06.07.2014 - 06:00
Després de catorze anys d’investigació profunda sobre ÈPOCA, Oriol Falguera n’explica tots els detalls al llibre ‘L’exèrcit Popular Català. 1969-1979. La Casa’. El proppassat dilluns va presentar-lo a l’Espai VilaWeb acompanyat de Carles Sastre, Aleix Renyé i Rafael Català, l’editor de Dalmau Editors i us oferim l’acte íntegre en vídeo.
Ací podeu llegir l’entrevista que li va fer VilaWeb:
‘Com passa amb tots els exèrcits, depenia d’algun polític, segurament de Tarradellas’ explica sobre ÈPOCA Oriol Falguera. ‘Jo no ho defenso sinó que he fet una feina de recerca històrica’ diu Falguera a l’entrevista. Considera que explicar que és important que s’expliqui aquest episodi de lluita armada: ‘Tot sovint oblidem com va començar l’independentisme: l’Estat Català de Macià fou el primer moviment independentista i volia fer el mateix que feien el Sinn Féin i l’IRA el 1916 al GPO’.
—Què era exactament ÈPOCA?
—Era una mena de cos dels mossos d’Esquadra perquè depenia del govern civil. Els que l’integraven l’anomenaven La Casa, eren una colla de joves entrenats pels qui havien defensat la república i no volien que la lluita s’acabés. La idea era que quan el govern a l’exili els cridés, ells estarien preparats per actuar. Estaven ben organitzats i entrenats. Com passa amb tots els exèrcits, depenia d’algun polític, segurament de Tarradellas. Ara bé, quan va tornar a Catalunya es devia fer enrere: el van fer comte i va deixar la gent de La Casa penjada! Penso que va passar això…
—Per què t’has decidit a investigar la història d’ÈPOCA?
—Fa catorze anys que hi treballo. Segurament el conflicte entre Catalunya i Espanya es resoldrà amb mitjans pacífics però des d’abans del franquisme hi ha persones que treballen per l’alliberació nacional. Tot sovint oblidem com va començar l’independentisme: l’Estat Català de Macià fou el primer independentista i volia fer el mateix que feien el Sinn Féin i els de l’IRA el 1916 al GPO. Al museu de Macià a les Borges Blanques s’explica el Macià republicà però no l’independentista que estava a favor de la lluita armada. El mateix passa amb Mandela. Què feia de jove? Feia lluita armada. Després, és clar, va pensar que potser era millor parlar. Si cada cosa es posa en el seu context, s’entén una mica més. Jo no faig apologia de tot això! Sinó que crec que és important explicar-ho per fer memòria històrica. Si no s’explica, hi ha un buit històric.
—Quanta gent en formava part?
—Una quarantena de persones que estaven repartits en diferents pisos de Barcelona amb documentació falsa. És difícil de dir perquè la condició d’aquest exèrcit era créixer en silenci. Va haver-hi molt de debat sobre si havien de sortir a la llum pública o no. La majoria de gent no els coneixia fin l’any 1977 quan van fer l’acció contra Bultó, l’empresari més ric del país. Li van posar un artefacte al pit amb la idea que els pagués diners però Bultó se’l va arrencar i es va morir a la tarda mateix.
—Quines altres accions van realitzar?
—A principi dels setanta, per aconseguir buidar dues armeries de Barcelona i una d’Andorra. També van fer d’altres accions per aconseguir diners. Per exemple, van atracar l’empresa Roca de Gavà i van aconseguir cinc milions de pessetes i en van recaptar vint milions més l’any 1974, a la residència Vall d’Hebron. Tenien uns aparells de comunicació sofisticats i feien rutes per tot el Principat per fer planells i evitar casernes de guàrdia civil. Després de Bultó, van fer servir el mateix mètode amb l’ex-alcalde franquista Viola i van morir ell i la seva dona. Després d’això, hi hagué la gran desfeta. Es van detenir diversos membres com ara Jaume Martínez i Vendrell, després de demanar a França que els extraditessin. És curiós perquè també es va demanar l’extradició de Manuel Viusà però es va denegar perquè fou un dels pocs que va ajudar la resistència francesa a lluitar contra els nazis.
—Per què es coneix més la història de Terra Lliure?
—Segurament perquè La Casa era una cosa secreta, les accions que feien no les reivindicaven. També potser per l’icona, les samarretes, els mocadors i la resta de símbols? Terra Lliure està molt més mitificada. El cert és que l’any 1979, quan la gent de Terra Lliure no tenia nom i els deien ‘El llevat’, La casa s’estava esfondrant, es van quedar sense líder i molts integrants van passar a Terra Lliure. M’ha costat molta feina: hi ha persones que no n’han volgut parlar, n’hi ha que són morts. Per mi era important era saber per què havia començat tot plegat.
