Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  08.07.2014  12:05

El parlament i el govern recorreran contra la sentència del blocatge de la cambra

L'Audiència espanyola absol els acusats · ERC s'abstindrà en la decisió de la mesa

Men?ame
 

La mesa del Parlament de Catalunya ha decidit de recórrer al Tribunal Suprem contra la sentència de la l'Audiència espanyola que absol els acusats pel setge de la cambra, tot i que no prendrà la decisió formal fins demà. ICV-EUiA, contrària a presentar aquest recurs, ha demanat que abans de prendre cap decisió definitiva s'escolti la CUP i Ciutadans, que no formen part de la mesa però sí de la junta de portaveus. A la sortida de la reunió, la presidenta del parlament, Núria de Gispert, ha manifestat que tenia la impressió que s'havia menystingut la cambra catalana i ha assegurat que la posició de la mesa era més a prop del jutge Grande-Marlaska, que va emetre un vot particular.

L'Audiència espanyola va absoldre ahir dinou dels acusats d'haver blocat el parlament el 15 de juny de 2011. Els encausats s'encaraven a penes fins a vuit anys i mig de presó per delictes contra institucions de l'estat, per haver dificultat l'entrada dels diputats a la cambra. Però els jutges Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel tan sols van condemnar un dels acusats per una falta de danys. El condemnà a quatre dies de localització permanent per haver fet una pintada a la jaqueta de la diputada del PSC, Montserrat Tura. Un altre dels acusats no va comparèixer al judici i es troba en situació de crida i cerca.

El govern recorrerà la sentència sobre el setge al Parlament

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat que la Generalitat recorrerà la sentència de l'Audiència Nacional que absol els acusats del setge al Parlament. En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, Homs ha mostrat la seva sorpresa pel 'contrast entre el que tothom va veure i els fet que es consideren no provats'. 'No hi ha un ànim de caràcter venjatiu, però hi ha coses que no haurien de passar, no poden passar i no estem disposats a què passin', ha continuat el conseller, que també ha lamentat les lectures de la sentència que culpen els Mossos d'Esquadra. 'Si al final ara resulta que la culpa és dels Mossos ja podem plegar', ha dit.

ERC s'abstindrà en la decisió de la mesa

ERC s'abstindrà a la reunió de la mesa del Parlament que aquest dimecres decidirà definitivament recórrer la sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt els acusats pel bloqueig a la cambra catalana el 15 de juny del 2011. El diputat republicà Pere Aragonès ha explicat que ni volen contribuir a demanar 'penes desproporcionades' ni tampoc, votant en contra, 'justificar' uns fets que van ser 'greus i intimidatoris'.

ICV-EUiA vol que Felip Puig abandoni el govern per 'l'equivocat dispositiu policial'

El grup parlamentari d'ICV-EUiA vol que el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, abandoni el govern perquè consideren que el dispositiu dels Mossos d'Esquadra durant el boicot al Parlament fou equivocat -Puig era al capdavant d'Interior llavors-.

Així ho recull una proposta de resolució que els ecosocialistes volen dur a la Comissió d'Interior per tal que s'assumeixin 'responsabilitats polítiques' pels fets del 15 de juny. El diputat eco-socialista Joan Mena ha presentat el text i ha insistit la compareixença de l'actual titular d'Interior, Ramon Espadaler, per fer una anàlisi de l'operatiu dels Mossos en base al que apunta la sentència de l'Audiència espanyola.

La CUP rebutja que el parlament presenti un recurs

La CUP-AE està en contra de que el Parlament de Catalunya presenti un recurs a la sentència. Així ho ha expressat el portaveu del grup David Fernàndez just després que la president del Parlament Núria de Gispert anunciés que la mesa ha decidit presentar un recurs en les properes 24 hores. Davant d’aquest fet, la CUP-AE ha demanat que aquesta qüestió sigui tractada en junta de portaveus (ni la CUP-AE ni C’s formen part de la mesa) abans de prendre la decisió.

Espadaler estudia si presenta recurs

En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha expressat 'certa sorpresa' per la resolució judicial i ha assenyalat que està 'bastant més a prop' del vot particular del president de la sala penal, Fernando Grande Marlaska, que considerava provada la participació de deu dels acusats i que per això se'ls hauria d'haver condemnat a tres anys de presó per un delicte contra institucions de l'estat. Espadaler no ha aclarit si Interior presentaria recurs i ha dit que els serveis jurídics de la Generalitat ho estan estudiant.

Espadaler ha recordat disposen de cinc dies per recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem des de la darrera de les notificacions a les parts i els serveis jurídics de la Generalitat ho estan estudiant des d'ahir a la tarda. 'Estudiem i valorem amb precisió jurídica la possibilitat del recurs, que en cap cas descarto', ha remarcat el conseller d'Interior.

La fiscalia de l'estat ja ha anunciat que també presentarà un recurs contra la sentència. Segons el fiscal general de l'estat Eduardo Torres Dulce, es tracta d'uns 'fets molt greus que afecten a la sobirania democràtica del Parlament' i les afirmacions recollides en la sentència 'es fan de doctrina sobre el tipus penal mereixen una revisió per al més alt tribunal perquè fixi en casos similars'. Torres Dulce ha mostrat respecte a la sentència, però no ha amagat el seu desacord sobre el seu contingut.

Una sentència 'històrica'

L'advocat de la defensa, Jaume Asens, ha qualificat la sentència de l'Audiència espanyola d''històrica' i ha pronosticat que el recurs al Tribunal Suprem és 'pràcticament impossible' que es resolgui en un sentit contrari. Per Asens, la sentència és de 'referència' i d'aquelles que 'es poden emmarcar perquè és un tractat que recull la jurisprudència del Tribunal d'Estrasburg en relació al dret de protesta'. En declaracions a Catalunya Ràdio, l'advocat creu que ha quedat demostrat que el dispositiu policíac va ser un dels causants dels incidents i que les detencions no van ser justificades.

'No només protegeix la critica educada, inofensiva i complaent amb el govern de torn sinó que també tutela la manifestació que pot ofendre, pertorbar i pot ser ingrata, sobretot, quan es dirigeix a les autoritats', ha explicat Asens.

15 de juny de 2011

El 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d'impedir el ple del parlament. Els manifestants volien protestar pel desallotjament de l'acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l'aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat. Aquell matí hi hagué intensos enfrontaments entre els mossos d'esquadra i alguns dels concentrats.

La sentència recorda que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que els mossos van decidir d'obrir només un accés, cosa que deixa entreveure que va implicar més risc per als diputats. A més, considera que les actituds dels acusats, posar-se davant dels parlamentaris amb els braços en creu o seguir-los de prop escridassant-los, no es pot condemnar com un delicte contra les institucions de l'estat, perquè entra dins la llibertat de manifestació i d'expressió, tot i que hi admet un cert abús.

El tribunal també considera que els manifestants no tenien capacitat d'incidir en el vot dels diputats al ple del Parlament que havia d'aprovar el pressupost i les retallades socials, i que els diputats anaven a la cambra catalana 'convençuts' de la seva posició, que havien reflexionat prèviament. A més, estaven sotmesos a la disciplina de grup. Per això, i com que per limitar un dret fonamental com la llibertat de manifestació calen proves molt contundents, l'Audiència prefereix ser prudent i no condemnar els acusats per aquest delicte.

La sentència admet com a vàlides les fotografies i vídeos aportades a la causa pels mossos, procedents de la pròpia policia, els mitjans de comunicació o usuaris individuals que ho van penjar a internet. Però alhora admet que en les imatges no es pot identificar clarament cap dels acusats com a autor de les amenaces o agressions, sinó que simplement eren prop dels diputats que accedien a la Ciutadella.

En un vot particular, el magistrat president de la sala penal de l'Audiència, Fernando Grande-Marlaska, considera que caldria condemnar deu dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra institucions de l'estat, però els altres dos magistrats han considerat que no hi havia prou proves. Marlaska sí que està d'acord amb la condemna a quatre dies de localització permanent per l'únic condemnat parcialment. Segons aquest magistrat, sí que hi havia un cert acord entre molts dels manifestants per a mirar d'aturar la celebració del ple, cosa que implicaria la comissió d'un delicte contra institucions de l'estat.

De totes les acusacions, els dos magistrats a favor de la sentència només consideren provades la que afecta el noi que va pintar amb esprai la jaqueta de Montserrat Tura i un altre que va posar els braços en creu davant d'alguns diputats i després va seguir Alfons López Tena amb les mans enlaire i cridant consignes, com també alguns que se li van acostar però sense tocar-lo ni impedir-li el pas, cosa que no es considera delictiva.

D'una altra banda, la sentència fa una dura crítica al fet que unitats dels mossos entressin a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per detenir sis dels acusats quan ja s'havien personat voluntàriament al jutjat de guàrdia. Segons els magistrats, els mossos no tenien cap justificació legal per a fer les detencions.

Men?ame