'Ni han caigut, ni els hem tirats'

Ahir van dimitir dos alts càrrecs de la Conselleria d'Educació: Rafael Carbonell, secretari d'Educació, i Virginia Jiménez, sots-secretària.

La notícia, si bé em sembla bona en una primera reacció, ja no ho és tant si l’analitzem una miqueta.

Primer, perquè no han justificat la dimissió. No han dit en cap moment que dimiteixen per una mala –nefasta– gestió de la conselleria, ni perquè la pressió social a què estan sotmesos per part de tota la comunitat educativa de la pública els ha fet recapacitar, ni perquè l'estan cagant (perdó) i molt amb l'educació al País Valencià i pleguen abans de cagar-la més. Recordem que, de motius, en tenen de sobres: l'afavoriment descarat de la privatització de l'ensenyament amb els Centres d'Iniciativa Social, les supressions d'unitats a escoles públiques i les retallades de les plantilles de totes les etapes educatives, els currículums acabadets d'eixir de primària, l'acord de professorat interí, la LOMCE... Mireu si podrien haver-se’n justificat! Doncs no. Simplement dimiteixen per motius personals. Perquè consideren que han acomplit la seua missió i tornen a les seues faenes. Em recorda una broma que fa mon pare: 'el titi no cae, el titi se tira'. Doncs això mateix.

Segon: que Rafael Carbonell i Virginia Jiménez dimitisquen no canvia res. O penseu que la consellera Català modificarà les seues polítiques educatives? I tant que no. Posaran uns altres gossos amb els mateixos collars de Madrid i a seguir, que encara els queda molt per fer (segons ells... segons nosaltres, els queda una primavera).

Així que, segons la meua modesta opinió, tenim dues opcions: una, podem considerar que el granet al cul que som per a Conselleria d'Educació totes les plataformes per l'ensenyament públic del País Valencià, els sindicats, les comunitats educatives... hem guanyat una batalleta. O dues, podem no relaxar-nos i seguir lluitant fins que no en quede cap com ells i elles que puguen decidir respecte del futur de l'educació. En cada decisió que han pres han deixat més que clar per a qui i per a què treballen, i ni és per a nosaltres ni molt menys pel futur dels nostres fills i filles.

Jo no em relaxaré. Ni de bon tros. La setmana que ve seré a l'Acampada per l'Escola Pública, organitzada per la Trobada de Plataformes per l'Ensenyament Públic del País Valencià. I des de demà mateix, divendres 11 de juliol, pujaré al vaixell que ens durà al canvi en 2015. Perquè tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.