Ortega: ‘Si l’estat posa traves al 9-N, ja hi haurà un altre 9 de novembre’

  • 'Si impedeixen el 9-N l'anhel de Catalunya no es mata, s'ajorna', diu la vive-presidenta de la Generalitat

VilaWeb
Redacció
12.08.2014 - 09:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Si estat posa traves per votar aquest 9 de novembre, hi haurà un altre 9 de novembre per votar’, ha dit avui la vice-president de la Generalitat, Joana Ortega, que ha insistit que la consulta no es farà si no es fa dins de la legalitat, i això vol dir també que no es farà si és impugnada pel Tribuna Constitucional espanyol. En declaracions a RAC-1, ha dit: ‘Si no es pogués fer el 9-N, hi ha un altre 9 de novembre a la cantonada. No matem aquest anhel dels catalans. A la vida hi ha decisions que no es moren, sinó que s’ajornen. I quan s’ajornen surten amb més força.’

Aquestes són les declaracions d’Ortega:

En aquest sentit, Ortega ha donat entenent que ara per ara hi ha dubtes i incertesa sobre el 9 de novembre i que un ajornament de la consulta (ja sigui en forma de consulta o d’eleccions avançades) seria beneficiós. ‘Hi ha gent que no s’acaba de creure que el 9-N hi haurà la consulta, i hi ha gent que ho veu amb incertesa.’

Només ‘la via legal’

Ortega ja defensava ahir que la consulta sobre la independència de Catalunya només pot fer-se per la ‘via legal’. En una entrevista a la Cadena Ser, Ortega va dir ahir que estava d’acord amb les recents declaracions del conseller Santi Vila i del president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, que han manifestat que si la consulta no es pot fer amb l’aval de l’estat espanyol val més no fer-la.

‘El govern sempre ha posat de manifest que la consulta ha de ser legal’, va dir Ortega, que va explicar que la seva conselleria treballava a lagost per preparar-ho tot de cara el 9 de novembre i fer possible la consulta. De fet, va insistir que la consulta seria legal gràcies a la llei que s’aprovarà al setembre, i va aconsellar els qui ja anuncien que la recorreran al Tribunal Constitucional espanyol que s’esperin a llegir-ne el contingut, que assegura que compleix estrictament la constitució.

Unes quantes hores abans, l’ex-president del parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, es mostrava contrari a fer una consulta sense l’aval de l’estat espanyol. Si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el TC, és a dir, ‘sense la legalitat al darrere’, deia a Catalunya Ràdio, es ‘menysvaloraria’ la consulta i el resultat ‘no seria prou democràtic perquè fos el fonament d’una política de futur’.

Rigol veu Catalunya abocada a unes eleccions plebiscitàries. Diu que probablement aquest serà el final del recorregut, però assegura que no li agradaria arribar-hi perquè ‘a Catalunya sempre s’ha optat pel civisme, el diàleg i la democràcia’, i demana esforços per a intentar fins el 8 de novembre que l’estat toleri la consulta.

Rigol creu que sempre s’haurà de negociar amb l’estat espanyol, i diu que tot procés que aixequi murs en contra dels uns i els altres no té viabilitat. ‘Hi hem d’encabir la claredat de la pregunta que fem perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur, i que a la vegada això formi part del conjunt de la legalitat.’

Avançar amb la complicitat de l’estat espanyol

També va dir que ell es dedicaria a propiciar el diàleg entre ambdues parts perquè ‘cal trobar una escletxa que permeti avançar amb la complicitat de l’estat’, i que creu que és necessari trobar un camí intermedi entre les dues posicions: ‘No podem demanar al president del govern espanyol que abdiqui els articles 1 i 2 de la constitució, si ho fes el cremarien a la plaça pública; tampoc no podem demanar als catalans que no votin, perquè el problema es podriria dins de Catalunya.’

Els dos primers articles de la constitució als quals feia referència Rigol diuen, entre més coses, que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i que la constitució espanyola es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any