Enric Marco: ‘Mai no vindrà ningú a salvar-nos de les barbaritats que puguem fer a la Terra’

Enric Marco (Tavernes de la Valldigna, 1958) és astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i des de fa més de nou anys escriu al bloc Pols d’estels. Hi descriu la seva activitat i fa divulgació científica de les grans curiositats de l’univers. Una d’aquestes, l’existència de vida intel·ligent fora del planeta, no la descarta, però té clar que trobar-la és molt complicat. Més a prop del la Terra, una de les seves lluites és contra la contaminació lumínica, perquè impedeix d’observar les estrelles i està preocupat pels efectes greus que té per al medi ambient.

—Quin problema hi ha amb la contaminació lumínica?

—Estic en un grup que estudia la contaminació lumínica i una part important de les xerrades que fem és de conscienciació ciutadana perquè l‘administració posa lluminàries als carrers sense consultar ningú i sovint no posen ni la més eficient ni la més neutra ecològicament. De vegades posen llums blanques i se sap des de fa temps que afecten el medi ambient i la salut humana.

—Com afecten el medi ambient les llums blanques?

—La llum blanca té un component molt intens de color blau, i és aquest color el que afecta el medi ambient. Els insectes, per exemple, són atrets fortament per aquest blau. De fet, si ens fixem en els fanals amb llum blanca, sovint són plens d‘insectes al voltant. I el problema és que, quan hi ha molts fanals amb insectes, això es tradueix en el fet que hi ha molta biomassa que els seus depredadors no es mengen. Per tant, aquesta llum dels fanals trasllada matèria viva d‘un lloc a un altre. Això afecta la cadena tròfica i, al final, la biodiversitat.

—I als humans, com ens afecta?

—Ja fa temps que s‘ha comprovat que la llum blanca afecta la nostra producció de melatonina, que és una hormona que se segrega a la nit per l‘absència de llum blanca o diürna. Si a la nit també n‘hi ha, el cos no entén que ja és de nit. I la melatonina és antioxidant i, fins i tot, ajuda a prevenir alguns tipus de càncer.

—Com hauria de ser la llum dels fanals, doncs?

—Com més groga, millor. Els insectes gairebé no la veuen. I a nosaltres tampoc no ens afecta tant.

—El humans no ens mirem gaire l‘univers. Solem fixar-nos en el que ens passa a nosaltres i poca cosa més, però en el fons som una part minúscula de l‘univers.

—Sí, els humans som pols. El títol del meu bloc, ‘Pols d‘estels‘, ho vol explicar. Com a humans som una part de l‘univers i una petita part de la seua evolució. Els nostres composts, els àtoms, s‘han format dins de les estrelles. Quan es moren, tots els elements que han generat van a les nebuloses i allà es formen unes altres estrelles que recullen tots aquests elements, que després formen els planetes i la vida. Això de ‘Pols d‘estels‘ sona molt poètic, però és la realitat.

—Què penseu que hauríem de canviar els humans de la nostra relació amb l‘univers?

—Crec que hem oblidat eixe lligam que tenim amb l‘univers. En part perquè les estrelles ja no les veiem, perquè a les grans ciutats on vivim el cel ha desaparegut per la contaminació lumínica. Un fet que exemplifica això: fa temps a Los Angeles se‘n va anar el llum de la ciutat i molta gent va trucar a emergències per explicar que havia sortit una franja lluminosa al cel. No havien vist mai la Via Làctia. Fa només cent anys els humans teníem una relació molt més estreta que ara amb les fases de la lluna, amb l‘eixida i la posta de sol, etc. I considere que és una llàstima perquè l‘astronomia és una part de la nostra cultura.

—Quin és el problema més gran que provoquem els humans a l‘univers?

—El canvi climàtic. És el gran problema de la humanitat i si no es fa res per evitar-lo pot portar al col·lapse de la civilització, almenys en zones temperades. Alguns fan broma dient que a Suècia farà més calor i que s‘hi estarà més bé, però la realitat és que l‘efecte humà sobre el clima ja és evident. Algunes zones del pacífic ja es comencen a inundar.

—I no millorem.

—En absolut. I passen algunes coses absurdes, com ara la compra de drets d‘emissió d‘Espanya a països que sí que ho compleixen, com Alemanya. Perquè Espanya no compleix el protocol de Kyoto, que és una mesura molt mínima!

—Quin és el millor moment per a observar el cel?

—Pense que és a l‘estiu, quan tens menys obligacions i és més fàcil d‘observar perquè no fa fred i tens molt per a veure, com per exemple la constel·lació de Sagitari, la constel·lació d‘Escorpí i més. I si hi ha sort, es poden observar els Perseids. Però aquest any no en tindrem perquè la lluna plena apareixerà durant dies de la pluja d‘estels.

—Si poguéssiu triar un lloc del món des d‘on observar el cel, quin seria?

—Això sí que ho tinc clar. Seria el cel de Xile. Al nord hi ha diversos observatoris internacionals perquè la zona del desert d‘Atacama és una de les més fosques del món. A banda de tenir molta altitud, allò és l‘hemisferi sud, i s‘hi poden veure les galàxies satèl·lit de la nostra galàxia, com ara els núvols de Magalhães. A més, jo encara no he vist mai l‘hemisferi sud.

—El fet d‘estudiar el cel i l‘univers, us respon preguntes o us en planteja més?

—Estudiar el cel et fa veure que l‘ésser humà és massa egoista i que pensa que el que fa ací té transcendència. Potser és així al planeta Terra, però a l‘univers no té tanta importància. Hi ha tantes estrelles i tants planetes que un planeta de més o un de menys no afectarà el curs de l‘univers. Estudiar astrofísica et fa veure que som insignificants i també que mai no vindrà ningú a salvar-nos de les barbaritats que puguem fer a la Terra. Però això sí, pel que sabem de l‘univers, hi ha d‘haver més llocs on hi hagi vida, no sabem si intel·ligent o només de bacteris.

—I què sabem dels extraterrestres?

—L‘estudi científic de la possibilitat de vida intel·ligent fora del nostre planeta és un procés que ja fa quaranta anys o cinquanta que dura. No són només especulacions. Hi ha projectes científics que intenten escoltar les possibles emissions de ràdio que es facin des d‘unes altres estrelles semblants a la nostra. El problema és que costa molt. Quan nosaltres intentem trobar el dial d‘una emissora concreta ja ens costa, doncs si s‘ha de cercar per tot el dial de totes les emissions que vénen per ràdio és una feina que costa molt temps. I llavors s‘ha de veure si allò que arriba és natural o artificial.

—Veieu factible de trobar alguna d‘aquestes emissions?

—Ara hi ha un programa als Estats Units d‘un grup que intenta cercar aquestes emissions que vinguin d‘unes altres estrelles. Cada cop se saben més coses sobre les estrelles, com ara que la majoria tenen planetes al seu voltant, i, per tant, és més fàcil de pensar que hi ha vida a més llocs, perquè hi ha algun lloc on posar-ne.

—Escriviu el bloc des de l‘abril del 2005. Què us va fer començar?

—Jo he seguit VilaWeb des de fa molts anys i, quan va sortir la possibilitat de fer un bloc, un company de la universitat em va animar a obrir-lo. De vegades, per la meva feina, he d‘escriure algun informe o publico algun article a diaris o revistes, i el bloc em va permetre d‘escriure directament i, a més, de posar enllaços a les fonts d‘informació.

—Com us sentiu quan veieu que heu tingut un milió de visites?

—Molt alegre. Veus que les hores que has passat escrivint serveixen d‘alguna cosa. Veig que cada dia tinc una mitjana de cinc-centes visites o més, per tant em sent content. I alguns cops he tingut encara més visites. Quan va caure aquell asteroide als Urals, l‘any passat, vaig tenir cinc mil entrades en un dia.

—En un apuntament al vostre bloc comenteu que, després del tancament de Canal 9 i l‘apagada de TV3 al País Valencià, VilaWeb és l‘únic mitjà que assegura la informació a tot el país.

—Sí, només VilaWeb i El Temps. És absurd que en un món on jo puc escoltar la BBC, no puga escoltar una emissora que és a només quatre-cents quilòmetres de casa meua. Només té raons polítiques. I encara és més gros el tancament de Canal 9.

—Què significa per a vós VilaWeb?

—Hi tinc una relació de proximitat, de temes que m‘interessen, que m‘agradaria que n‘hi hagués més de valencians tot i que comprenc que el mitjà no pot donar tanta informació perquè té la forma que té. I ja sé que el procés català és molt important, però aquí al País Valencià hi ha un altre procés que és molt important, un procés de descobriment de tots els casos de corrupció, i la gent se‘n va adonant. Sigui com sigui penso que VilaWeb és un lloc de llibertat, que es mira la nació completa, no només Catalunya. És el diari de referència. És el diari on vaig llegir l‘atac a les torres bessones de Nova York. És el mitjà que llegisc cada matí abans de tot.

—Destacaríeu una entrada en particular que us hagi agradat especialment publicar?

—El meu apuntament preferit és un que es diu ‘El Sol i els Stradivarius‘. És antic però expressa clarament el que pretenc amb el meu bloc, que és veure la relació entre l’univers i l‘ésser humà amb les seues activitats, en aquest cas la música.