16.07.2014 - 06:00
El luxemburguès Jean-Claude Juncker fou elegit ahir nou president de la Comissió Europea sense el suport dels eurodiputats d’ERC, CDC, ICV, Compromís, PSOE i Podem, però amb l’aval dels eurodiputats del PP, de Francesc Gambús (Unió) i de Ciutadans. Els eurodiputats reunits al Parlament Europeu a Estrasburg van acceptar per una majoria de 422 vots a favor i 250 en contra la candidatura del candidat del Partit Popular a la Comissió Europea. També hi hagué 47 abstencions i 10 vots nuls. Juncker va rebre el suport de la majoria dels eurodiputats populars, socialistes i liberals europeus, que es van aliar per proposar-lo, però amb dissidències importants, com la del PSOE.
Juncker és el primer president de la Comissió Europea que arriba al càrrec després de ser el líder de la llista més votada a les eleccions europees, la del Partit Popular Europeu. Té l’aval de 26 estats dels 28 de la UE: tots excepte el Regne Unit, que s’hi va oposar frontalment perquè el considera massa federalista, i Hongria.
El perquè del suport de Gambús a Juncker
L’eurodiputat d’Unió, Francesc Gambús, va justificar el vot favorable a Juncker dient que havia dibuixat una Europa on Catalunya, ‘sigui quin sigui el seu estatus, estarà còmoda’. Gambús va destacar que Juncker, en el discurs a Estrasburg, va fer una ‘ferma defensa de la implementació profunda dels drets fonamentals’ i per l’eurodiputat això té a veure amb el procés català.
A més, Gambús va dir que Juncker havia distingit entre nacions i estats europeus i havia avançat que respectaria allò que es decidís a l’estat espanyol i al Regne Unit sobre Catalunya i Escòcia. No és casualitat –va dir Gambús– que l’opinió de Juncker sobre el procés hagi canviat des del maig i ara sigui més neutral. ‘Anem fent feina, però passa que hi ha feines que no cal explicar-les’, va dir.
El discurs de Juncker
En el discurs al Parlament Europeu abans de ser escollit, Juncker va presentar el programa per a presidir la Comissió Europea, que inclou la creació d’un nou pla de 300.000 milions d’euros per impulsar el creixement, la feina i la competitivitat a la UE. A més, va dir que augmentaria de 25 anys a 30 el programa de la garantia juvenil europea. També va prometre que reforçaria el registre de lobbys perquè fos públic i obligatori, i els ciutadans sabessin ‘qui ve a veure qui, i qui parla amb qui’.
Juncker, que es va alegrar de no continuar essent el líder de l’Eurogrup, va defensar que la moneda única no divideix pas Europa sinó que la protegeix dels conflictes entre estats. Aquest comentari, però, va aixecar crits i interpel·lacions d’alguns eurodiputats euroscèptics del banc de l’UKIP britànic.
També va admetre que calia substituir la ‘troica’ –el grup format per la CE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional que ha supervisat els rescats– per una estructura ‘més legítima democràticament’. Espera –va afegir– que en el futur no s’hagin d’aplicar nous programes d’ajust com els de Grècia o Portugal, però va advertir que caldria tenir també un pla B per si no funcionen. A més, va prometre que qualsevol pla d’ajust anés acompanyat d’un anàlisi del cost social.
Informació relacionada:
El perquè del sí a Juncker de l’eurodiputat d’Unió, Francesc Gambús
Guia per a entendre els grups del Parlament Europeu
Editorial de Vicent Partal: …però tampoc no ens poden expulsar per carta
L’eurocambra reelegeix com a president el socialdemòcrata Martin Schulz (01.07.2014)
