01.08.2014 - 00:17
Som a Ravenna. Plànol en mà, ens situem. La majoria del que s’hi ha de visitar està concentrat al centre històric, que no està allunyat de l’estació, i s’hi pot anar a peu. Però primer optem per agafar un autobús que ens porte a Sant’Apollinare in Classe, que és a sis quilòmetres, i així una vegada fet aquest primer tast de mosaics, seguir les visites al centre de la ciutat. Deixem un altre punt de visita per al final: el mausoleu de Teodoric, que no està tan a prop del centre com la resta de monuments.
I és que Ravenna és la ciutat que durant l’Edat Mitja es va convertir en el més poderós focus cultural, paleocristià primer i bizantí després. Quantes vegades ha aparegut aquesta referència als llibres d’art i història! La tècnica del mosaic és aparentment simple, però és una tasca minuciosa on s’utilitzen xicotetes tessel·les de color que combinades amb detall configuren escenes de gran realisme. És un art inalterable perquè les peces no perden color, simplement se’n poden desprendre. La temàtica sol ser fonamentalment religiosa, però també n’hi ha de propagandística quan hi apareix Justinià i la seua muller Teodora.
És un encert començar per Sant’Apollinare in Classe. Molta gent, per deixar-ho per al final, ja no hi va. I paga la pena d’admirar el minuciós treball i l’harmonia cromàtica. És el primer tast i quedem meravellades del que tenim davant. Hi ha molta llum i s’hi poden fer fotografies fàcilment. Està dedicada al primer bisbe de la ciutat, qui arribà procedent d’Antioquia a finals del segle I o principis del II: hi ha barreja de dades que no estan del tot certes. L’edifici va ser construït en rajola roja a mitjans del segle VI, tanmateix la torre és posterior, probablement del segle X, té la forma cilíndrica que caracteritza els campanars de la ciutat. L’interior és ampli i sobri, malgrat les tombes de marbre i els meravellosos mosaics del segle VI que ornen els murs. Els capitells de les columnes també són dignes d’admirar.
Una vegada fet aquest primer contacte amb els mosaics que tant de valor històric i artístic tenen, de nou agafem l’autobús i tornem a Ravêna, concretament a l’estació des d’on comencem el circuit està establert en el preu d’entrada conjunta que resulta més econòmica.
Ravêna com a ciutat no té res d’especial, però els mosaics sí que són realment importants i bonics, i la fama que tenen és sobradament merescuda. Primer visitem l’església de San Vitale, la més bonica i gran, consagrada en el segle VI durant el govern de l’emperador Justinià. El podem veure amb el seu seguici, i enfront la muller Teodora també hi està representada. Llegim al llibre-guia les explicacions de les històries que mostren en cadascun dels mosaics… i és impressionant. És una església típica bizantina de planta octogonal, coronada per una cúpula suportada per vuit columnes i vuit arcs, que va servir de model per a la construcció de Santa Sofia a Istanbul. La decoració és riquíssima i d’un gust exquisit. A més dels mosaics hi ha marbres, frescos, capitells… cert que és una joia.
Al costat, i s’accedeix des del mateix interior, hi ha el mausoleu de Gal·la Placídia, un dels monuments més bonics de tota la ciutat, construït en la primera meitat del segle V. Diuen que, probablement, l’emperadriu mai no va ocupar el mausoleu. Després de la seua mort, l’any 450, fou enterrada a Roma. L’interior contrasta amb la sobrietat de la façana. La volta central és d’un blau intens ple d’estrelles i flors. La resta de l’espai també està ricament decorat de mosaics, com en tots els edificis, representant la vida dels apòstols i evangelistes.
Estic bocabadada: no és possible d’admirar tanta bellesa concentrada. I en part, l’opinió ve per la pau que es respira dins els murs que la resguarda. És una bellesa en forma de mosaic, en forma de treball que requereix tècnica i paciència. Fem una última ullada a l’edifici i seguim cap al baptisteri construït entre els segles V i VI, de planta octogonal. Enmig hi ha una pila baptismal renaixentista que ocupa gran part de l’espai. Els mosaics representen el bateig de Crist.
Ens acomiadem d’aquest recinte monumental fent una ultima ullada. Respirem profundament. No puc imaginar les hores de treball que s’han pogut dedicar per a decorar totes les parets, voltes i sostres.
Entre una visita i l’altra, fem una passejada per la ciutat mentre busquem dos llocs més: primer veiem la tomba de Dante, l’autor de ‘La divina comèdia’, que es troba en un jardí menut al costat de l’església de Sant Francesc. Dante va morir a Ravêna a principis del segle XIV després d’haver fugit de Florència, on hi té un altre mausoleu. Dante havia nascut a Florència l’any 1265, però després de participar en lluites politiques l’exiliaren de per vida quan tenia trenta-set anys. Passats els anys, Florència va reclamar el cos del poeta. L’any 1519, Lleó X no el demanà sinó que l’exigí. Tanmateix, els frares de Sant Francesc feren un forat al sarcòfag i. un a un, en tragueren els ossos i els amagaren. Durant molts anys no se’n va saber res més, fins que a mitjans del segle XIX un obrer va trobar una caixa amb un pergamí certificant: eren els ossos de Dante. Des d’aleshores reposen al mausoleu neoclàssic de Ravêna. I diuen que encara ara Florència reclama el cos, i els habitants de Ravêna continuen negant-s’hi. Florència haurà de conformar-se amb el cenotafi, que és la paraula amb què es coneixen els monuments sepulcrals buits.
Després anem a Sant’Apollinare Nuovo, construït per ordre de Teodoric en el segle VI. Els mosaics són preciosos perquè destaquen sobre un fons daurat. Narren la vida de Crist i els profetes. Processons de màrtirs i verges als murs laterals, dreta i esquerra, s’encaminen cap a Jesucrist. Ens extasiem admirant tanta bellesa Patrimoni de la Humanitat. No sóc cap entesa en art però no exagere, és cert. A més, observar tant de detall magníficament plasmat, dóna pau.
I al final, controlant l’horari d’eixida del tren, mamprenem una cursa maratoniana, contrastat amb el relaxat del dia passat. I si anem corrent és per a buscar la tomba de Teodoric, que vist al plànol sembla que està prop, però una vegada iniciat el trajecte ens adonem que no ho està tant com pensàvem.
Caminem i caminem passant per la Rocca Brancaleone, construïda durant el període de dominació veneciana en el segle XV. I després anem vorejant una carretera transitada. Tanmateix, nosaltres no ens descoratgem i, amb ànim i bona cama, arribem a la tomba encara que no entrem a l’edifici, anem justes de temps i a més a més, ens han dit que l’interior no val la pena, que el que val la pena és observar-ne l’estructura externa.
La construcció és del segle VI. Teodoric era rei dels ostrogods. El mausoleu és un edifici massís de dos pisos, i els costats construïts amb blocs de pedra. La cúpula és monolítica, és a dir treta d’un sol bloc de pedra, i fa onze metres de diàmetre i quasi un metre d’espessor.
I amb aquesta última visita ens acomiadem de Ravêna i dels seus mosaics. Ens acomiadem d’aquest paradís dels amants de l’art.
