12.07.2014 - 06:00
El front comú dels eurodiputats catalans que reivindica de poder parlar en llengua catalana a Brussel·les es renova i es reforça. Vuit parlamentaris van signar ahir una carta conjunta en què reclamen al president reelegit del Parlament Europeu, Martin Schulz, que faci ‘un gest simbòlic’ i compleixi la seva promesa: són Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís). Li recorden que la mesura no representaria pas cap despesa extra per a la burocràcia de l’eurocambra, atès que bona part dels traductors de llengua castellana són catalanoparlants.
Els diputats defensen que ‘aquesta seria una mesura que acostaria una mica més Europa als milions de ciutadans que parlen la llengua catalana-valenciana en la vida diària’. La legislatura passada aquesta aliança era formada per cinc eurodiputats: Tremosa, Salvador Sedó (d’Unió), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Raül Romeva (ICV).
‘…an old European nation’
Us oferim la carta íntegra en la seva versió original en anglès:
«Dear President,
First of all, we would like to congratulate you for your recent re-election as President of the European Parliament for the new term that we have just begun. Europe is going through really difficult times and a strong Parliament will be needed in order to face the huge challenges we have ahead of us.
We have said many times in this Parliament that we represent all the citizens in Europe, and that is true. However, the voices from some of them cannot be properly heard in this Parliament as their language is not recognized.
We write you as Members from Catalonia and the Valencian Country, an old European nation committed to the European project. Our language is spoken in the Balearic Islands, Valencia, Catalonia and the south of France but it cannot be used in the European Parliament even though it has 10 million speakers and is more used by European citizens than many other official languages.
I am not implying that you as President of the European Parliament will achieve the official status for the Catalan language (also denominated as Valencian). That, we know, is out of the question as long as the current Spanish Government refuses to put this issue on the table of the Council.
However, smart and cost-free solutions could be found in order to let the Catalan language be used in the plenary of the European Parliament. As you may be aware, a big part of the Spanish translators in this house are Catalan speakers, so that is why we would like to propose you to consider making the necessary arrangements for MEPs to be able to speak in Catalan during plenary sessions.
Of course, the text of our speeches would be handed in advance in order to facilitate the translations, but this would be a great initiative for millions of citizens that would see their language used in the European Parliament.
Taking into account your recent election, we wanted to let you know the importance of this issue for us, hoping that you can be committed to this very European concern. Small gestures like allowing the use of the Catalan language in the European Parliament are fundamental to make every day truer our slogan of united in diversity.
With my best regards.»
Schulz, segon intent
La reelecció fins el 2017 de l’alemany Schulz dóna una nova oportunitat als eurodiputats catalans. Schulz va ser llibreter del 1982 al 1994, abans de dedicar-se a la política, i es declara admirador de la literatura catalana. Aprofitant un viatge a Barcelona el 2012, va demostrar conèixer ‘Les veus del Pamano’, de Jaume Cabré, gairebé millor que l’autor: es va voler reunir amb ell per fer-li preguntes sobre l’argument, la vida d’un mestre en un poble del Pallars Sobirà durant el franquisme, i resoldre un dubte sobre un fragment de la traducció en alemany. També es va emocionar amb ‘Jo confesso’, perquè el seu pare va ser músic autodidacte i va construir un violí que encara guarda a casa, i perquè la novel·la transcorre, en part, durant el nazisme.
Durant la legislatura anterior, Schulz havia promès als eurodiputats catalans que els permetria de parlar la seva llengua al ple. Però es va acabar fent enrere per por d’enfrontar-se al govern espanyol i tenir entrebancs en la cursa per a presidir la Comissió Europea. Schulz cedí a les pressions d’Alejo Vidal-Quadras (PP) i del castellano-manxec Miguel Ángel Martínez (PSOE), fins ara vice-presidents del Parlament Europeu, que havien vetat qualsevol intent dels eurodiputats catalans de parlar en la seva llengua. Vidal-Quadras feia bandera del seu rebuig a ‘aquesta mania gairebé ridícula’ i ‘provinciana’ de voler fer servir la llengua catalana a Brussel·les. I Martínez, fins la passada legislatura responsable precisament dels serveis de traducció i interpretació, es proclamava defensor del multilingüisme, però alhora s’oposava a fer cap concessió als eurodiputats catalans (inclosa la seva companya Maria Badia). ‘És que tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt’, va arribar a dir.
En aquesta legislatura europea que ara arrenca, l’estat espanyol només tindrà un dels catorze vice-presidents de la mesa de l’eurocambra, que és la que ha de votar d’autoritzar o no les intervencions en català: el càrrec l’ocupa l’ex-president murcià, Ramón Luis Valcárcel, del PP.
‘Continuarem treballant per aconseguir el màxim reconeixement’
Els vuit eurodiputats es van comprometre ahir a ‘continuar treballant en el futur en tots els camps per aconseguir el màxim reconeixement per a la llengua catalana a les institucions europees’.
Poder fer servir la llengua catalana en les sessions plenàries pot ser una reivindicació fàcil per a Catalunya: no implica cap despesa extra a l’eurocambra, que ja treballa en 24 llengües oficials, l’àmplia majoria molt menys parlades, i que disposa de molts intèrprets espanyols capaços de traduir les intervencions en català. Els eurodiputats catalans, a més, s’han ofert a avançar per escrit les traduccions de les seves intervencions.
