Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  25.07.2014  06:00

Les xifres de l'espoliació fiscal al País Valencià i a les Illes Balears

Els Països Catalans i Madrid són les comunitats amb un saldo més negatiu

Men?ame
 

Les comunitats autònomes més perjudicades segons els resultats de les balances fiscals del Ministeri d'Hisenda espanyol són: Madrid, Catalunya, el País Valencià, i les Illes Balears. Per aquest ordre. Així doncs, el govern espanyol admet una transferència de recursos desigual entre les comunitats autònomes i, alhora, el dèficit fiscal dels Països Catalans.

L'equip de l'economista Ángel de la Fuente --encarregat de dirigir l'estudi-- calcula que el dèficit fiscal del Principat és de 8.500 milions d'euros. Una dada que contrasta amb la de les balances fiscals publicades per la Generalitat e Catalunya, en què el dèficit oscil·la entre 11.000 milions i 15.000 milions.

Els càlculs del govern espanyol sobre les Illes i el País Valencià no es poden contrastar amb les dels govern respectius, perquè no han fet estudis propis. L'última referència comparable és la de les balances publicades pel govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero l'any 2008, amb xifres de l'any 2005.

Els Països Catalans, castigats

Segons l'equip de De la Fuente, el dèficit fiscal del País Valencià és de 2.018 milions d'euros (un 2,03% del PIB). Això vol dir que cada valencià deixa de rebre 394 euros l'any.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, després de la presentació de les balances, va refermar la posició que ja havia defensat, i va dir que la quantitat transferida al País Valencià per part de l'estat era injusta, que no arribava per a cobrir les despeses d'educació, polítiques socials i educació. Va dir: 'Hem pogut comprovar que tenim un desfasament entre allò que rebem i allò que aportem, i per això reivindiquem que ací també es cobrisquen els serveis fonamentals.'

Pel que fa les Illes Balears, el dèficit calculat pel ministeri de Cristóbal Montoro és de 1.483 milions d'euros, un 5,71% del PIB. El president José Ramón Bauzá també va retreure a l'executiu espanyol que les illes fossin maltractades per l'estat.

Les dades de Zapatero

L'any 2008, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va presentar les primeres balances fiscals elaborades per un govern espanyol. En aquell cas, les Illes Balears, la comunitat de Madrid, Catalunya i el País Valencià encapçalaven la llista de comunitats autònomes amb un dèficit fiscal més gran. Concretament, l'any 2005, segons el mètode del flux monetari, el dèficit de les Illes Balears va ser del 14,20% del PIB i el del País Valencià, del 6,32%. En canvi, segons el mètode de càrrega-benefici el resultat era de 7%-8% del PIB a les Balears i de 3%-4% al País Valencià. Pel que fa al Principat, era aproximadament d'un 6-7% del PIB (càrrega-benefici) i d'un 8,70% (flux monetari).

Les dades no coincideixen

Amb aquesta comparació, comprovem que les mateixes dades de l'estat --del 2005 i el 2011-- no coincideixen ni en les xifres ni en l'ordre de comunitats amb més transferència fiscal. Deixant de banda la situació econòmica, la diferència està en el mètode de càlcul.

L'equip de De la Fuente ha ideat el 'sistema de comptes públics territorialitzats' (SCPT), és a dir, una nova manera de calcular les balances fiscals que no es pot comparar amb el mètode del flux monetari ni és equivalent al de càrrega-benefici. Així i tot, segons el conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, el de càrrega-benefici és el que s'hi acosta més. Això també explicaria per què els càlculs del govern espanyol no coincideixen amb les balances publicades per la Generalitat, recentment.

El flux monetari ens diu quina diferència hi ha entre la recaptació de l'administració general de l'estat d'una comunitat autònoma i la despesa que hi fa. En canvi, amb el mètode de càrrega-benefici s'imputen com a despesa de l'estat en una comunitat autònoma alguns serveis comuns que considera que també beneficien els seus ciutadans. L'exemple típic és que, segons aquest mètode, el Museu del Prado beneficia tots els ciutadans de l'estat espanyol.

Men?ame