Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  10.08.2014  00:50

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

57,8 euros per minut

Men?ame
 

Això és el que cobra Leo Messi, jugador del Barça, després que recentment se li haja renovat el contracte, ja de per si milionari. Si cada minut Messi cobra 57,8 euros, vol dir que en una hora aquest futbolista guanya 3.472 euros. I en un dia se n’embutxaca 83.333. I en un mes, 2,5 milions d’euros nets! D’aquesta manera, Messi s’ha convertit en el jugador de futbol més ben pagat del món, amb un 'sou' de més de vint milions d’euros nets,per temporada.
 
Però el que es diu de Messi, encara que no amb el mateix 'salari', pot dir-se també de Sergio Ramos, Cristiano Ronaldo, o David Villa. O de Manu Trigueros del Vila-real, Guaita i Barragán del València, Manu Herrera de l’Elx o Sardinero de l’Hèrcules d’Alacant.

Amb aquest sou de 57,8 euros per minut que cobra Messi, ningú no diria que estem en una crisi econòmica, de les més profundes que hem passat. Una crisi que fa que moltes famílies no puguen arribar a finals de mes. Una crisi que obliga molts valencians a buscar menjar als bancs d’aliments o a Caritas.
   
I sort que la 'Roja' no ha guanyat el Mundial del Brasil, perquè d’haver-ho fet, a part dels diners gastats en hotels durant un mes, haurien cobrat 720.000 euros cada jugador. I dic que la sort és que no hagen guanyat, perquè els futbolistes de la 'Roja', pel fet de no haver superat la primera ronda, 'només' es repartiran 1,6 milions d’euros.

Al costat d’això, què cobra un pensionista que ha estat treballant tota la vida? O un mestre? O un llaurador? Quin periodista de Vilaweb cobra això? O quin infermer cobra 57,8 euros, no al minut, sinó cada l’hora? O quin forner, mestre o manyà cobra eixos diners?

Aquestes xifres, ja de per si escandaloses, no fan sinó manifestar les immenses desigualtats que existeixen a la nostra societat. I també, l’existència d’uns valors i d’unes prioritats, els diners, que fan que el nostre món, siga un món en crisi.

Per això són de màxima actualitat les paraules del Papa Francesc a l’exhortació, l’Alegria de l’Evangeli, quan remarca els 'avanços que contribueixen al benestar de la gent' (núm. 52) i alhora, l’escàndol que 'la majoria dels hòmens i dones del nostre temps, viuen precàriament el dia a dia' (núm. 52) Per això el Papa rebutja 'una economia de l’exclusió', pel fet que aquest model 'mata' (núm. 53).

El Papa s’escandalitza també 'que no siga notícia que mor de fred un ancià en situació de carrer, i que sí que ho siga una caiguda de dos punts a la borsa' (núm. 53). O el Mundial del Brasil.

I és que al nostre món, desgraciadament, encara hui 'el més poderós es menja el més dèbil' (núm. 53). Per això el Papa Francesc rebutja 'la nova idolatria del diner' (núm. 55) i 'la desigualtat' (núm. 59).
      
Guanyar 57,8 euros per minut és una indecència quan hi ha gent que busca menjar als contenidors. Per això mateix, la nostra societat hauria de replantejar els valors predominants, on el futbol mou milions per la publicitat i la televisió, però també perquè els paguen qui va als partits. Mentrestant, molta gent passa dificultats econòmiques.

Al costat d’aquest sou de Messi, les últimes dades conegudes ens diuen que els valencians tenim una alta taxa de pobresa en salut, en ensenyament i en exclusió social, ja que un 25,12% dels valencians viuen pobrament, mentre que un 14,93% dels ciutadans del País Valencià porta més d’un any sense treball.
   
No caldria reflexionar ja sobre el paper del futbol i els sous dels futbolistes? O és que hem perdut l’oremus?