14.07.2014 - 17:02
L’escriptora sud-africana Nadine Gordimer (Springs, Gauteng, 1923) s’ha mort a l’edat de noranta anys. Fou guanyadora del premi Nobel de literatura el 1991, i una de les veus més destacades contra el règim de l’apartheid, contra la pobresa i en favor dels drets humans. És autora de ‘La història del meu fill’ (1990) i ‘El conservador’ (1974), entre més novel·les.
El seu últim llibre, ‘No Time like the Present’ –publicat en espanyol per Acantilado (‘Mejor hoy que mañana’)–, que no ha estat traduït al català, parla de la decepció de la Sud-àfrica actual i retrata Jacob Zuma com un autèntic corrupte. En les últimes entrevistes, Gordimer es va revelar honesta i compromesa com sempre i va denunciar l’estat actual de la situació del país. No li agradava que es digués que Mandela havia estat ingenu. Ella interpretava que no era un problema d’ingenuïtat, sinó que s’havia dedicat a combatre per a retornar la dignitat dels negres i no havia previst què passaria.
Gordimer, una dona de combat
Quan va venir a Barcelona, l’any 2004, Biel Mesquida va escriure’n aquest preciós retrat al seu bloc.
«UNA DONA DE COMBAT. Eren devers les set i mitja del matí d’un dia de primavera a la Barcelona de 2004. El menjador d’un hotel del qual no record el nom situat al xamfrà dels carrers Aribau i Aragó. El bufet, els clients que es serveixen, els cambrers que agafen i duen comandes, un murmuris suaus de converses. Estic tot sol. Quan agaf el plat por posar-me fruita la descobresc. És una dona baixeta, vestida elegantment amb una roba molt singular de color de rosa seca, delicadíssima. Em crida l’atenció per una aura que l’enrevolta. Moltes de vegades m’ha passat això quan contempl les persones del món. Cop en sec una em crida l’atenció i la seguesc amb la vista per fer-ne potser un personatge de conte. Però en aquest cas la situació es complica. Per bé. Maria Àngels B., que fa de traductora i relacions humanes de l’encontre Internacional organitzat pel PEN Català en el qual particip, em saluda efusivament i em diu que si en tenc ganes puc berenar amb ella i amb Nadine Gordimer. Quan sent el nom d’aquella escriptora que tant he llegit i que tant admir em qued amb la pell de gallina. I quan m’acost a la taula on seu i la veig em tem que la premi Nobel de Literatura, la gran lluitadora contra l’apartheid de Sudàfrica, és aquella dama singular que m’havia atret des que l’havia descoberta feia uns minuts. La trobada fou fulgurant i encantadora.»
[Podeu continuar llegint ací.]
