Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.08.2014  06:00

Autor/s: Núria Orriols

Ramírez: 'El referèndum escocès és un projecte d'un partit, fins i tot personalista de Salmond'

La presidenta del Centre Català d'Escòcia, Mertixell Ramírez, ens parla de la seva visió sobre el referèndum escocès previst per al 18 de setembre vinent

Men?ame
 

El Centre Català d'Escòcia és una organització sense ànim de lucre en territori escocès que promou la cultura i la llengua catalanes. Coneixem com veu la presidenta, Meritxell Ramírez, el procés d'autodeterminació liderat pel primer ministre Alex Salmond (SNP). Sobre la campanya del 'Yes Scotland'? 'La justícia social no depèn de la independència.' Sobre la campanya 'Better Together'? 'Fan el que faria tothom' en la seva posició. Sobre el govern britànic? 'Hi ha hagut xantatge, no joc brut.'

Quin paper té el Centre Català d'Escòcia en el procés escocès?
—Nosaltres som una 'charity', una oenegé a Escòcia, i per tant, en el tema del referèndum no treballem ni pel 'sí' ni pel 'no'. Com a entitat no hi tenim res a jugar. Ara bé, si que hem organitzat actes pel dia 18 per a reflexionar i discutir sobre què significa el referèndum. Entenem que la situació política d'Escòcia interessa a molta gent i volem crear un espai perquè la gent comparteixi les seves opinions.  

Com a observadora del procés escocès doncs, has pogut seguir la campanya a favor del 'sí', la del 'Yes Scotland'. Quin paper creieu que hi ha jugat l'argument de la justícia social a l'hora d'ampliar la majoria independentista?
—És l'argument clau de l'Scottish National Party (SNP) i de l'Alex Salmond. Funciona molt bé entre la gent escocesa, però no crec que sigui un argument gaire convincent o almenys no ho és per a mi. 

Per què penseu que no és convincent?
—Perquè la justícia social, si els escocesos ho volen es posen d’acord en el què vol dir, es podria aconseguir ara, o abans; és a dir, no depèn de si hi ha més o menys independència dels anglesos. 

I per què creieu que funciona políticament?
—És un argument que els de la campanya del 'sí' fan servir per dicotomitzar les posicions, per presentar-se diferents del que ells consideren que és el projecte britànic. El 'Yes Scotland' identifica el model anglès  amb el conservadorisme, i caricaturitzen el 'si' i el 'no' en funció de la justícia social, sent el 'no' a la independència la injustícia. Això resulta útil perquè l'electorat escocès s'ha sentit tradicionalment infravalorat pel govern britànic, i els escocesos sempre han dit que Londres no representa els seus valors ni ideals.

Quin argument considereu vàlid doncs?
—Jo només puc parlar a títol personal, i si votés que sí ho faria només perquè els escocesos se sentin més responsables de les seves decisions. Ara la majoria tendeix a culpar el govern britànic dels seus problemes. I no ho estic negant, segur que molts problemes que els escocesos perceben com a tal estan directament relacionats amb les decisions de Londres. Si ells creuen que és així, un govern d'un estat independent els donarà les eines que necessiten i se sentiran més responsables de les seves decisions. 

Vós tindreu dret a votar. Ho fareu?
—Jo no votaré perquè no viuré a Escòcia tota la meva vida i, per tant, penso que no he de participar en una decisió d'aquest tipus que afecta a curt i a llarg termini. Per això, he decidit no votar. 

La campanya del 'no', Better Together, ha fet una campanya de la por? 
—No ha fet una campanya de la por. El 'Better Together' ha fet el que ha de fer quan hi ha una situació d'incertesa. Ells el que apunten és que el futur és incert i que moltes de les decisions que la campanya del 'sí' ven com a resoltes, no ho estant perquè seran subjecte de negociació política. Emfatitzen i exploten aquest aspecte: res poques coses depenen del que votin ara els escocesos sinó de les negociacions que hi haurà en els propers anys. L'electorat escocès no és estupid i la majoria saben que coses com la UE i la moneda dependran de les negociacions polítiques. Per tant, no crec que els arguments de 'BetterTogether' espantin els escocesos. 

Considereu més cert un argument que l'altre?
—No, només dic que el 'Better together' fa una cosa que faria tothom: trobar escletxes al llibre blanc de l'Alex Salmond. El líder de l'SNP va plasmar en el 'white paper' el que el partit considera que seria una Escòcia independent. Moltes d'aquestes coses eren fum perquè el projecte polític d'una futura Escòcia depèn primer, de si es guanya el referendum, i segon, del partit que governi el futur estat. Per tant, el 'Yes' fa la seva campanya, ven un projecte i il·lusió. I és normal que ho facin.

Des de Catalunya es critica que no es parla de com serà el futur estat català... 
—Doncs jo crec que a Catalunya s'està treballant en un projecte de futur immediat, ho està fent el Consell Assessor per a la Transició Nacional a través dels informes. 

Però a Escòcia es parla de polítiques concretes del futur estat. 
Sí, perquè els és més fàcil posar-se d’acord. La diferència amb el cas català és que a Escòcia el referèndum és un projecte d’un sol partit [de l'SNP], fins i tot diria personalista de l'Alex Salmond. A Catalunya, en canvi, CiU no té majoria absoluta i no pot imposar la seva visió d’un futur estat català (si és que la té). A més, els catalans tenim visions molt diverses fruït d’un bagatge polític molt més extens. No hem d’oblidar que a Catalunya patim una situació anormal ja que no tothom creu que les institucions catalanes estiguin legitimades per a convocar un referèndum. Tot plegat fa molt difícil discutir amb normalitat l’endemà del 9 de novembre 

Hi ha joc brut a Escòcia per part del govern britànic? Ara hi ha informacions que apunten que s'està investigant el president Artur Mas.
 —Jo crec que no hi ha joc brut per part dels britànics. Els mitjans de comunicació al Regne Unit no reben filtracions del govern de la mateixa manera que ho fan d'Espanya i Catalunya. Són molt més independents. No han transcendit informacions sobre investigacions que s'estiguin fent entorn d'Alex Salmond a titiol personal ni res d'això. Si que hi ha hagut amenaces o advertències per part dels unionistes com que deixarien de comprar whisky als escocesos, o que no es podria utilitzar la moneda. Jo d'això no en diria joc brut. En diria xantatge: un intent d'imposar la teva posició de manera maximalista. 

Què penses que pot passar d'ara al 18 de setembre, el dia del referèndum?
—Doncs no ho sé [riu], però penso que el màxim que podria passar és que el primer ministre britànic, David Cameron, vingués a defensar el 'no' a Escòcia. És l'única cosa radical’ que puc imaginar que pot passar ja que fins ara Cameron ha volgut evitar el cos a cos amb Salmond. 

Creus que la independència d'Escòcia pot tenir un efecte domino respecte altres casos com Catalunya? 
—No crec en aquest tipus d'explicacions, no penso que existeixi l'efecte domino. Potser podem parlar d'efecte imitació, però no en res automàtic. Si Escòcia s'independenditza no vol dir que Catalunya després ho faci. 

I creus que un nou estat escocès posaria les coses més fàcils a Catalunya en l'entrada a la Unió Europea?
—Qualsevol situació que passés després d'una independència d'Escòcia seria subjecte de negociacions polítiques. I més en la Unió Europea que és una super-institució política. No sé quin paper jugarà però no serà determinant perquè l'estat català sigui a la UE. Primer perquè dependrà o hauria de dependre de si els catalans volem formar part de la UE, i del reconeixement per part dels altres estats. Escòcia seria només un dels molts exemples al món d'altres estats que han esdevingut independents.

Informació relacionada: 

Editorial de Vicent Partal: Per Escòcia, per Europa, pel món

Una guia per als qui visitin Escòcia pel referèndum

A un mes del referèndum escocès

Men?ame