Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  25.08.2014  06:00

I el 2015, què? Què passarà després del 9-N?

Negociacions, declaració unilateral d'independència, govern d'unitat i procés constituent són les claus dels mesos posteriors a la consulta

Men?ame
 

Si el doble sí s'imposa el 9 de novembre, l'endemà començarà un període completament nou de la política catalana, i també de l'espanyola. Dissabte, Elisenda Paluzie, Hervé Pi i Vicent Partal van explicar a Prada quina podia ser la ruta posterior a la consulta i quines en serien les fites clau. La primera, i prèvia, és intentar portar tres milions de catalans a les urnes per validar internacionalment la consulta. Us oferim un full de ruta de què pot passar amb preguntes i respostes.

1) Què ha de passar a la consulta?

Elisenda Paluzie va dir que una situació ideal seria que hi hagués un poc més de dos milions de persones que votessin un doble sí i un milió de vots per a les altres opcions. Partal, que va opinar que els partidaris del no boicotarien el referèndum, va dir que el més important era la participació, i que dos milions de vots no serien un bon resultat, però que si ens acostéssim als tres milions seria excel·lent. Superar els tres seria molt difícil, però definitiu. 

2) Què passarà immediatament després de la consulta?

La llei de consultes estableix que el president de la Generalitat té dos mesos per a proposar al parlament les mesures que han d'implementar el mandat popular, en aquest cas proclamar la independència. Per tant, té temps fins el 9 de gener de 2015 per a fer una proposta que ha de ser concreta. Hi ha tres elements que en principi semblen els més lògics: oferta de negociacions a l'estat, govern d'unitat i proclamació de la independència.

3) Què es pot negociar amb l'estat espanyol?

Dependrà del resultat del 9-N, però una victòria rotunda del doble sí no deixaria lloc a cap negociació que no fos la de la secessió. L'estat espanyol pot optar per negar-s'hi, però ho farà sabent que les conseqüències poden ser molt greus també per a ell si hi ha una separació no amistosa.

Una negociació raonable hauria de durar, com a màxim, un any. Caldria negociar totes les condicions de separació dels dos estats i seria lògic que Espanya canviés la constitució per permetre la secessió legalment. Com ja s'ha vist en les reformes recents de la carta magna espanyola, hi ha procediments molt ràpids per a fer-hi modificacions.

Aquestes negociacions haurien de partir de la idea que Catalunya va dibuixant una constitució pròpia, de manera que a poc a poc l'espanyola s'hi hauria de deixar d'aplicar. Així, es pot fixar una data perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi el cobrament de tots els imposts o es pot anunciar que determinades lleis espanyoles --clarament la llei Wert-- no s'aplicaran al Principat.

La Unió Europea estarà molt interessada a seguir de prop aquestes negociacions o, fins i tot, a participar-hi, per tal de resoldre alhora la inclusió del nou estat en el seu ordenament.

4) Quin govern hi hauria d'haver?

Això dependrà del parlament i del president. Seria lògic proposar un govern d'unitat entre Unió, Convergència, els socialistes catalanistes i Esquerra. Iniciativa i la CUP no sembla possible que s'hi integressin, però es podria explorar una fórmula a la Tarradellas: la creació de dues conselleries sense cartera per als dos partits, que no serien responsables de la gestió però participarien en el debat al màxim nivell.

5) Es pot fer la proclamació unilateral d'independència?

La immensa majoria d'estats nous neixen amb una declaració unilateral d'independència, que després d'uns quants mesos o d'uns quants anys es negocia amb l'estat del qual s'han separat. A Europa, les úniques excepcions d'aquesta situació han estat Txèquia i Eslovàquia, i Escòcia i el Regne Unit, que ja tenen pactat el procés si guanya el sí.

La proclamació és un instrument vàlid que es pot fer servir en qualsevol moment. Si l'estat espanyol s'avé a negociar, no serà necessària, però es tindrà sempre el roc a la faixa si s'intenta entrebancar el procés.

6) Secessió o dissolució?

Elisenda Paluzie va insistir en les propostes formulades en una conferència, també a l'UCE, per l'eslovena Ana Stanic, que defensava que Catalunya hauria voler que es dissolgués l'estat espanyol actual. Segons Stanic, el fet que la constitució espanyola reconegui l'existència de nacionalitats s'ha d'interpretar de manera que la marxa d'una d'aquestes trenca l'estat i el dissol, que és el que va passar amb Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Sèrbia.

Això significaria que tant Catalunya com Espanya haurien de negociar de nou la pertinença a la comunitat internacional, amb les mateixes condicions. I que el repartiment de deutes i béns seria molt més equitatiu.

7) I si hi ha eleccions?

En aquest període d'un any hi pot haver diverses eleccions. Al maig, hi ha convocades les eleccions locals segur, però podria haver-n'hi d'espanyoles. 

Pel que fa a les locals, tindria molt de sentit fer candidatures unitàries perquè els ajuntaments fossin també actors de la creació immediata del nou estat català. Però és evident que això és molt difícil, pels variats interessos locals. Segurament hi haurà llocs on n'hi haurà i llocs on no.

Pel que fa a les possibles eleccions espanyoles, hi ha diverses alternatives. El més coherent seria no participar-hi, però aleshores els partidaris de mantenir-se dins d'Espanya hi participarien i es quedarien amb els diputats, encara que tinguessin pocs vots. Segurament, doncs, la millor alternativa seria participar-hi, de nou, amb candidatures unitàries, i que els diputats electes no prenguessin possessió dels escons o no participessin en les sessions ordinàries. 

8) Calen eleccions catalanes?

En algun moment del procés caldrà iniciar el procés de redacció de la constitució catalana. És evident que, quan això passi, s'hauran de fer eleccions, eleccions constituents a les quals els diversos partits acudiran amb propostes de com ha de ser la constitució. Abans, no cal fer eleccions. No caldrien ni tan sols per a proclamar unilateralment la independència, en el cas que el 9-N la victòria del doble sí sigui clara.

9) Com es fa la constitució?

Un cop elegit el parlament constituent, aquest ha de proclamar una llei constitucional provisional, a l'estil de la que redacta un equip de juristes encapçalat per Santiago Vidal. Aquesta llei regiria el país mentre es redactés la constitució definitiva. En els informes del Consell Assessor de la Transició Nacional s'hi recull molt bé aquest període, com s'hauria de dur a terme i quines conseqüències tindria.

10) I qui aprova la constitució?

Un cop aprovada pel parlament, la constitució de la república ha de ser sotmesa a referèndum. I aquest és el pas final. Depenent de com vagi el procés, la independència es podria proclamar al final del 2015 o al principi del 2016, i la constitució es podria sotmetre a referèndum al final del 2016 o el 2017.

Men?ame