28.08.2014 - 06:00
Autocars plens i gent en llistes d’espera, entusiasme general i ganes de ser a Barcelona perquè l’Onze de Setembre sigui un revulsiu clau per a afrontar el 9-N. Això és el que transmeten les assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana, que treballen des de tot el territori perquè la V es dibuixi a Barcelona per la Diada. Entre samarretes, inscripcions i il·lusió, esperen que enguany sigui l’últim en aquest punt i que el procés d’autodeterminació avanci.
A Tarragona, ‘la gent està engrescada’. Albert Cortés, membre de la territorial de l’ANC en aquesta capital, explica que ‘de mica en mica’ la gent s’ha conscienciat que calia inscriure’s a la V per ser a la concentració de Barcelona, i ara és ‘tot a punt perquè la Diada sigui un èxit’. L’ANC del Tarragonès, explica, té trenta-dos autobusos llogats, que ‘entre avui i demà quedaran plens’. També les colles castelleres tarragonines hi aniran amb els seus autocars; així, ‘en total cinquanta busos o seixanta’ sortiran de Tarragona. L’ANC ha assignat al Tarragonès els trams 46, 47 o 48, on la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona també aixecaran els seus castells.
Al límit del Principat, a Alcanar, Jordi Cugat –membre d’aquesta territorial– vol que l’Onze de Setembre sigui un dia per a passar i gaudir a Barcelona. Des d’aquesta vila, sortiran a les vuit del matí per poder ser en els actes organitzats a la ciutat durant tota la jornada. ‘Enguany la feina grossa es fa a la capital, nosaltres des d’aquí ens dediquem a organitzar busos, apuntar la gent que té dificultats…’.
Cugat pensa que la il·lusió de la gent ‘és la mateixa’, si bé creu que mobilitzar tanta gent durant tant de temps costa. ‘Les xifres ara no són les que pensem que haurien de ser, però la gent va a última hora’, diu, ‘cada dia creix la llista d’inscrits’. Cugat espera que les coses canviïn a partir del setembre i ‘agafin una nova embranzida’, perquè considera que ja han passat dos anys i que el procés ‘no es pot allargar més amb les mateixes dinàmiques, la gent vol que passin coses i que es juguin les fitxes que s’hagin de jugar’, ha afirmat.
La sensació que serà multitudinari
A la Catalunya central, també estan preparats per a l’expedició a Barcelona. Pius X Cisa, de l’ANC de Manresa, explica que ja hi ha cent vint autocars llogats i també s’han reservat bitllets de tren. ‘Nosaltres, que ens encarreguem del lloguer de busos, tenim la sensació que serà multitudinari.’ Segons Cisa, enguany les inscripcions van més lentes perquè ‘es faran a última hora’. ‘L’any passat la gent va córrer a apuntar-s’hi perquè si no cada cop havies d’anar més lluny; ara, com que és a Barcelona, la gent pensa que ja s’hi apuntarà.’
Les territorials de Barcelona i l’àrea metropolitana s’encarreguen de gestionar cadascun dels trams en què s’ha dividit la V. A l’Esquerra de l’Eixample, li han atorgat el tram 18, el responsable del qual és Josep Romero. Ell ens explica la feina que fan els voluntaris de la V i les territorials barcelonines: enviar informació sobre espais públics de parcs i jardins, llistes de bars i restaurants i les adreces dels ‘Establiments Amics’ que col·laboren amb l’ANC, farmàcies, aparcaments, centres d’informació mèdica, etc.
Romero explica que la majoria de les territorials, que han centralitzat les inscripcions a la V i que controlen el transport d’autocar cap a la capital, encara no han apuntat les persones que tenen a les seves llistes. Per ell, aquesta és una de les raons de la lentitud de les inscripcions, en comparació amb l’any passat.
L’Onze de Setembre, des d’aquesta territorial, esperen que sigui ‘una eina potent i una imatge mundial’ de la voluntat dels catalans de decidir el seu futur. ‘Nosaltres mirarem de contribuir-hi amb el nostre gra de sorra’, diu Romero.
De l’11-S al 9-N
Des del Pallars Sobirà, Xavier Bolix afirma que tenen tres autocars plens i les inscripcions van a un bon ritme. Respecte de l’any passat, Bolix assegura que la gent demana més, hi ha més interès i molts es mostren disposats a apuntar-se com a voluntaris de campanya de la consulta. ‘Aquí estem convençuts que votarem el 9-N, però la gent està preocupada per com es farà.’ També ha informat que, per a les persones que no puguin desplaçar-se des del Pallars cap a Barcelona, les viles de les valls de la zona faran repicar les campanes a les 17:14.
‘Esgarrapar autocars’
A l’altra banda del país, al Gironès, Jordi Pagès parla amb entusiasme de la mobilització que augura per a la Diada. ‘Esgarrapem autocars d’allà on podem’, fins i tot de francesos, assegura el membre de l’ANC. ‘Els ànims són fantàstics, el problema és que no podrem solucionar bé el tema del transport’, perquè els faltaran autocars per a donar resposta a totes les demandes, explica.
Per això, diu, també ‘tenim una pàgina web per a compartir cotxes particulars i afavorir a la mobilitat’. Pel que fa a la lentitud de les inscripcions, en comparació amb l’any passat, Pagès diu que ‘falta molta gent per a inscriure’s que ja té plaça als autocars’, i compta que s’hi aniran apuntant els pròxims dies.
Si continuem cap al nord dels Països Catalans, Hervé Pi, des de la Catalunya Nord, ens informa que a principi de setembre organitzaran una V a Perpinyà per escalfar motors de cara a la Diada. I pel que fa a la mobilització de Barcelona, diu que per a ells enguany és més complicat que l’any passat. ‘És un dia laborable i cal que la gent es demani un dia de vacances.’ El 2013 el Pertús quedava molt a prop, però arribar a la capital catalana ‘és més complicat’. Tot i això, diu que hi ha més de cent cinquanta inscrits.
Que no sigui una còpia de l’estat francès
Pel que fa a la situació de la Catalunya Nord en relació amb el procés sobiranista català, Pi diu que la gent veu ‘molt positivament’ la consecució del nou estat per part del Principat. Això sí, espera que el nou estat català els tingui en compte i ‘no sigui una còpia de l’estat espanyol o el francès’. Cal, diu, que promogui la llengua catalana als territoris on es parla.
D’una altra banda, Hervé lamenta que ara no es parli del procés català a l’estat francès: ‘No és un debat present als mitjans de comunicació’, cosa que creu que ‘és una irresponsabilitat’ perquè l’estat català i el francès comparteixen fronteres. I per què no en parlen? No per por que es despertin moviments semblants dins l’estat espanyol, creu Hervé.
Amb tot, des de Catalunya Nord, esperen que el 9-N sigui un pas endavant també per a ells. Si els catalans decideixen democràticament ser un estat independent, l’estat francès ‘si és un estat democràtic’ haurà d’acceptar la decisió. Llavors, ‘ens canviarà la manera de ser catalans’ a França, assegura.
Notícies relacionades:
—La guia de la V de l’Onze de Setembre
