Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  21.07.2014  01:00

Autor/s: Guillem Llin

Més val no saber la realitat

Men?ame
 

He estat unes setmanes segrestat. I quan el director del Vilaweb Ontinyent va aconseguir contactar amb mi per a dir-me que anava a posar el cas en mans de Serafín Castellano i de Fernández Díaz, vaig començar a tremolar. Li vaig contestar per washapp que ho deixara estar, que ja m’alliberaria jo en poder. I aprofitant un descuit de les segrestadores (se’n van anar a Mercadona a comprar-se compreses) em vaig escapar i ací estic de nou.

Aquests darrers dies els he aprofitats per a posar-me al dia de la realitat que ens envolta. I no sé què val més, si saber-la o no. Perquè fa ganes de plorar.
 
Primer cas. Han enderrocat la pantalla del cinema Torrefiel d'Ontinyent. Quin mal feia? Cap. Estava en ruïnes? No. Però el rector de la Vila (seguim sense tindre un bon rector des dels temps de Blas Asensio) és més xulo que ningú. Diuen que ha dit que estava en ruïnes: fals. I que si queia un enderroc i li pegava a un xiquet, que qui n'era el responsable, l’Església? Per aquesta regla de tres, no s'hauria de fer ni un pont, ni edifici, ni un centre de salut, ni una escola... res. Perquè si cau un enderroc, qui és el responsable? S'han de fer cotxes, però no en farem perquè provoquen accidents. Diuen també que ha dit que les raons sentimentals són per al poble però no per l’Església. Que l’Església, què és? A aquest pas serà veritat que l’Església és una immobiliària que posa a nom seu les propietats que secularment han sigut del poble, i en el seu ànim no està conservar res, ans bé al contrari. Si l’Església no té raons sentimentals, per què apel·la des de fa dos mil anys als sentiments? Anem aviats!
 
Segon cas. La Justícia (amb majúscules) decideix que ja està bé, que la Mancomunitat s’ha d’integrar en el Consorci de Residus i pagar més pel rebut del fem. El poble, com està tant sobrat, ha passat de la música desafinada i dels tocadors. Apanyats anem amb aquests polítics que creuen que governar és beneficiar els amics i fer la punyeta al poble que els ha votats i que els vota des de fa bona cosa de temps.

Tercer cas. Ha eixit publicat al BOE la privatització de la línia de ferrocarril Xàtiva–Alcoi. M’ho veig a vindre. L’estratègia és clara. En les condicions actuals, cap empresa no voldrà fer-se càrrec de la línia. L’Administració, per a fer-la atractiva, la privatitzarà subvencionant-la uns anys. En eixe temps, diran, l’empresa adjudicatària ha d’invertir, modernitzar, posar més serveis, etc. per a fer-la atractiva. Però no farà res d’això perquè voldrà els diners de la subvenció pura i dura. Quan s’acabe el temps de cobrar de la mamella de l’Estat, continuarà sent deficitària, i aleshores l’empresa dirà que el servei no es pot mantenir. I tancarà. I no serà ni el govern de Madrid ni el de València el que haurà fet la cosa. Temps al temps. Mentrestant, parlarem de les festes de Moros i Cristians, de com han canviat, de com canvien i del sexe dels àngels.