17.06.2014 - 06:00
La constitució que va presentar ahir el govern escocès és provisional i serà la base del nou estat fins que no se n’hagi aprovada una de definitiva. Aquesta llei i la reforma de l’Acta sobre Escòcia seran els dos pilars fonamentals que sostindran el nou estat en el període constitucional.
Segons el calendari previst, en el cas que el resultat del referèndum del 18 de setembre fos positiu començaria un període transitori que arribaria fins al 24 de març de 2016, dia en què es proclamaria oficialment el nou estat independent. Aquell mateix dia entraria en vigor la constitució provisional que es va presentar ahir.
Abans, durant el 2015, hi haurà dos esdeveniments significatius. Per una banda, la discussió del projecte de constitució provisional pel parlament d’Escòcia i, per una altra, la transferència per part del Regne Unit de tots els poders necessaris per a instituir el nou estat.
Una volta independents, es farien les primeres eleccions del nou estat, el mes de maig del 2016. Immediatament, es convocaria una convenció constitucional que escometria la redacció de la constitució definitiva, que finalment substituiria, abans del 2017, la constitució provisional.
Trenta-set articles per a crear un nou estat
La constitució provisional estableix les bases del nou estat, amb un total de trenta-set articles. És, doncs, una constitució molt curta, de les més curtes d’Europa, que inclou la derogació de l’Acta d’Unió entre Escòcia i Anglaterra del 1707.
La primera part de la constitució es refereix a la independència i bàsicament afirma que des del dia de la independència el parlament d’Escòcia té la capacitat de modificar qualsevol llei i el govern d’Escòcia assumeix la responsabilitat completa de governar el país.
El poble és sobirà
La segona part de la constitució es dedica a la sobirania i s’obre amb un article rotund. Segons l’article dos ‘a Escòcia el poble és sobirà’. Aquesta sobirania es defineix dient que tot el poder i l’autoritat del nou estat escocès deriva de la voluntat del poble i està subjecte a ell.
Aquest apartat especifica de forma especial que els referèndums són una forma d’expressió de la sobirania del poble escocès i que aquesta només serà limitada per la pròpia constitució i pels acords de tipus internacional que Escòcia accepta.
Sobre l’estat
Del capítol cinc al nou són definides les bases de l’estat escocès, que es defineix com una monarquia independent constitucional i una democràcia parlamentària. El nom oficial de l’estat serà el mateix de la nació, Escòcia, i la bandera la tradicional amb la creu de Sant Andreu. S’estableix que el parlament triarà un himne oficial.
Isabel, reina d’Escòcia
L’article nou de la constitució anomena la reina Elizabeth com a cap de l’estat i reina d’Escòcia. En cap moment es fa referència a la seua condició de reina del Regne Unit o de cap de la Commonwealth sinó que se li confereix una identitat estríctament escocesa.
L’estat respon davant el poble
El projecte de constitució segueix fent referència a que les institucions de l’estat, parlament i govern han de respondre sempre davant el poble escocès. I remarca que la independència del poder judicial és fonamental per al funcionament de les institucions.
Qui és ciutadà escocès?
El capítol 18 aclareix qui es pot considerar ciutadà escocès. Diu que ho seran aquells que en el moment de la independència tinguen passaport britànic i o bé visquen o bé hagen nascut a Escòcia. També ho seran tots els nascuts a Escòcia després de la independència si els seus pares tenen ciutadania escocesa o resideixen permanent a Escòcia i qualsevol persona nascuda fora d’Escòcia si un dels pares té ciutadania escocesa i la criatura és registrada en Escòcia.
La constitució provisional també aclareix que els descendents d’escocesos podran demanar la nacionalitat i que qualsevol ciutadà escocès podrà tenir un règim de doble nacionalitat si així ho desitja.
Els acords internacionals
Els acords internacionals que signarà el nou estat hauran de ser ratificats sempre pel parlament, excepte en el cas d’aquells que ja són en vigor a Escòcia i amb els quals Escòcia se sentirà obligada a seguir després de la independència.
Desarmament nuclear
El tema de la presència d’armament nuclear en territori escocès, molt sensible allà, es tractat en l’article 23. En aquest article el govern escocès es compromet a negociar el desmantellament i a retirada de les armes nuclears presents actualment en territori escocès, on hi ha la gran base britànica de submarins.
Ciutadans europeus
El debat sobre si Escòcia formarà o no part de la Unió Europea és obviat per complet en la constitució, que dedica els articles 24 i 25 a explicar que les lleis de la Unió Europea formen part de la legislació escocesa i que els escocesos tenen la ciutadania europea.
Crida l’atenció que en cap moment la constitució diu si Escòcia forma part o no de la UE. En teoria tal i com està redactada podria valer tant si forma part de la Unió com si no, ja que l’aplicació de les lleis europees podria ser fins i tot voluntària i la ciutadania europea no pot ser retirada als qui ja ho són.
Drets humans
La constitució dedica diversos apartats a relatar que els drets civils dels escocesos són tots els reconeguts com a drets per la comunitat internacional i remarca de forma especial que ningú no pot ser discriminat. Un article especial, el 29, fa referència al benestar dels infants que la constitució diu que serà especialment promoguda.
Canvi climàtic
Els articles 31 i 32 es centren en el medi. Escòcia reconeix el dret a un medi ambient saludable i les autoritats escoceses promouran, en conseqüència, la protecció del medi, molt especialment pel que fa a la conservació de la biodiversitat i l’adopció de mesures relatives a controlar el canvi climàtic. També es reclama que els usos dels recursos naturals escocesos siguen d’acord amb els principis de sostenibilitat.
La constitució permanent
L’article 33 explica com es redactarà la constitució permanent d’Escòcia. La redactarà una convenció constitucional. La convenció serà independent del govern i del parlament i tindrà com a funció única la redacció de la pròpia constitució. Una llei del parlament decidirà qui en forma part i tots els procediments relacionats, inclòs en quina forma serà sotmesa la constitució al vot del poble escocès.
Continuïtat de les lleis
Els articles finals de la constitució provisional escocesa, 34, 35 i 36, expliquen que totes les lleis en vigor a Escòcia abans de la independència ho segueixen estant després a no ser que siguen modificades per una llei del parlament o fins que ho siguen.
La constitució aclareix que això fa referència a totes les lleis escoceses o britàniques, fins i tot les adoptades abans del 1707. I de forma concreta en l’article 35 afirma que l’Acta d’Unió amb Anglaterra del 1707 deixa d’estar en vigor.
El document ve acompanyat d’una llarga secció de notes que expliquen les raons de cada decisió presa.
