aquests partits perpetraran un colp baix al sistema democràtic?
Així les coses, tinc la impressió que estem en un moment històric. Un moment en què cal deixar-se de mitges tintes i jugar a apostar-ho tot per la democràcia. Si en febrer de 1936 els partits polítics d’esquerra van ser capaços d’unir-se en el Front Popular, ara, davant aquest atac profundament antidemocràtic del PP, és qüestió de deixar-se les diferències a banda, llimar recels, i unir-se per anar a la una per a descavalcar als antidemòcrates.
La fòrmula podria ser diferent, segons cada cas. Des d’agrupacions ciutadanes, fins al partit més votat en les anteriors eleccions municipals o en les europees, tots integrats en un única llista, acordant, si cal, repartir-se els anys de batlia. Cal generositat, però el moment la reclama. I deixar la dreta amb quatre alcaldies mal comptades a tot l’estat espanyol.
Seran capaçes les formacions d’esquerra d’unir-se?
