La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Antigament en el dia de Sant Antoni abat es feia la festa més important de tot l’any. A més de ser el patró del poble ho era també dels animals, la qual cosa feia que, en aquest dia, es fes la benedicció dels mateixos, amb la concurrència, anys endarrere, de totes les cavalleries del poble.

Sant Antoni era invocat al poble contra flama i foc, que, recordem, en temps passats era sinònim de dimoni. És a dir, el foc es relacionava amb l’infern, i per això era invocat sant Antoni, perquè ens guardés de l’infern.

Em conten, que molts anys enrere, era tradició que les majorales, en el dia de sant Antoni, encenguessin l’atxa en certs moments de la missa en honor dels sant, i acompanyaven el celebrant quan aquest es dirigia a l’altar: també a l’ofertori i en repartir la comunió. Diuen que les majorales, que canviaven cada any, eren les encarregades d’endreçar l’església i de preparar les coses del capellà.

Expliquen, els meus interlocutors, que els deien que aquesta festa era molt popular en tota la contrada, ja que a més de venir-hi gent de la rodalia, també hi feien cap gent necessitada o pobres, que en aquest dia sabien que a cal Tonet, a cal Xacó i a cal Pere i Cava donaven pa i diferents queviures a tothom que ho demanés.

Joan Bellmunt i Figueras, Festes, costums i llegendes del Pla d’Urgell, Lleida, Virgili & Pagès, 1988, p. 16 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.  

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any