Deu preguntes i respostes sobre la transmissió i el tractament de l’Ebola

  • Entrevista a l'epidemiòleg de l'hospital Clínic de Barcelona Antoni Trilla

VilaWeb
Núria Ventura
08.08.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El brot dEbola ja ha fet 932 morts, segons l’Organització Mundial de la Salut. És l’epidèmia del virus que ha afectat més persones des del primer brot que hi va haver, l’any 1976. Segons Antoni Trilla, epidemiòleg de l’hospital Clínic de Barcelona, la malaltia s’ha estès per les males infrastructures sanitàries dels quatre països africans afectats. A Europa, en canvi, les condicions ecològiques per al virus i les infrastructures disponibles complicarien una propagació de la malaltia. A continuació us presentem deu preguntes i respostes clau sobre el virus.

1—Per quin motiu ha començat a estendre’s l’Ebola? S’haurien d’haver aïllat millor els malalts?

—Les condicions als tres països afectats primer (Sierra Leone, la República de Guinea i Libèria) són molt deficitàries quant a infrastructures, nombre de professionals sanitaris i confiança de la població en els governs. Les mesures i recomanacions que shan fet servir sempre per a controlar més brots han estat ignorades per una bona part dels pacients i dels seus familiars.

2—L’epidèmia podria estendre’s fàcilment a més països, amb persones que desconeixen que estan infectades i viatgen d’un lloc a un altre?

—Creiem que no. Lextensió és habitualment local. Si mirem bé el mapa de la zona, continua essent així en gran part. On podria haver-n‘hi més casos és a Nigèria. Es podria produir algun cas secundari, bàsicament en el personal sanitari que ha atès els pacients.

3—A Europa es podria estendre igual que en aquests països de l’Àfrica?

—No. Les condicions ecològiques per al virus i les nostres infrastructures i serveis sanitaris fan altament improbable que hi hagués un brot dEbola a la Unió Europea o als Estats Units, per exemple.

4—Quin tractament rebria un pacient afectat d’Ebola que arribés al Clínic de Barcelona?

—El primer objectiu seria mantenir el pacients sota les condicions d’aïllament que permetessin de garantir la seguretat del personal sanitari que l’hauria d‘atendre. A partir daquí, el tractament actual és simptomàtic (alleugerir els símptomes) i de suport en cas necessari (per exemple, transfusions en cas de sagnat).

5—Quins són els símptomes que provoca?

—És una malaltia aguda, amb febre i malestar general. Habitualment presenta símptomes digestius com ara dolor abdominal, nàusees, vòmits o diarrea, i també pot aparèixer una erupció cutània. En les fases finals, en un 50% o un 60% de casos, presenta hemorràgies, tant internes com externes.

6—Com es transmet?

—De manera directa, de persona a persona, per contacte amb sang, orina, semen i més líquids biològics contaminats pel virus. No es transmet per laire, laigua o els aliments.

7—Creieu que és correcte haver traslladat a Madrid el sacerdot espanyol Miguel Pajares?

—La decisió no és fàcil i desconec alguns antecedents per poder emetre una opinió més fonamentada. Si el pacient es troba en una missió humanitària ben organitzada i professionalitzada, com sembla que ha passat, crec que com a ciutadà ha de saber que el seu govern farà els esforços necessaris per a ajudar-lo en cas de tenir problemes sanitaris greus. Dit això, cal garantir les condicions de seguretat del trasllat i les del centre d‘internament del pacient, i després que cadascú faci la seva feina i la faci bé.

8—No hi ha vaccí per a prevenir l’Ebola, ni tampoc cap tractament. S’ha fet gaire recerca per trobar-ne la cura?

—Hi ha recerca de tractament i vaccí que encara és molt preliminar. No té la intensitat ni els fons, com és lògic, d‘unes altres malalties com la malària, la sida, el càncer…

9—De què depèn sobreviure o no quan s’agafa la malaltia de l’Ebola?

—De la immunitat de cadascú, que molt probablement està relacionada amb la genètica. N‘hi haurà que es defensaran millor del virus que no pas uns altres. En segon lloc, de latenció mèdica de suport disponible, que ens pot fer sobreviure fins que la infecció es pugui resoldre en alguns casos. Les dades indiquen que es curen un 30% – 40% dels pacients.

10—Les persones que tinguin previst viatjar a l’Àfrica aquest estiu, ho poden fer sense patir?

—Sí, sempre seguint les recomanacions específiques de cada país per a prevenir malalties com la malària. Es pot viatjar per tot, llevat ara dels tres països afectats pel brot, en els quals es desaconsella danar-hi si no és imprescindible.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any