Jaume Sastre: ‘Hem posat en evidència Bauzá, ara toca acabar la feina’

  • El mestre de l'IES Llucmajor va aturar ahir la vaga de fam per l'escola catalana, després de quaranta dies

VilaWeb
Redacció
17.06.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb la veu prou ferma i la conversa pausada, Jaume Sastre ens atén uns quants minuts per telèfon. Fa un parell d’hores que el seu grup de suport ha anunciat que aturava la vaga de fam en defensa de l’escola catalana, just quan començava el quaranta-unè dia. Ha pres una mica de brou i de fruita i ara començarà la recuperació a la Casa Llarga mateix, el lloc que l’ha acollit durant tots aquests dies. El cap de setmana els metges havien avisat que les conseqüències podien començar a ser irreversibles. La gent més propera –i també gent d’arreu que s’ha solidaritzat amb la causa– li havien insistit que aturés la vaga de fam, com ha acabat fent. L’estat anímic de Sastre és ‘envejable i d’una dignitat majúscula’, diu el seu grup de suport. Ell cessa la vaga, però la lluita docent continua. 

S’ha de ser valent, per a fer això que heu fet.
—No tant. És una qüestió de força de voluntat. M’havien explicat una mica com anava. M’he aïllat bastant de la vida quotidiana, i he estat molt acompanyat. He tengut un suport extraordinari que agraesc i que m’ha ajudat. Quant a l’estat físic, aquests últims dies he tengut mal de cap i hem anat controlant el sucre… I no, no he tengut ganes de menjar. Hem resistit. 

Heu arriscat la vida per la llengua i l’escola. Per què? 
—Perquè tot això és amenaçat. Si hem pogut gaudir tots aquests anys d’ensenyament en català és perquè hi va haver gent que es va sacrificar en el seu moment. I ara el PP i Bauzá, però també al País Valencià i a Catalunya, ens posen a prova. I hem de superar-la. N’hem de sortir endavant, i victoriosos. I qui vulgui peix que se banyi el cul, com diem aquí. De manera que s’ha d’arriscar.  

De què us sembla que ha servit la vaga de fam?
—Per mi, aquesta aturada al cap de quaranta dies és una aturada estratègica. Com ho va ser quan ens vàrem aturar en la tercera setmana de la vaga per la llengua. És a dir, ens aturam per tornar amb més força. Ara recuperem-nos. Enguany hem viscut la batalla de les eleccions europees, i crec que ha sortit molt bé, tant al País Valencià com a les Illes i a Catalunya. I ara ens hem de preparar per a la batalla del 2015, que a les Illes hi ha eleccions autonòmiques i hem d’acabar la feina. Hem de treure del poder el PP i José Ramón Bauzá. Per mi ha estat una experiència molt important i ho veig com un entrenament per a enfortir-nos. Haurem de recórrer cada vegada més a la desobediència civil, la resistència pacífica i passiva, les vagues de fam, i esper que la gent vegi aquests mètodes més propers i que hi són per a poder-los utilitzar quan ho consideram oportú. Aquest any que queda i el que ve seran molt importants. 

El govern ha estat incapaç de reaccionar a la vaga de fam.
—A mi no m’ha sorprès gens l’actitud de Bauzá. Crec que cometem un error si ens pensam que és una cosa seva i prou. Això ve de Madrid. De la mateixa manera que el PP de Rajoy no vol negociar amb Catalunya i es nega a acceptar que som un poble. És una actitud que ja demostra un dèficit democràtic, i és la mateixa que trobam amb Bauzá i la comunitat docent de les Illes. Per tant, no em sorprèn que Bauzá no hagi fet cap moviment. Però volíem posar-lo en evidència davant de tota la població i dels seus votants i militants, i pens que aquest objectiu s’ha complert. Ara toca acabar la feina. 

I ara la lluita educativa, què?
—La lluita educativa continua més que mai. El gran debat als instituts a final de curs és com encarar la batalla el 2015. D’aquesta experiència en sortirem molt reforçats tots els docents i la comunitat educativa, i amb l’esperit de lluita renovat. Perquè tot això que ha passat enguany ha establert uns lligams humans entre els docents que seran indestructibles. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any