13.08.2014 - 06:00
‘Els lituans van acudir massivament a les urnes per expressar la voluntat de secessió de la Unió Soviètica, fent cas omís de la condemna de Moscou a la consulta organitzada per les autoritats independentistes de Lituània.’ Així començava la crònica del periodista Hermann Tertsch per a El País del 10 de febrer de 1991, que ahir va recuperar a Twitter l’economista Elisenda Paluzie. Tertsch, que ara protagonitza els discursos més abrandats contra el procés català, relatava des de la capital lituana, Vílnius, la gran participació que tenia la consulta.
A més, recollia declaracions del president, Vitautas Landsbergis, que es mostrava ferm a tirar endavant la independència del seu país: ‘Les lleis estrangeres no s’apliquen en aquesta república.’
Landsbergis deia això amb referència a la convocatòria, per part de Moscou, d’un referèndum un mes després a tota la Unió Soviètica per a demanar si calia preservar la unitat de l’URSS ‘com una renovada federació de repúbliques sobiranes iguals en les quals el drets i la llibertat de qualsevol individu i nacionalitat seran plenament garantits’. Lituània va acabar boicotant el referèndum soviètic (igual que Estònia, Letònia, Armènia, Geòrgia i Moldàvia), que va tenir un 77,8% de vots favorables a preservar la unitat de l’URSS i un 22,15% de contraris.
El referèndum lituà va tenir una gran participació; Terstch ens explicava que a migdia del dia 9 de febrer ja havia votat un 65% del cens. Finalment, amb una participació del 87,6%, el 75% dels votants va donar suport a la independència, ratificant la declaració d’independència feta el març del 1990. Oficialment, Lituània va ser independent l’agost del 1991.
Aquell dia de febrer, les votacions al col·legis lituans es van poder fer sense cap incident, malgrat el temor, explicava Tertsch, que l’exèrcit soviètic ‘prengués mesures per a dissuadir la població d’acudir als col·legis electorals’. I remarcava la inquietud, expressada per Landsbergis mateix, sobre la possibilitat que l’exèrcit soviètic hi intervingués ‘per reinstaurar la legalitat soviètica’.
‘Les forces comunistes i unitaristes soviètiques demanen el derrocament del president i la dissolució del parlament electe, a qui acusen de practicar una política criminal, tal com va manifestar a aquest diari el seu ideòleg Josas Iermalavicius’, escrivia el periodista.
