18.06.2014 - 06:00
En la guerra de Successió al tron hispànic, una batalla va desequilibrar la balança en favor del pretendent borbònic, Felip d’Anjou. El 25 d’abril de 1707, a la localitat manxega d’Almansa, les forces hispano-franceses van derrotar les tropes del país i aliats favorables a l’arxiduc Carles d’Àustria. La batalla d’Almansa, prolegomen de la caiguda del Regne de València, és recordada especialment a Xàtiva (Costera), cremada i arrasada pel Borbó poc després.
El general francès François Bidal d’Asfeld, amb una participació decisiva en la victòria borbònica del 25 d’abril de 1707 a Almansa, va ésser l’encarregat de dirigir l’atac contra Xàtiva, la primera població austriacista que es va trobar entrant en territori valencià. El setge va començar al principi del mes de maig del 1707 i, malgrat la desigual proporció de forces en favor dels atacants, la població va resistir dos mesos.
El 6 de juny hi hagué la rendició de la ciutat i D’Asfeld, tot i que havia acceptat formalment la capitulació que li havien proposat des de dins, va ordenar ‘pasar a cuchillo’ tots els qui havien participat en la defensa de la ciutat. El duc de Berwick, comandant en cap de les tropes hispano-franceses a la guerra, va deixar escrit que mai no havia vist una obstinació com la de Xàtiva i per això va manar a D’Asfeld de deportar-ne els deu mil habitants a Castella i de destruir-la sencera, ‘perquè serveixi d’exemple’.
La cremada de Xàtiva va començar el 19 de juny de 1707, demà fa tres-cents set anys, i va durar fins el març del 1708. Únicament se’n varen salvar les esglésies i els béns dels filipistes. Més tard, Felip V va ordenar la reconstrucció de la vila, que volia anomenar Colonia Nueva de San Phelipe. Tot i que la segona ciutat del Regne de València és l’exemple més simbòlic de la repressió borbònica, desenes de ciutats més del país que van oposar resistència foren cremades posteriorment, com Vila-real, Ares del Maestrat i Lleida (mapa). Des d’aleshores, els habitants de Xàtiva i d’algunes d’aquestes poblacions porten el motiu de ‘socarrats‘.
