Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  31.07.2014  06:00

Autor/s: Redacció/ACN

Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP valoren la darrera reunió entre Mas i Rajoy a Madrid

Men?ame
 

Després de la reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy, ahir a la tarda els dirigents dels partits polítics van fer-ne valoracions divergents. El ventall d'opinions va ser ampli, des de recriminar a Rajoy que no hagués escoltat 'el poble que governa' (ERC), fins a titllar Mas de 'cadàver polític' (Ciutadans). 

Mas va explicar que havia donat tres missatges a Rajoy: diàleg obert, vint-i-tres propostes relacionades amb les finances públiques i la determinació de fer la consulta. 'Tenim una data, el 9 de novembre. Ho volem fer legalment, d'acord amb un marc legal i si pot ser d'acord amb l'estat', va dir. I la resposta de Rajoy va ser: 'La consulta és il·legal i no es pot fer.' Sense cap proposta alternativa per a resoldre el conflicte.

Per ERC,  Rajoy 'no escolta el poble que governa'

En declaracions a l'ACN, el diputat d'ERC Oriol Amorós va dir que Rajoy havia perdut 'legitimitat democràtica' perquè ja no escoltava 'el poble que governa'. Alhora va lamentar que el president espanyol hagués decidit 'una vegada més' que no volia representar els catalans, i va criticar que menystingués la voluntat majoritària.

Amorós va afegir que Rajoy no havia expressat cap argument favorable perquè Catalunya continués formant part de l'estat. 'Sentim Rajoy més lluny, menys governant nostre i encara menys legítim representant nostre', va dir.

El PSC demana de canviar la pregunta

Maurici Lucena, portaveu dels socialistes al parlament, va defensar la pregunta formulada per Miquel Iceta, primer secretari del PSC, per a fer la consulta: 'Vol que el govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?' Ahir Lucena deia que aquesta pregunta es podia inserir en el marc jurídic espanyol i que, en canvi, el contingut de la pregunta acordada entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP era una 'imposició unilateral' a Rajoy.

Segons Lucena, el conflicte polític actual necessita negociació i pacte, ingredients que ell creu que manquen en el diàleg plantejat per Mas. Així mateix, va defensar la reforma constitucional proposada pel PSOE per solucionar la situació política catalana. Per Lucena, 'hi ha una majoria d'espanyols que veuen amb bons ulls' aquesta opció política. 'Rajoy faria ben fet de veure quina és l'evolució de les preferències dels ciutadans d'Espanya en vista del problema polític de Catalunya.'

Per Camacho no hi ha cobertura legal

Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre i va exposar a Mas que la llei catalana no serviria per a fer la consulta. Segons Camacho, Rajoy va dir a Mas que la recuperació econòmica i l'ocupació a Catalunya i Espanya perillaven per la seva pretensió de fer la consulta.

Camacho va treure importància a la reunió, que segons ella forma part de 'la normalitat democràtica i el respecte personal i institucional'. Igualment, va recordar que l'objectiu del govern d'Espanya era parlar amb Mas de 'les prioritats, la resolució dels problemes reals dels catalans, la sortida de la crisi, la creació d'ocupació i la recuperació econòmica'.

ICV-EUiA vol saber 'tots els detalls'

El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va demanar quines eren les vint-i-tres propostes que Mas havia fet arribar a Rajoy, i va afegir que esperava que les qüestions socials en formessin part. 'Avui hi ha molta gent a Catalunya en risc d'exclusió. [...] Desitgem que les mancances de la política laboral hagin estat un dels temes tractats, i també el nombre de desnonaments', va dir. 

Herrera va fer unes quantes referències al cas Pujol. Va exigir a Mas més contundència en la condemna de Jordi Pujol, que va dir que era, 'com a mínim', un evasor fiscal. 'Qui doni per bona l'explicació de l'herència insulta el sentit comú i la intel·ligència', va afirmar. 'Si fins i tot la germana no sap de quina herència parlem. No es cap herència, és una altra cosa.'

Pel que fa al dret de decidir, Herrera va recordar que la demanda de la consulta era una demanda transversal, i va reiterar que el dret de decidir no depenia d'un home ni d'un partit. Alhora va recordar que hi ha més partits a l'estat espanyol que defensen aquest dret, com ara IU, Equo i Podem, i va reclamar la unitat dels partits pro-consulta tant a Catalunya com a Espanya.

Per Rivera, Mas 'és un cadàver polític'

Segons Albert Rivera, el dirigent de Ciutadans, Artur Mas és un 'cadàver polític': 'Mas és mort políticament i no hi ha dret que amagui el dèficit públic, la corrupció i les retallades amb una estelada.' Tot seguit va instar-lo a convocar eleccions anticipades per a elegir un govern 'democràtic i constitucional per a tots els catalans'.

Segons Rivera, la reunió havia estat inútil, perquè no s'hi havia tractat d'allò que realment afectava els catalans. I afegí que tenir un govern que no sap on va és perillós.

Amb referència al cas Pujol, va qüestionar la procedència dels diners que l'ex-president havia confessat que tenia en situació irregular: 'Ens interessa saber si els diners procedeixen del cas Palau, de Ferrovial, de Banca Catalana o de la línia 9 del metro.' També va assegurar que si Pujol no compareixia al Parlament --tots els grups ho han demanat-- persistirien a obrir una comissió d'investigació a la cambra.

'Això acabarà al carrer el 9-N'

El diputat de la CUP David Fernández va fer una crida a la 'desobediència a tots aquells que vulguin impedir les urnes' i, alhora, a 'l'obediència a la voluntat del poble de Catalunya' per tal de fer la consulta el 9 de novembre.

Va reclamar a Mas que no esperés la prohibició de la consulta per a intentar 'cercar una resposta comuna com a país', entre tota la gent favorable al 9-N. I va considerar que els vint-i-tres temes que Mas pretén negociar amb Rajoy tenen una vinculació directa amb la consulta.

'Mas ha dit que el procés havia començat el 25 de novembre de 2012 amb les eleccions. No és cert, va començar fa cinc anys a Arenys de Munt', va dir. I ho reblà dient: 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el ‪9-N. Ha arribat l'hora que parlin les urnes.'

Men?ame