L’ambaixador dels Estats Units pensa que caldria adaptar-se a una Catalunya independent

  • Les declaracions de James Costos aixequen una enorme polèmica · En parlà ahir a Madrid, en un fòrum empresarial

VilaWeb
Redacció
02.07.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ambaixador dels Estats Units a Madrid, James Costos, va assegurar ahir que el seu govern aguaitava amb interès l’actualitat i el procés independentista de Catalunya. També va dir que si Catalunya s’acabava independitzant les empreses nord-americanes s’haurien d’adaptar a la nova situació: ‘Les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur. Si les coses canvien, les empreses s’hi hauran d’adaptar.’ Ho digué en un esmorzar informatiu a Madrid, responent a les preguntes que li feien sobre el punt de vista del govern dels Estats Units i de les empreses nord-americanes respecte de Catalunya.

Heus ací la transcripció de les preguntes que li van fer. Un periodista li demana: ‘L’eventual independència de Catalunya podria significar una contrarietat, almenys una incertesa per als interessos nord-americans i per a les relacions diplomàtiques entre Espanya i els Estats Units, i en canvi vosaltres us en desenteneu i qualifiqueu aquesta qüestió d’afer intern, com si els EUA fossin indiferents. Si no ho han estat mai en situacions similars, d’on surt aquesta actitud?’ Un altre li diu: ‘Un eventual avenç del procés de secessió de Catalunya és, com havia considerat l’administració americana, un afer intern d’Espanya o una qüestió que afecta tota la comunitat internacional?’ I encara un tercer periodista li demana: ‘El president Obama ha dit de manera contundent que no desitjaria que el Regne Unit s’escindís, en al·lusió a la possible secessió d’Escòcia. Té el mateix desig respecte d’Espanya i Catalunya?’

Costos, que ha reiterat que als ulls de la diplomàcia nord-americana es tracta ‘naturalment d’una qüestió interna’ de l’estat espanyol, ha dit que el seu equip i els empresaris nord-americans estavenn ‘molt interessats’ en tot allò què passava a Catalunya. Aquesta és la transcripció íntegra de la seva resposta: 

«Em fan aquesta pregunta una vegada i una altra, i la resposta sempre és la mateixa. Naturalment que és una qüestió interna. Sí que diré que els EUA, la meva ambaixada i l’equip que treballa aquí, la comunitat empresarial americana a Espanya, tenen molt d’interès i observen què passa. La meva resposta sempre ha estat que les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur i prendre decisions segons què passa. I crec que és això que fan les empreses. La gent observa la situació, igual que ho fa el govern dels Estats Units, i ja veurem què passa. Si les coses canvien, les empreses s’hi hauran d’adaptar.»

El mes de gener passat el president dels Estats Units, Barack Obama, ja es va negar a atendre la petició del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de fer una declaració contra la independència de Catalunya. En una conferència de premsa conjunta durant la visita oficial que Rajoy va fer als EUA, Obama va evitar també de respondre una pregunta sobre la independència de Catalunya. En canvi, en referència a Escòcia, al juny sí que es va mostrar partidari d’una Gran Bretanya ‘forta, unida i eficaç’.

Costos diu, hores després, que ha estat ‘malinterpretat’

Després del ressò que han tingut les declaracions de l’ambaixador, ha publicat un piulet en què deia que les seves paraules havien estat malinterpretades, sense especificar més: ‘Lamentablement alguns han malinterpretat la meva declaració sobre la política dels Estats Units respecte de Catalunya, que és una qüestió interna d’Espanya.’

No és pas la primera vegada que representants de tercers països matisen declaracions sobre el procés català, després de ser pressionats pel govern espanyol. El 16 de setembre de 2013, quan el ministre d’Afers Estrangers espanyol cridà a consulta els dos ambaixadors a Madrid, els governs de Letònia i Lituània van haver d’emetre cartes dient que s’havien malinterpretat les declaracions fetes pels seus primers ministres a l’ACN en què donaven suport al dret d’autodeterminació i al reconeixement d’una possible Catalunya independent.

Editorial de Vicent Partal sobre el tema: Adaptar-s’hi (a la Catalunya independent)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any