Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  21.08.2014  22:27

Autor/s: Josep Miquel Vidal

Un manifestació més d'autoodi de la diputada Aguiló

El català a la nostra terra necessita que, aquells que l'estimam, el defensem.

Men?ame
 

A l'actual legislatura, a més del lamentable president i de la no menys lamentable consellera d'Educació, una de les polítiques del PP que més mèrits ha fet per ser recordada com una vergonya per la nostra llengua és la diputada Ana Mª Aguiló. Ja l'havíem sentida envestint contra el català i defensant la política lingüística genocida del Govern Balear en diverses ocasions, però ara s'ha volgut superar i ha comparat els mestres amb els maltractadors perquè -diu- utilitzen els nins per fer política a les escoles. Ara també sabem, per tant, que és una mesquina que frivolitza d'aquesta manera amb una de les xacres més greus de la nostra societat com és la violència de gènere.

No crec que poguéssim trobar enlloc del món uns governants que, no només no defensen i fomenten la llengua pròpia de la seva terra sinó que la persegueixen (IB3, Administració Autonòmica, l'escola, etc). Ells, que branden la Constitució com a sagrada per tal de justificar la seva negativa a que es pugui fer la consulta al Principat, haurien de saber que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, norma jurídica bàsica a les Illes Balears, després de proclamar al seu preàmbul que "llengua la catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions, són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat", torna a assenyalar (article 4) el català com a única llengua pròpia i, afegeix a més, que les institucions de les Illes Balears en garantiran l'ús normal, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar amb la igualtat plena amb el castellà.

Tots sabem, però, que la nostra llengua està en desavantatge, inclús en retrocés en l'ús social respecte a l'espanyol, també a les escoles, si més no als patis, de manera que amb la seva política lingüística el Govern de les Illes Balears incompleix flagrantment l'Estatut d'Autonomia (Visca la legalitat!). 

El català a la nostra terra necessita que, aquells que l'estimam, el defensem. Si no el defensam noltros, no perviurà. No estimar la llengua pròpia, la que ha passat de pares a fills des de fa 800 anys, és com no estimar els teus fills. Però allà ella, la diputada, i ells amb el seu autoodi, noltros no permetrem mai que se'n surtin amb la seva croada (una més).

Així, davant aquest atac indecent de la dreta balear a la nostra identitat, els mestres i professors fan el que poden i el que la seva consciència els diu per defensar i preservar la nostra llengua i la nostra cultura, amenaçades per aquests genocides lingüístics. 
Si fos per persones com  la senyora Aguiló la nostra llengua, ja fa temps, hauria desaparegut d'aquestes contrades. Però no ho aconseguiran, com no ho han aconseguit aquells que l'han volguda destruir en el passat, perquè davant han tengut, tenen i tendran sempre els que l'estimen, com els mestres. Els mestres i també els capellans, els pagesos, els estudiants, els que no tenen feina, tots, inclús els apotecaris i els bombers. els que som dignes del nostre poble.

Men?ame