07.07.2014 - 00:02
L’adolescència no és eixa etapa tan feliç que nomenen tots els pares, l’adolescència és més dura del que tots pensen…
Els pares et diuen; l’adolescència és l’etapa més bonica de la vida. Però això realment és cert? D’acord, hi ha coses boniques: coneixes noves amistats, et fas gran, et deixen anar a més llocs que de petits no et deixaven, tota la gent veu les coses belles, però… què diuen de l’amagatall de les coses dolentes? Per què no l’esmenten?
L’adolescència no és tan bonica com tots la pinten. Cada matí sona el despertador a les set… i quan has d’alçar-te a estudiar? T’alces a les cinc de la matinada havent dormit sis hores pràcticament.
Hui dilluns, a tornar a començar la setmana però…, ostres! me n’he oblidat, havia d’entregar dos treballs per a hui i sols he estudiat castellà i fet el deure de socials… i ara quèèèè? Una altra notificació a casa, els pares s’enfaden i et castiguen i tot per no haver fet dos treballs. Però d’on trac el temps?
Per fi arriba: el pati. Ara vint minutets de descans, però botons! Després he de fer un examen i he d’estudiar, ja s’ha acabat el nostre descans… ara a tornar a classe, després de l’examen, un examen sorpresa, quin fàstic. D’acord, pensem en positiu, ja s’acaben les classes, és ja l’última hora! Per fi!
Però la teua alegria desapareix quan el professor diu: demà control. Serà facilet? I tots pensem, facilet? Facilet seria no fer-lo… Ja la tenim! Una cosa més per a fer aquesta vesprada…
Ara, ja era hora! Sona el maleït soroll que ens indica que s’han acabat les classes, per fi!
Aquesta vesprada he d’estudiar i eixir una estona pels voltants per a descansar però… ostres! no ho recordava, he d’anar a música i a repàs… ja s’ha acabat la meua llibertat…
Arribe a casa, són les deu de la nit i encara em queda estudiar… Dé, almenys ja s’acaba el curs, últim esforç que diuen els pares però, i gaudir? No tenim temps d’això.
De veritat, els adults encara creuen que els adolescents vivim en un conte de fades? Doncs no.
Ser adolescent és una feina molt dura, pràcticament no descanses, ens passem tot el dia estudiant, i a més els pares ens obliguen a ajudar-los en les feines domèstiques. Açò no és vida, necessitem respirar, necessitem alenar!
Enllaços
Array
